Endinsar-te a l’exclusiu Hotel W de Barcelona és sempre un plaer. I tant si la teva visita és conseqüència d’una celebració tipus casori o similar com si es deu únicament a les ganes de sentir-te turista per unes hores, les dues opcions són vàlides i ja t’avanço que ets al lloc adequat.
Per a la vostra informació, us diré que l’Hotel W disposa de prop de 500 habitacions, per tant, parlaríem d’uns mil clients per nit. Com és obvi, la majoria d’aquests clients visiten la ciutat i molts dels àpats durant la seva estada a Barcelona els fan a reconeguts (o no) restaurants de la ciutat. Però també és cert que, sobretot a la nit, el viatger aprofita l’hotel per recuperar-se i, per què no, tastar la seva proposta gastronòmica. Així, dintre de l’Hotel W, juntament amb les propostes dels restaurants Fire, el nou hotspot de la ciutat on el foc és l’element principal, i el restaurant Noxe inspirat en el Japó més autèntic, ara podem gaudir de la cuina del Perú en el seu nou espai, el restaurant Coya. La idea no és nova, val a dir que el primer Coya va irrompre a Londres l’any 2012 i després va obrir locals a Mayfair, Dubai, Abu Dhabi, Montecarlo, París, Marbella, Mikonos, Doha o Riad...
Entrem al restaurant Coya, a la primera planta de l’Hotel W. La cua del taulell no és petita; hi veig majoritàriament estrangers, que suposo que estan allotjats a l’hotel. Entrem, l’espai és immens i està ple a vessar, hi ha poca llum i tot està curosament decorat amb elements del Perú, no hi falta res: teixits de colors típics, instruments musicals, ampolles artesanes de pisco, toros de Pucará, nines andines, estàtues dels déus inques i màscares.
A una punta del restaurant hi trobem la barra, que, a diferència del local, està molt il·luminada, on un parell de bàrmans elaboren incansablement combinats i aperitius. Nosaltres demanem un parell de pisco sour, el famós còctel reconegut com a símbol del Perú.
Guacamole amb cruixents, restaurant Coya / Foto: Víctor Antich
L’Agostina, responsable de la zona on estem asseguts, ens explica que tots els plats són per compartir i ens proposa un tast transversal per tastar el màxim de plats sense rebentar, i, esclar, ens deixem aconsellar i endur per la màgia del Perú i la seva gastronomia. Sorpresos per la quantitat de gent que omple el restaurant, li ho comentem, ens explica que tenen 250 taules i de vegades cobreixen dos torns; a l’estiu obren la terrassa amb 200 taules més, una bogeria.
Trio de ceviches, restaurant Coya / Foto: Víctor Antich
Així doncs, ens omplen la taula amb el guacamole amb cruixents que ens prepara davant nostre el cap de sala cullera en mà; el trio de ceviches, el de corbina amb tòfona, ponzu i cibulet, el de llobarro amb ceba vermella, moniato, blat blanc i el de tonyina amb chimichurri. Quina meravella.
Arròs nikkei amb llobarro, restaurant Coya / Foto: Víctor Antich
De segons, tastem l’arròs nikkei amb llobarro xilè, un menjar de déus, i la presa ibèrica glacejada de guaiaba, miso i pinya.
Sospir de coco, restaurant Coya / Foto: Víctor Antich
Tanquem l’àpat amb un deliciós sospir de coco fet amb merengue i crema de coco, salsa de mango i fruita de la passió.
Ens acomiadem de l’Agostina, però també del xef Tyrone Cabral, que ens ha passat a saludar. Li pregunto: "Què fa un cuiner italià a un restaurant peruà a Londres?", on ha passat una llarga temporada. Veig que l’agafo amb la guàrdia baixada i no sap què respondre'm, riem plegats.
Mentre marxo, penso que l’altre dia em van dir: "Et sorprendrà", referint-se a la meva visita al restaurant Coya; i sí, realment sorprèn, és un lloc especial on passar una bona vetllada i gaudir de la millor cuina peruana sense moure’t de casa, que no és poca cosa.