'Joc de Cartes' és un programa fantàstic per descobrir nous restaurants en ciutats catalanes que no coneixies. O per descobrir restauradors sensacionals que treballen al costat de casa, però que mai t'havies atrevit a visitar. En qualsevol cas, és un programa que sempre fa venir gana, i que fa il·lusió mirar, especialment quan el fan a casa teva. Al programa d'ahir, en què sortien restaurants de Lleida, es plantejava el debat sobre si era millor la cuina tradicional o la cuina innovadora, amb dos establiments per bàndol que competien amb el format clàssic del programa. Uns restaurants, però, que no són els primers amb els quals pensen els lleidatans si els preguntes un bon lloc on menjar a la ciutat.
Som gent de tradició
A Lleida som de caragols. De llonganissa amb allioli i de pa amb tomata i pernil. Un fricandó o una esqueixada sempre triomfaran més que un suflé decorat amb caviar. A mi, personalment, m'encanta tastar-ho tot. Però si he d'escollir, a Lleida, preferiré mil vegades dinar a Casa José, a la Dolceta, als Trulls o al Xalet Suís (equip del restaurant de la imatge principal). Menció especial pel Celleret del Segre, el restaurant amb els millors arrossos del país, tristament tancat des de ja fa uns anys. Restaurants de tota la vida on saps que hi menjaràs bé. L'ADN lleidatà va lligat a la tradició. Si hi ha un tipus de restaurant que abunda a la ciutat, són precisament els establiments de cuina tradicional. Perquè és el que sabem fer; perquè és el que ens agrada. Al programa d'ahir, de fet, el guanyador va ser un local de cuina de tota la vida: La Roca del Corb. Un establiment amb una llarga trajectòria que potser no és tan conegut, però on es cuina de la manera més saborosa i convencional. Sense invents; sense històries. El segon restaurant tradicional del programa d'ahir era l'Espai Insòlit, ubicat en un hotel i molt poc conegut per la gent de la ciutat. D'altra banda, els restaurants de cuina innovadora eren el Presseguer i el Gaudium. El primer, concebut com el restaurant car i 'pijo' de la ciutat. El segon, tot i estar en funcionament durant la gravació del programa, ha hagut de tancar.
La gastronomia emergent
La innovació gastronòmica més important que ha viscut la ciutat els darrers anys és l'arribada de locals de cuina japonesa. Restaurants com el Bokoto - ubicat, curiosament, al costat de la Tagliatella - el Macao o el Kaoma són els establiments amb la cuina més diferent de Lleida. A diferència de Barcelona, a Lleida no hi trobaràs cuina libanesa, empanades argentines o locals amb menú degustació. Tot el que surti dels estàndards de cuina de tota la vida sempre tarda molt més a arrelar a la ciutat. Amb la cuina japonesa el canvi ja s'ha produït, però amb la cuina d'autor contemporània, encara no. I encara que cregui, i defensi, que la cuina tradicional és la reina i senyora de la capital de ponent, penso que és un error ofegar els projectes innovadors que ara comencen a florir a la ciutat. Tenim una escola d'hostaleria de primer nivell, amb uns alumnes excel·lents que surten molt ben preparats per convertir-se en professionals de la cuina i de la sala de primera línia. I que millor que instal·lar-se a casa per començar els seus projectes. Per molt que a Barcelona sempre hi hagi més oportunitats, hem de retenir el talent a Lleida, cuidar el jovent com es mereix, i aprendre a valorar la qualitat de la nova cuina que presenten. Fa no massa va obrir el Sisè, un establiment d'ànima jove i gastronomia complexa, gairebé únic a la ciutat. Donem-li una oportunitat. Tinc moltes ganes d'anar-hi a menjar i de gaudir del que s'hi cuina, igual que ho faria en un restaurant similar de Girona o Barcelona, però a casa meva, a la terra ferma, a Lleida.
Per molt que a Barcelona sempre hi hagi més oportunitats, hem de retenir el talent a Lleida, cuidar el jovent com es mereix, i aprendre a valorar la qualitat de la nova cuina que presenten
El 'Joc de Cartes' d'ahir va ser una pinzellada molt superficial del que significa la gastronomia a la ciutat. Tant de bo ens posem tots les piles per estimar, cuidar i valorar els restaurants d'una terra tan bonica i autèntica com la nostra, i donar-nos a conèixer a Catalunya i al món de la mateixa manera com nosaltres mateixos ens veiem.