Demà és dia de Reis que, per a molts, és el dia d’obrir paquets desitjant que no s’hagin oblidat de posar-hi el tiquet-regal per bescanviar el jersei de rombes per una cafetera, que és el que et fa falta. Però, segons les Sagrades Escriptures, demà commemorem que tres savis de l'Orient Llunyà van travessar el desert fins a arribar a Betlem, guiats per una estrella, per oferir or, encens i mirra al nen Jesús, que dorm en un pessebre (on les bèsties mengen) i que ha nascut en una establia – entre un bou i una mula - perquè ningú ha volgut acollir, en una freda nit d’hivern, a una pobre família pobre que és lluny de casa seva. L’or és el símbol de la reialesa de Déu, l’encens s’empra en el culte a l’oració i la mirra s’utilitza per embalsamar els morts. Així, des de ben petit, estarà al cas que és Déu fet home i ha vingut a morir per salvar la humanitat.
Penso que potser els tres homes eren mags o reis, però de ben segur que no eren gaire savis perquè m’hi jugo un pèsol al fet que Josep i Maria –en la seva condició de migrants desemparats refugiats en una establia- haurien agraït infinit que en comptes de l’or, la mirra i l’encens, els bons homes d’Orient els haguessin portat un sopar abundant i calent. I, ja posats a demanar, que en acabat, haguessin rentat els plats.
I aquest és el quid de la qüestió del dia de Reis, que hauríem de rebatejar com a “dia del tiquet-regal”. Demà serà el dia del coragre, per ambdues parts. Els qui regalen perquè dol no encertar-la, després d’haver-te esmerçat a consciència. Els qui reben perquè dol que no l’hagin encertat, després d’haver enviat mil missatges subliminars. Ho enllestiríem ràpidament si cadascú s’autoregalés, però noi, ens excita la sorpresa i estripar papers de coloraines. Som ben estranys, sí, però som així i des de sempre. Quan en les famílies de fa anys, els Reis havien de dur un regal a la mare, sempre queia una batedora o una pila de paelles noves o qualsevol estri apte perquè la dona continués fent feina a la cuina, quan ella només volia que li regalessin menús degustació a restaurants i tardes de cinema.
Demà, a taula, hi hauria, si els tres mags haguessin portat al nen Jesús productes del lloc d’on se suposa que provenien, dàtils africans, pastissos de l’Orient Mitjà, fermentats orientals o delícies perses compartint amb el nostre estimat tortell de massapà o de nata
Avui, els i les qui cuinem no ho fem per obligació, sinó perquè és un autèntic plaer i perquè volem continuar sent lliures i autònoms. A nosaltres, regaleu-nos un parell de bons ganivets i un joc de paelles fermes. Serà la manera més efectiva de continuar tenint la paella pel mànec i no ser un mesell de la pèrfida cadena alimentària. I ja que m’he desfermat fent la meva personal carta als reis, per si hi ha algú que em llegeix, porteu-me aliments del territori, que és farcit de coses bones: llaunes de totes mides, fruites multicolors i formatges de mil olors. O sinó porteu-me carbó… Encara que sigui ensucrat.
I mentre rosego carbó ensucrat penso com seria l’àpat del dia de Reis si els tres mags haguessin portat al nen Jesús productes del lloc d’on se suposa que provenien. Demà, a taula, hi hauria dàtils africans, pastissos de l’Orient Mitjà, fermentats orientals o delícies perses compartint amb el nostre estimat tortell de massapà o de nata. Però no ha estat així perquè els savis d’Orient van portar presents tan imprescindibles com l’or, la mirra i l’encens. Amics, regaleu coses útils: regaleu productes locals!