Siurana és un petit poble de trenta habitants ubicat al Priorat, a la falda de la serra del Montsant, a 740 metres d’altura i que pertany al municipi de Cornudella. Encinglat en un lloc inexpugnable sobre el riu, van caldre els cavallers de quatre comtes per sotmetre’l i va ser l’últim reducte de la reconquesta a Catalunya.
Abans d’entrar al poble, ens obliguen a deixar el cotxe en un pàrquing al mig del bosc, no portem efectiu i la senyora que el vigila ens diu que no patim, que aparquem igualment; els pobles tenen aquestes coses. Així doncs, ens apropem xino-xano a Siurana, envoltat de la serra del Montsant, la Gritella i les muntanyes de Prades; de lluny, veiem el castell medieval i la seva església d’estil romànic. Què carai, ara mateix, em sento com el Quim Masferrer al Foraster!
Però continuem a la nostra. Entrem al restaurant que té el nom del poble, Siurana, on l’Andreu, mestre d’escola reconvertit en pastor i cap de sala, ens acompanya al primer pis on ens entaularà la seva filla Jana. Som onze persones i la nostra taula és la més gran del menjador, un menjador amb taules de fusta i estovalles de tota la vida.
Ens mirem la carta i, com diu en @xavinoriguis, de primer demanem un pica-pica per compartir, i de segon... també! Mentre ens arriba la teca, buidem unes cerveses ben fredes que ens hem ben guanyat després d’haver passat el matí visitant les ruïnes de la cartoixa d’Escaladei, una visita obligada per viatjar als orígens del Priorat on els monjos van arribar al segle XII.
L’Andreu Bartolomé i la Maria Casademunt dirigeixen aquest local on fa més de cinquanta anys que es cuinen menjars tradicionals, ell mana a la sala i la Maria a la cuina i la seva filla Jana els ajuda, els altres tres fills també donen un cop de mà de tant en tant. A Cal Siurana produeixen la seva pròpia carn de corder i de cabrit, ara mateix tenen un ramat amb 800 caps que cuiden entre l’Andreu i dos pastors més, déu-n'hi-do!
Per acabar-ho d’arrodonir, també feien vi amb raïm de les seves vinyes i estaven especialment orgullosos del Salt de la Reina, però quan neix el quart fill deixen d’elaborar-lo per manca de temps. No obstant això, fan els seus propis embotits, com ara les llonganisses, les botifarres i la cansalada de porc ecològic que crien els germans Adzerias a Cornudella de Montsant.
La Jana comença a entrar i sortir carregada de plats: uns exquisits ronyons a la brasa, unes safates amb xató, uns cargols de la padrina que trobem excepcionals solament bullits i saltejats tal com els cuinava la besàvia de l’Andreu, uns cigrons amb sobrassada i unes truites d’espinacs amb suc i mongetes. Tot i anar enfeinada, la noia encara ens explica que en un viatge als EUA li van preguntar d’on era i va estar a punt de dir de Barcelona, ja que suposava que ningú coneixia Siurana, però ella va treure pit i va dir: "Soc de Siurana", la seva sorpresa va ser majúscula quan els americans, que eren escaladors, li van dir que coneixien el poble gràcies a les seves muntanyes, per on passen prop de 500.000 escaladors i excursionistes l’any.
Els segons no es fan esperar: espatlla de corder al forn, fricandó amb bolets i els peus de porc a la cassola. Tanquem el festival amb unes botifarres que trobem boníssimes. Segons diu l’Andreu, la brisa del Montsant es nota en menjar-les, ja que ha acaronat els porcells des del primer dia. Com que hi ha algú que mai en té prou, encara acompanyem les botifarres amb uns entrecots al punt.
Per fi, tanquem l’àpat, no sigui dit, amb unes trufes amb gelat de mandarina i unes roques de xocolata, per pair.
La Maria i l’Andreu ofereixen i reivindiquen una cuina sense presses, de tota la vida. Els agrada ballar al ritme del xup-xup i del foc lent, en sintonia amb la natura i tenint cura d’una matèria primera que en la majoria dels casos ells mateixos produeixen. Defensen que la història de cadascú de nosaltres es podria escriure al voltant de la taula, i tenen tota la raó; per tant, us encoratjo a visitar el seu restaurant i formar part de la seva història i ells de la vostra.