Sí, volia escriure de cheesecakes, d’espaguetis a la carbonara o de smash burguers. Coses fàcils de les quals agrada llegir, que desengreixen (no des del punt nutricional, està clar) sinó de la quantitat d’articles de queixa i de reivindicació que ens aclaparen dia rere dia. Volia escriure textos fàcils de pair, que ajuden a oblidar els neguits i que et claven al sofà procrastinant l’anada al gimnàs tot rascant-te la panxa.
Però l’actualitat sempre destrempa la bonhomia i m’obliga a servir plats més durs de rosegar, però que, de cap manera, no puc pas obviar. Avui tinc la possibilitat i la responsabilitat de recordar a tots aquells que han preferit estirar-se panxa enlaire a la platja, en lloc d’anar a votar, que es posin força crema que aquest sol que cada dia crema més els rostirà més que a un pollastre a l’ast. Tinc la possibilitat i la responsabilitat de recordar a aquests pollastres en via de rostit que hi ha eleccions europees.
Ens hi juguem molt i podem perdre-ho tot perquè l’amenaça de victòria de les extremes dretes és ben real. I entre les múltiples propostes que farceixen els seus programes electorals hi ha la de revertir part dels Objectius de Desenvolupament Sostenible que es van acordar a París el 2019 arran de l’emergència climàtica negada pels partits radicals de dretes. S’ha dit mil vegades, però mil vegades no em cansaré de repetir-ho: el planeta, rai, es regenerarà tan bon punt els humans ens extingim. El sistema alimentari és un dels principals causants del canvi climàtic, però, alhora, és la principal solució. Ens ho han intentat explicar els pagesos que han plantat els tractors a ciutat per recordar-nos que és al Parlament Europeu on es legisla la PAC, la Política Agrària Comuna.
“Uf, què hi puc fer jo, prou feina tinc a pagar el lloguer. Ja s’ho faran, els pagesos” diran mentre posen el dit gros al mar per decidir si l’aigua és prou calenta per tirar-s’hi de cap. D’entrada posa’t les xancletes i les bermudes i ves a omplir el sobre que introduiràs a l’urna. Així potser podràs continuar pagant el lloguer i et podràs tirar al mar amb garanties de no sortir escaldat com un llamàntol. I després, mira dins el teu cabàs on hi pots trobar un dels remeis al desori econòmic, social i mediambiental. Aquella dita tan gastada del “comprar barat ens surt molt car” és ben certa.
El sistema alimentari és un dels principals causants del canvi climàtic, però, alhora, és la principal solució
El tomàquet més barat del mercat, paradoxalment, és el que ha estat conreat més enllà. A banda de portar una motxilla de quilòmetres amb les pertinents emissions de CO₂ a l’atmosfera té un evident impacte econòmic i social. No donant suport amb la nostra decisió de compra al producte de proximitat, s'empobreix el sector primari que ha d’espavilar-se buscant alternatives laborals a les ciutats. Ens preocupa la gentrificació dels barris de les ciutats amb pressió turística, però amb el tomàquet que hem posat al cistell estem generant gentrificació inversa, estem despoblant el territori i estem obligant a venir a ciutat, on hi ha oportunitats de feina.
Hem viscut aquestes migracions al llarg de la història i coneixem les conseqüències. Fixar la població al territori és del tot imprescindible tant per la custòdia de la natura com pel necessari equilibri social i econòmic. Però la pagesia no només proveeix d’aliments, sinó que presta serveis ecosistèmics. El conreu extensiu de la terra, en forma de mosaic, regenera els embornals de carboni del sòl, del que depenem en gran manera per a sostenir el nivell de consum energètic de les societats actuals.
Ens preocupa la gentrificació dels barris de les ciutats amb pressió turística, però amb el tomàquet que hem posat al cistell estem generant gentrificació inversa, estem despoblant el territori i estem obligant a venir a ciutat, on hi ha oportunitats de feina
Per tant, l’activitat del sector primari no només fixa població al territori sinó que aconsegueix mantenir la salut del territori (i de les ciutats) que has gaudit aquest cap de setmana. Sí, Brussel·les és tan lluny de casa com el món rural i ens sentim desvinculats tant d’una com de l’altre. Com que ja tinc una edat recordo perfectament com d’ufanosos vam estar el dia que ens vam sentir europeus de primera categoria. Ja no valorem haver entrat al club dels qui tenen la paella pel mànec de la mateixa manera que no valorem els qui ens omplen el plat. Ves a votar si no vols que el pollastre a l’ast que tens a taula acabi sent un pollastre de sis potes i 4 pits sense cor ni fetges ni vida.