L'any 2012 vaig compartir pis amb un vegà. És a dir, amb una persona que per conviccions morals no s'alimenta amb productes d'origen animal (carn, peix, ous, mel...) ni consumeix productes on els animals no humans hagin estat involucrats (com muntar a cavall, vestir jaquetes de pell o utilitzar cosmètics testats en animals). Al principi, quan encara no ens coneixíem gaire, cadascú es preparava el seu menjar i ens reuníem a taula per fer-nos mútua companyia. Però, en la mesura que la convivialitat es consolidava, la necessitat humana de compartir d'una sola cassola va emergir espontàniament. D'entrada, estava molt clar qui havia de fer un esforç per adaptar-se a l'altre. Encara que, a la pràctica, ell no menjava tan diferent a mi. Així per exemple, preparava lasanya, o pasta a la bolonyesa o hamburgueses a partir de soja texturitzada, que és com un pinso per humans que, un cop hidratat i cuit, adquireix una textura semblant a la carn picada. Des d'aleshores, la nostàlgia dels vegans i vegetarians per la carn animal m'ha semblat un fenomen fascinant, per no dir d'una psicologia retorçada. De debò cal alimentar-se a base de succedanis en lloc de viure plenament les identitats de cada aliment?

‘La ramaderia contamina com tots els cotxes, avions, vaixells i trens junts’

(Granja intensiva de vaques / Foto: Greenpeace)

Beyond Meat

L'any 2009, un tal Ethan Brown va fundar Beyond Meat amb l'objectiu d'elaborar productes vegetals d'aparença, textura i sabor animal. L'objectiu? Oferir una alternativa saludable a la carn capaç de reduir les conseqüències nefastes de la indústria càrnia: emissió de gasos d'efecte hivernacle (la ramaderia contamina com tots els cotxes, avions, vaixells i trens junts), contaminació dels aqüífers, desforestació (sobretot a l'Amazònia), maltractament animal, i problemes associats a la salut humana (l'OMS ha classificat la carn vermella com a "probablement carcinògena per als humans"). A diferència del cultiu de carn al laboratori, que és una altra tecnologia prometedora per a combatre la ramaderia intensiva, el mètode utilitzat pel senyor Brown era més senzill: un extrusor. És a dir, una màquina que aplicant pressió, humitat i temperatura provoca canvis conformacionals a una sèrie de matèries primeres; en el seu cas, a proteïnes vegetals (de soja o pèsol, per exemple) amb una mica d'oli i una sèrie d'ingredients com metilcel·lulosa (un aglutinant), extracte de llevat, espècies i saboritzants. En paraules del mateix Brown, el producte resultant és la carn. És a dir, una estructura constituïda a base de fibres proteiques i aigua amb una aparença, textura, sabor i composició nutricional molt semblant a la carn dels animals. Però no caiguem en el parany, que dit així semblaria fins i tot que la carn animal és un succedani de la carn vegetal, i no a la inversa.

(Hamburguesa a la brasa de Beyond Meat / Foto: Slashgear)

‘Si té forma de carn de pollastre, textura de carn de pollastre i sabor a carn de pollastre, aleshores és carn de pollastre’

D'entrada, voldria esclarir que no m'oposo a Beyond Meat, Impossible Meat, Heura (una empresa catalana, per cert), Next Level (la marca blanca del Lidl), o a cap marca o empresa que es dediqui a extrudir proteïnes vegetals per donar-los forma, sabor i textura animal. En primer lloc, perquè es considera que els extrudits de proteïnes vegetals són productes segurs, saludables i nutritius. Després, perquè en teoria representen una alternativa a la indústria càrnia; i dic en teoria perquè encara no està clar que els carnívors prefereixin aquests succedanis a la carn real (mentrestant, la demana de carn al món continua creixent cada dia). I, finalment, perquè és una crua realitat que aviat serem deu mil milions de persones al món, i que resulta indispensable diversificar les fonts d'obtenció i transformació de proteïnes d'alt valor biològic naturalment presents en animals, peixos, làctics o ous. El que simplement em fascina és el rerefons psicològic d'aquest negoci: la nostàlgia per la carn?

(Fàbrica d’Impossible Meat / Foto: Eater SF)

‘Igual que la metadona ajuda a combatre l'addicció a l'heroïna, és probable que aquests succedanis t'ajudin a combatre l’addició a la carn’

Aliments molt ben dissenyats

La lògica dels algoritmes del nostre cervell és ben senzilla: si té forma de carn de pollastre, textura de carn de pollastre i sabor a carn de pollastre, aleshores és carn de pollastre. I aquesta és la manera amb què funcionem els humans: simplifiquem la realitat per tal de poder-la processar o en cas contrari col·lapsaríem de tanta informació. Ara bé, que té a veure això amb el canvi climàtic? Doncs absolutament res. Vull dir, els efectes de la ramaderia sobre el canvi climàtic es combaten substituint la carn animal per vegetals rics en proteïna (unes llenties guisades o un empedrat de cigrons, per exemple), i no amb pèsols amb forma de botifarra, que són senzillament una juguesca molt enginyosa de la societat de consum. Després de molts anys d'hamburgueses vegetals amb sabors a algues, miso, espinacs o pastanaga (s’ha de dir que no eren gaire bones), la indústria vegana va fer diana: era només qüestió d'imitar la carn dels animals i deixar que els algoritmes del cervell fessin la resta. Ara bé, precaució amb aquests succedanis: estan perfectament dissenyats per agradar-te i enganxen tant com patates saboritzades de bossa o una hamburguesa del Burger King.

‘Només amb carn de pastura no supliríem tota la demanda mundial de proteïnes’


(Carn de pollastre vegetal d’Heura / Foto: Ametller Origen)

Carn de dinosaure

Si davant del problema de la ramaderia ets dels que penses que consumint vedella ecològica de pastura ja fas suficient… Error! Certament, amb el consum d'aquests aliments contribueixes al desenvolupament rural i al manteniment dels nostres paisatges seculars, però només amb carn de pastura no supliríem tota la demanda mundial de proteïnes. Per tant, és extremadament necessari plantejar aquesta qüestió en termes globals, i que reduïm  dràsticament el consum de carn de manera individual i col·lectiva. I, igual que la metadona ajuda a combatre l'addicció a l'heroïna, és probable que aquests succedanis t'ajudin a combatre l’addició a la carn. Al pas que anem, imagino que aviat tindrem tonyina vegetal, vedella de pastura vegetal o pollastre pota blava vegetal. Encara que, si de debò aquestes empreses volen acabar amb els problemes de la ramaderia, em pregunto si el més assenyat no seria oferir carn de tiranosaure, de triceratops o de qualsevol dels protagonistes de Jurassic Park. En un moment on els dinosaures tornen a estar de moda a les escoles, no se m’acut un millor animal vegetal per salvar el món.