Quan passejo pels carrers de Barcelona o de qualsevol poble o ciutat de Catalunya, tan sols hi ha una imatge que m'esgarrifi més que la típica estampa d'un individu, o un grupet, rosegant un entrepà amb embotit o formatge industrial i una mitjana de cervesa: l'estampa de la canalla afonant la maneta dins una bossa d'aperitius industrials, en el pitjor dels casos, amb una beguda energètica com a maridatge. De la mateixa manera que el pa de la gasolinera, del supermercat, de la fleca de barri de tota la vida o de la pastisseria disfressada de boulangerie que cimenta els susdits entrepans de bar, la massa dels aliments continguts en aquestes bosses de colors radioactius, que la majoria de vegades és farina o sèmola de blat de moro aglutinada amb algun greix ultraprocessat com l'oli de palma o l'oli de gira-sol alt oleic (sí, l'últim invent de la indústria alimentària per fer-te creure que tots aquests snacks són saludables o, com a mínim, que no són nocius), és igualment insípida i un atemptat contra la nutrició. Però, a diferència dels embotits, els formatges o qualsevol dels farciments que acompanyen la distopia d'aquests sandvitxos (amb alguna excepció, és clar, com una truita a la francesa o una llauna de tonyina), els quals tenen la missió d'aportar algun tipus de sabor i textura a les llesques dessabeïdes i de compensar, o millor dit descompensar, el seu nivell de carbohidrats amb greixos i proteïnes de mala qualitat, a les bosses d'aquests aperitius no hi ha daus de formatge o bocinets de fuet, sinó saboritzants i tota mena d'additius de noms patibularis com 5'-ribonucleòtids de disodi. El fet és que tots aquests productes, per l'alta concentració en què s'utilitzen, provoquen que, un cop toquin la llengua, descarreguin un terrabastall de sabors i sensacions que deixen el nostre cervell descol·locat.
Això provoca que el cervell activi les mateixes zones i reaccioni de la mateixa manera que amb una ratlla de cocaïna o una calada de crac
Aperitius Takis Xtra Hot / Foto: Jan Carbó
Les drogues, pel seu nom
Des del punt de vista de la psicologia, una droga és una substància que s'introdueix a l'organisme humà, que pot modificar temporalment la percepció, el coneixement o l'estat d'ànim, i que pot crear addicció. Fins aquí, res de nou. A aquestes altures de la vida, imagino que totes i tots hem experimentat algun cop amb alguna droga, i coneixem perfectament les conseqüències que això comporta, especialment quan abusem de depèn quines substàncies. Ara bé, des de la perspectiva de l'alimentació, cada cop són més els experts i expertes que ens alerten que cal considerar l'anomenat menjar brossa, o, per respecte al nostre poeta, millor hauríem de dir el menjar porqueria, també com una droga; en la mesura que aquest, per la suma dels seus elements constitutius —els additius— i característiques organolèptiques, provoca que el cervell activi les mateixes zones i reaccioni de la mateixa manera que amb una ratlla de cocaïna o una calada de crac. A partir d'aquí tens dues opcions: fer veure com qui no vol la cosa i qui dia passa, any empeny; o bé, la pròxima vegada que et trobis en un entorn amb menors d'edat, des d'una festa infantil a un àpat familiar, i algun pare, mare, avi, àvia, tiet, tieta, amic o amiga despistada posi sobre la taula una bossa d'aperitius ultraprocessats, simplement aparta-la o tira-la directament a les escombraries, tal com faries si descobrissis una paperina de cocaïna a la cartera del teu fill o filla adolescent. Creieu-me; no he conegut plaer més gran que enretirar subtilment de sobre la taula d’una festa de guarderia una bossa de Doritos.
Es nota d'una hora lluny que els Takis estan deliberadament dissenyats per sobreestimular el cervell dels més vulnerables, especialment dels més petits
Takis: intensitat màxima
Tenint en compte la quantitat de snacks processats que campen per les nostres institucions alimentàries, l'empresa de trobar l'exemple més roí es presentava molt complicada. Tanmateix, després de revisar la llista d'ingredients d'un bon grapat de referències, finalment m'he decantat per tastar els Takis Xtra Hot, que la seva etiqueta descriu com "producte aperitiu de blat de moro fregit amb sabor a caiena i llima", o també, "deliciosos rotllets de blat de moro sabor llima extra picant". I, vist amb perspectiva, diria que la intuïció no m’ha fallat. Des del departament de comunicació digital de la companyia, que no és altra que Bimbo Donuts Iberia (i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions), els Takis es reivindiquen com "l'snack enrotllat més intens i deliciós". És a dir, més addictiu. D'entrada, val a dir que la seva forma és divertida, com de neula petita. Però pel seu alt contingut en greix, la seva textura acaba recordant a la massa d'una empanada gallega, més aviat cuita el dia anterior. I, després, la combinació explosiva de potenciadors del sabor, sumat a l'excés de tota mena d'additius com àcids orgànics, sucres o aromes, provoca que l'experiència sensorial sigui francament ofensiva, encara que el seu nivell de picant m'agradi. En definitiva, es nota d'una hora lluny que els Takis estan deliberadament dissenyats per sobreestimular el cervell dels més vulnerables, especialment dels més petits, talment com en una teràpia d'electroxoc. En fi, el que la gent adulta faci amb la seva vida a mi no m’incumbeix, però que els menors d'edat puguin comprar aperitius ultraprocessats sí que m'indigna. Dit això, quan sentis que et crida el menjar porqueria, lliga't al pal i resisteix. I si, pel que sigui, no pots controlar-te, demana ajuda. I, recorda: no he conegut plaer més gran que...