Gresca: he plorat d’emoció tastant la cuina d'aquest restaurant

Arribo al restaurant Gresca tan bon punt obren portes, vaig desmaiat i de cap a la barra del davant de la cuina, un dels espectacles més meravellosos de la restauració de ca nostra. Ens saludem amb el xef i copropietari Rafa Peña, que juntament amb la seva parella acaba de rebre el Premi Nacional de Gastronomia 2023 de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia. M’instal·len a la barra davant just de la cuina on veig una activitat delirant, comandes sortint, cambrers amunt i avall, olles fumejant, tot sota l’atenta mirada del Rafa i el Tomàs, el seu cap de cuina.

M’ofereixen una copa de vi negre, Andròmina 22 del Celler els Mecanismes a la Terra Alta, en concret a Vilalba dels Arcs, 100% Carinyena, és un vi de mínima intervenció, amb molta personalitat.
Al Gresca t’ofereixen dos menús de migdia que fan el desig dels assidus, un de 22,50 € i un altre de 29 €.  Avui tenen: crema de carbassó o arròs melós, xai o bacallà i pastís Sacher, tot i això, triaré plats de la carta, seria un sacrilegi veient el que està sortint de la cuina, vaig embalat.

El Rafa va començar a la restauració, com molts altres joves, per fer diners per poder pagar els estudis, però amb el temps i una canya, la situació va canviar i va treballar a les cuines del Neichel, El Bulli o Martín Berasategui entre d’altres, i va acabar muntant el Gresca l’any 2006 amb la Mireia Navarro.
Començo amb l’Ostra a la brasa, sense comentaris, el festival tot just acaba de començar, de fet, com us deia, estic davant d’un espectacle únic i irrepetible.

Em porten l’espàrrec amb nata reduïda i botàriga, per als no avesats, la botàriga són els ous de peix en salaó, un plat senzill i ben elaborat al punt exacte de cocció.  

Tasto la Flor de carbassó en tempura amb ricotta i anxova, deu ser un dels clàssics de temporada perquè no paro de sentir a la barra —Otra flor,  —Oído. Ells netegen la flor, la farceixen amb ricotta i anxova just abans de servir-la i la passen per una tempura per fregir-la després uns deu segons amb un resultat espectacular.

És temps de murgues, és un dels bolets més cobdiciosos perquè no es troba fàcilment, el seu hàbitat preferit és a partir dels 1.000 metres d’altura en boscos on han tallat llenya i a prop de torrenteres, creix poques setmanes a l’any, som-hi, doncs, arriben les Múrgoles farcides de lletons i Comté, ben netejades, barregen els lletons cuinats amb formatge Comté i xerès, marquen les murgues, i lliguen la salsa amb les restes de murga empegades a la paella i una mica més de xerès i caldo de gallina, per omplir-les i marcar-les amb una nou de mantega. He tancat els ulls mentre les assaboreixo una a una imaginant i recuperant sabors oblidats i, amb el cor a la mà, creieu-me, les heu de tastar.

Seguim amb la guatlla a la brasa i  acabo amb la torrada de Santa Teresa que estan elaborant davant meu des que he arribat, bona manera de tancar l’àpat.

Benvinguts al paradís

El Gresca és el restaurant de Barcelona on s’hi passegen els més gurmets de la ciutat però també altres cuiners.  Se n’ha parlat molt, dins i fora del gremi, de per què el Gresca no té cap estrella Michelin, jo crec que el Rafa no està per aquests romanços, ell ofereix la millor cuina que sap fer, una cuina atrevida i honesta que et fa vibrar on les receptes tradicionals amb el seu segell personal fan tàndem amb la increïble selecció de vins, benvinguts al paradís.