Seguim atents als fets polítics que van tenint lloc al nou continent. Kamala Harris, vicepresidenta dels EUA, ens sorprenia fa escasses setmanes amb l’elecció del governador de Minnesota, Tim Walz, com el seu soci de govern. La decisió de la californiana és tot un reflex de la seva estratègia per enfortir la seva posició en determinats Estats clau de cara a les pròximes eleccions presidencials de novembre. El tàndem es complementa de manera significativa.
Per una banda, Harris aporta una experiència més global en l’àmbit nacional, una visió progressista i una gran capacitat per a connectar amb comunitats molt diverses. Com a dona negra i vicepresidenta, es coneix pel seu bagatge en polítiques d’igualtat, justícia social i drets civils. La seva experiència com a fiscal general de Califòrnia li proporciona un coneixement profund en temes legals i de seguretat pública. D’altra banda, Tim Walz és conegut pel seu pragmatisme a l’hora d’abordar problemes complexos. A més, ofereix una comprensió profunda dels desafiaments regionals i una capacitat per implementar polítiques efectives pel que fa als estats. Ell permet a Harris acostar-se a la Nord-amèrica més rural i recuperar els valors tradicionals als quals tant apel·len els Republicans.
Recordem que som a la Gourmeteria i hem vingut a parlar de teca i no de política, però en aquest cas van de bracet. Per això volem reflexionar sobre una proposta del duet que comportaria canvis importants en els menús de les escoles públiques del país en cas que guanyin les pròximes eleccions. És més, aquestes proposicions de llei poden arribar a influir en la salut de milions de nens que mengen cada dia a les escoles dels Estats Units.
Després d’escoltar la veu dels americans, i tenint en compte les recomanacions de la Guia Nutricional Americana, el secretari d’Agricultura, Tom Vilsak, va anunciar el passat mes d’abril que gradualment s’anirien implementant canvis nutricionals en els àpats escolars, començant per reduir la quantitat de sucre, entre d’altres. Segons el Departament d’Agricultura cada dia se serveixen prop de 30 milions d’àpats (esmorzars i dinars) a les escoles públiques americanes, fet que impacta directament en els hàbits i la salut dels menors.
Què passaria si a sobre de millorar la qualitat nutricional dels aliments servits a les escoles fossin totalment gratuïts?
El termòmetre de la salut dels petits i adolescents del país pot millorar considerablement si s’adopten els canvis proposats pel govern demòcrata. Vet aquí les claus del canvi:
- Limitació dels sucres afegits, sobretot en ingredients que formen part dels esmorzars.
- Les escoles podran continuar oferint llet, i llet de sabors, però es limitarà la quantitat de sucre que poden portar.
- Reducció de les quantitats de sodi.
- Les escoles podran continuar oferint cereals integrals, en tots els formats, adaptant-se en cada cas a les preferències de gust i cultura.
- Canvi de preferències en els productes de l’esmorzar, introducció d’aliments rics en proteïnes, iogurt, tofu, ous, llavors… I l’eliminació d’aliments menys dolços.
- Promocionar el consum de productes locals i la sostenibilitat.
En resum, un augment de la ingesta de fruites, verdures, peix, cereals integrals, proteïnes magres, i làctics baixos en greixos, i una disminució de la ingesta de sucre, sodi i greixos, inclosos els saturats. No oblidem que el menjar ràpid és invenció dels nord-americans: hamburgueses amb formatge de 400 calories, pizzes, pollastre fregit o patates fregides.
Què passaria si a sobre de millorar la qualitat nutricional dels aliments servits a les escoles fossin totalment gratuïts? Un estudi publicat per JAMA Network Open i dut a terme per la Universitat de Texas A & M conclou que si així fos, hi hauria molts menys casos d’obesitat i milloraria l’assistència a l’escola. L’estudi recull les dades d’onze mil escoles americanes on es van lliurar esmorzars i dinars gratuïts per tots els estudiants (des de 4 fins a 11 anys). Els Texans asseguren que durant l’estudi hi va haver:
- Un increment de participació en els àpats del menjador escolar.
- Un índex d’assistència a l’escola més elevat (alumnes que formen part de famílies en risc de pobresa asseguren dos àpats diàriament pels seus fills).
- Una disminució de l’obesitat important, fet que evidencia que molts alumnes van passar a consumir menys productes de les màquines dispensadores, provinents de casa, o del fet de poder triar “a la carta” els aliments que ells volguessin (pizza, hamburguesa, entrepans…).
- Fins i tot entre els nens que pertanyien a famílies riques, disminuïa l’índex d’obesitat. Els aliments que oferia l’escola eren més sans que aquells que normalment duien de casa o escollien de “la carta”.
Cal dir que l’actual escollit soci de govern de Harris, Tim Walz, és també un ferm defensor dels àpats escolars gratuïts. Sembla, doncs, que si els demòcrates guanyen les eleccions, el país millorarà no només la salut dels infants, també els hàbits alimentaris de les pròximes generacions. Si no les guanyen, a la Casa Blanca es tornaran a servir hamburgueses greixoses i a les escoles també, fent servir el lema Make America Great Again, tota una fal·làcia si parlem de la salut dels joves americans. En els últims 30 anys, la taxa d’obesitat s’ha multiplicat per dos en la majoria d’Estats i, per ara, només trobem certa disminució entre les classes més afavorides econòmicament. Toca, doncs, girar el timó. Queda poc per al 5 de novembre.