El conegut restaurant de Solsona que està revolucionant la comarca sencera

Arribo a Solsona, mentre la travesso, passo per davant del desaparegut Trabucaire, hi va haver un temps en què, sempre que passaves per Solsona, era obligatori parar i gaudir dels seus esmorzars. Agafo la carretera de Bassella, a tot just un parell de quilòmetres, anuncien una zona de lleure anomenada Mare de la Font, on trobem el restaurant del mateix nom. Vinc de la Vansa per coll de Jou amb una boira espessa i baixa que impedia veure res a dos pams; una mica fart, aparco i vaig de cara a la feina.

Amb el mòbil a la mà i marejat pel viatge, quasi ens trepitgem a l’entrada del restaurant amb el Diego Alías. L’amic, xef del restaurant Ca l’Amador i col·laborador habitual de La Gourmeteria, em comenta que està de vacances i se li veu a la cara. Ha quedat amb el Pere Muxí i altres amics tofonaires, així, mentre es fan un festival, s’organitzen per a la Fira de la Tòfona de Vic, que és la propera setmana. El Diego tira cap al menjador de dalt i a mi em rep el Roger, que m’entaula al de baix.

Mentre trio el dinar, penso en un article de La Gourmeteria on el Joan Carbó ens explicava una sortida amb el Pere Muxí buscant tòfones que ben bé podria ser actual: “Cal considerar que enguany comença una temporada molt delicada. La manca de pluges estivals ha assecat el bosc, i és de preveure que només aquells tofonaires amb plantacions amb regadiu colliran trufes de la màxima qualitat: negres, tendres i aromàtiques. La resta de tofonaires, en canvi, que són precisament aquells que proven sort amb la tòfona silvestre, sembla que aquest any colliran tòfones raquítiques, seques i dessabeïdes”.

La Laia i el Roger porten actualment el restaurant Mare de la Font, que van fundar els pares del Roger ara fa quasi 30 anys. Ell controla la sala i ella la cuina, ajudats d’un equip jove i dinàmic del qual se senten molt orgullosos. El local és gran i molt acollidor, a un lateral hi ha la barra, que comunica amb la cuina, i a l'altre, hi ha el finestral que deixa passar la llum de dia.

El Roger em proposa un menú a mida on pugui tastar més plats, em sembla bé i li comento fent conya que porti el que sigui però que tingui tòfona, vistos els il·lustres veïns que té al pis de dalt; la cosa queda aquí. M’omplen la copa de Raconets d’Orto de la DO Montsant, un vi molt discret que tasto amb la mantega de tòfona amb un agradable aroma a fum.

La crema de coliflor a la brasa amb tòfona i el triquini de bacon ibèric, tòfona i formatge fan un bon tàndem.

La croqueta de chuletón amb tòfona és de traca i mocador, igual que el caneló de gallina amb tòfona.

Els cinc primers plats que apareixen a taula tenen tòfona i el Roger em confessa que m’ha preparat el mateix menú que s’estan cruspint la colla dels tofonaires al menjador de dalt. Li ho agraeixo. Acabo el festival amb un morro cuinat a baixa temperatura i passat per la brasa per agafar gust de fumat amb orella fregida, una salseta de formatge i uns envinagrats per refrescar. També uns peus de porc amb ceps que estan per plorar; curiosament, hi ha més ceps que peus de porc.

De postres, m'ofereixen un pastís espaterrat de xocolata amb gelat de vainilla que està realment deliciós. 

Al Mare de la Font trobem una cuina catalana posada al dia d’una manera molt personal elaborada amb productes de proximitat, perquè el Solsonès és terra de rovellons, fredolics, cama-secs, camagrocs i paradís de l’apreciada tòfona; no es queden enrere les seves verdures i la seva carn, que cuinen rostida, guisada o a la brasa. Menció a part mereixen les postres artesanes i l'extensa carta de vins catalans.

M’acomiado de la Laia tot comentant el llibre Àpats de l’Alba Sunyer que tenen a la vista a la barra amb altres llibres, ella surt en un capítol explicant una recepta de bacallà. Fora del restaurant, llueix un sol espatarrant, potser perquè estic a la ciutat del sol, o això diuen...