Sota l'eslògan 'Correm per un somni', l'equip de Dream Runners organitza i promou anualment un seguit de curses i activitats paral·leles amb un clar objectiu: fusionar running, fundraising (o captació de fons) i solidaritat. El passat 15 d'agost, un total de 1600 esportistes de totes les edats van fer possible la cursa solidària Dream Runners Puigcerdà, la qual cosa va permetre recaptar un total de 1.500 euros que es destinaran, a través de la fundació IPI-COOPERACIÓ, una ONG creada l'any 2000 molt focalitzada en la infància i en l'àmbit de la salut i l'educació, a un projecte solidari a Costa d'Ivori. Segons llegeixo a la seva web, al llarg de les 40 curses organitzades s'han recaptat 943.500 euros que han servit per atendre un total de 96 causes solidàries en països com Bolívia, Etiòpia o Vietnam.
I, entre els seus padrins i padrines, hi ha esportistes de la talla de Kilian Jornet o Núria Picas, així com altres personatges tals com Jordi Évole o en Buenafuente. Així doncs, no es tracta d'un casal de barri amb ganes de canviar el món, sinó d'un autèntic dispositiu capaç de remoure consciències i esdevenir un motor de canvi per a aquells i aquelles que veritablement ho necessiten. Tanmateix, alhora que em trec el barret, permeteu-me dir-los el següent: com heu pogut pixar tan fora de test i regalar tres paquets de Filipinos, dos de Phoskitos i un de galetes Cuétara (juntament amb un caldo Aneto, tot sigui dit), a cadascun dels participants, nens i nenes inclosos?
Imagino que a algun il·luminat o il·luminada, talment com s'envien excedents industrials al Banc dels Aliments, se li ha ocorregut regalar-ho a una iniciativa esportiva i solidària
Sobre l’assumpte, una comercial del sector de l'alimentació m’adverteix: "Probablement, es tracti d'aliments a punt de caducar o d'assolir la seva data de consum preferent que algun supermercat hagi retornat per una política interna de no acceptar cap mercaderia amb menys de dos terços de la seva vida útil. Ja que no és habitual regalar una quantitat com aquesta de productes". Després de revisar-ho, efectivament és així. La metralla ultraprocessada, abarrotada de sucres refinats i aromes industrials, encara que amb les seves propietats intactes, ha entrat a l'UCI. I, davant d'això, imagino que a algun il·luminat o il·luminada, talment com s'envien excedents industrials al Banc dels Aliments (això sí, amb descomptes fiscals per a l'empresa), se li ha ocorregut regalar-ho a una iniciativa esportiva i solidària "focalitzada en l'àmbit de la salut i l'educació".
Quina genialitat. Això no obstant, la cosa no queda aquí. Donat que, si a la samarreta que han regalat als i a les participants hi apareix el logotip de la Cooperativa Cadí (la qual cosa em sembla raonable a la llum d'un esdeveniment organitzat a la Cerdanya), a les tanques adjacents a la línia de meta de la cursa i apareix publicitat de Filipinos. La qual cosa, inevitablement, ens condueix a la següent declaració: tot plegat deu ser fruit d'una campanya de màrqueting més o menys orquestrada des d'Adam Foods, el grup propietari de les susdites galetes i altres marques com Dinosaurus, Chiquilín o Camprodón, així com de la mel Granja San Francisco o del pa de motlle Panrico.
Perquè no es tracta d'equilibrar un plàtan amb un paquet de Filipinos, sinó d'equilibrar-lo amb un tall de formatge o un tros de peix
Davant d'aquest escenari cal preguntar-se què ha fallat. En un context d'emergència alimentària on el sedentarisme i el consum de productes ultraprocessats rics en sucres refinats ha disparat l'obesitat, sobretot la infantil -segons l’Enquesta de Salut de Catalunya 2022 el 40,4% dels menors d'entre 6 i 12 anys tenen sobrepès o obesitat-, tan difícil resultaria generar espais, encara que simbòlics, sense aquest tipus d'aliments? A diferència de l'emergència climàtica, on els lobbies i interessos mundials entorn del petroli ens brinden un marge molt limitat per actuar a títol individual, amb relació als aliments processats sí que podem girar la truita i eliminar-los quasi completament de les nostres vides.
Perquè no es tracta d'equilibrar un plàtan o una taronja amb un paquet de Filipinos, sinó d'equilibrar la taronja amb un tall de formatge, o el plàtan amb un tros de peix o amb qualsevol aliment natural que no tingui sucres refinats afegits. Quan siguem capaços d'aturar i revertir la tendència a l'obesitat que s'ha instal·lat a Catalunya i a Espanya, aleshores podrem dialogar sobre el tipus d'alimentació que realment ens convé; que no és altra que aquella reduïda amb carbohidrats, amb tots els matisos que vulgueu. Però, mentrestant, tinguem els ulls ben oberts i no ens mosseguem la llengua a l'hora de denunciar qualsevol agressió en contra nosaltres i més encara contra la salut dels nostres fills i filles. Dit tot això, benvolguts Dream Runners, felicitats per la feina feta, que no és poca.
