La gran notícia de la setmana ha estat, sens dubte, l'èxit del restaurant Disfrutar a la llista del The World's 50 Best Restaurants. Oriol Castro, Mateu Casañas i Eduard Xatruch han tornat a posar Catalunya a l'epicentre mundial de la bona gastronomia. Ho han fet al Disfrutar, però també ho van fer els Roca al Celler i Ferran Adrià al Bulli. Som l'únic país del món que ha encapçalat la llista amb tres restaurants diferents i un referent gastronòmic que de vegades no sabem valorar prou. Una fita històrica que capta l'atenció de la gent durant unes hores, però de la qual tothom s'oblida un cop baixa el suflé.
Alineació de gala
És fàcil dir-ho, però ser el millor del món en qualsevol disciplina és extremadament complicat. Les coses es poden fer bé, molt bé o millor que ningú, i quan entres en aquest últim selecte grup, qualsevol reconeixement sempre és poc. Hi ha molta gent que cuina i molta que ho fa molt bé, però no hi ha cap país del món que hagi tingut tres restaurants al top u dels millors del món. De fet, Catalunya és el país que ha encapçalat més vegades la llista del The World's 50 Best Restaurants, un total de vuit. En segon lloc, hi ha Dinamarca, amb dos restaurants que han encapçalat la llista un total de sis vegades.
El que no hi ha hagut mai fins al moment és un restaurant de l'estat, fora de Catalunya, que hagi guanyat el rànquing. Mugaritz, Asador Etxebarri i DiverXO són els únics que han estat al top tres, però mai en primera posició. No obstant això, classificar-se entre els tres millors del món és molt meritori i igualment complicat. Cal deixar ben clar que, malgrat que no hagin estat primers, són establiments de primera divisió amb una qualitat més que excel·lent.
Targeta groga
Els catalans som boníssims, sí, però ho hem de saber celebrar. Està molt bé alegrar-se'n un cop coneixes la notícia, però igual que quan el Barça guanya la lliga o un esportista olímpic aconsegueix una medalla d'or, per què no omplim els carrers ni fem sortir els cuiners al balcó de la Generalitat? Els motius segurament són diversos, i està clar que no podem estar celebrant de la mateixa manera tots els èxits aconseguits a casa nostra (que encara que no ho sembli, són uns quants). Però ser el millor restaurant del món, amb tres cuiners que han entrat a l'Olimp gastronòmic internacional, és un fet, insisteixo, històric; un adjectiu del qual últimament s'abusa molt als mitjans, però que en aquest cas està més que justificat.
Mentiria si digués que el futbol no s'ha tornat elitista, però està clar que l'alta gastronomia, tant a Catalunya com a qualsevol altre país del món, és un nínxol de luxe a l'abast de poques butxaques
En qualsevol cas, està clar que la gastronomia i l'hostaleria no són com els esports. Hi ha rànquings, categories, premis i guanyadors, però en realitat són competicions fictícies que no segueixen cap sistema de punts públic i concret. Mentiria si digués que el futbol no s'ha tornat elitista, però està clar que l'alta gastronomia, tant a Catalunya com a qualsevol altre país del món, és un nínxol de luxe a l'abast de poques butxaques. Pagar 300 € per un menú, independentment de si ho trobes car o no, és un preu elevat per a la majoria de mortals. Un elitisme que allunya les masses populars, aficionades al futbol o els Jocs Olímpics, del Mundial de Clubs en què s'ha convertit el rànquing dels 50 Best.
Podem estar tan orgullosos del triomf del Disfrutar com de la feina dels restauradors i treballadors que lluiten dia a dia per tirar endavant els seus projectes. Visca la gastronomia catalana!