Tots i totes tenim una vaga idea del que significa alimentar-se saludablement, encara que aquesta sigui mentida. Vull dir, si creus que la carn vermella provoca càncer (i amb això no em refereixo als embotits ultraprocessats que titllaria gairebé de succedanis), que els làctics o els greixos d'origen animal com el llard de porc augmenten perillosament el colesterol, o que menjar cinc peces de fruita al dia, amb les seves respectives vitamines, és indispensable pel teu organisme, aleshores és evident que t'has empassat la gran mentida de la piràmide dels aliments i, consegüentment, dels desequilibris que aquesta comporta. La piràmide alimentària, anomenada també piràmide nutricional, és una representació gràfica dels diferents grups d'aliments amb relació a la freqüència o proporció amb què es recomana consumir-los (diàriament o setmanalment). D'aquesta manera, els aliments de la base serien els més importants i els del vèrtex superior aquells que hauríem d'evitar. Doncs bé, tot i que en teoria existeixen tantes piràmides com sistemes alimentaris, el fet és que a la societat occidental n'hi ha una que d'un temps ençà ha quedat consagrada i s'ha assumit com aquella capaç de brindar-nos un cos saludable. I aquesta és, encara que dolgui escoltar-ho, la piràmide de la dieta mediterrània.
Al llarg del milió d'anys que els éssers humans vam constituir-nos com espècie, els hidrats de carboni mai van suposar més enllà d'un 10% del total de quilocalories ingerides
La piràmide de la dieta mediterrània és una eina accessible i elemental que ens permet conèixer els aliments i les seves quantitats recomanades seguint el patró alimentari basat en la cultura i la gastronomia mediterrània. Molt resumidament: a la seva base es troben els aliments més bàsics i els que representa que haurien de tenir més pes en l'alimentació habitual, que són els hidrats de carboni; sota la forma de farinacis (pa, pasta, arròs, tubercles...), llegums, fruites fresques, fruita seca i hortalisses. Al mig de la piràmide apareix l'oli d'oliva, els làctics, la carn magra, els ous i el peix. És a dir, proteïnes i algun greix. I, al capdamunt, es mostren quasi encavalcats greixos com la mantega i la resta de carns juntament amb aliments ultraprocessats a base sucres refinats, greixos hidrogenats i additius de tota mena. Tanmateix, per a la majoria de persones aquest sistema alimentari resulta un esquema perillós, i per absolutament tothom esdevé un problema a llarg termini. La raó? El fet que al llarg del milió d'anys que els éssers humans vam constituir-nos com espècie, els hidrats de carboni mai van suposar més enllà d'un 10% del total de quilocalories ingerides. Ancestralment, a l'estiu collíem i ingeríem mel i alguna baia, i a l'hivern rosegàvem alguna rel. Però el nostre sistema digestiu i, consegüentment, nosaltres mateixos, no estem en absolut dissenyats per alimentar-nos a base de carbohidrats, sinó de greix i proteïna amb relació 3:1. Per aquesta raó, deixant de banda el tema dels aliments amb sucre o processats del vèrtex superior, que en una piràmide d'alimentació real no haurien ni de figurar, podem assegurar que la piràmide mediterrània dels aliments està distorsionada, o fins i tot invertida, quan es tracta de proposar una alimentació saludable per a l’organisme.
La dieta o alimentació cetogènica redueix la ingesta de carbohidrats a menys de 50 grams diaris
Actualment, el món de la nutrició i de la medicina està experimentant una autèntica revolució. Quan reduïm dràsticament la ingesta d'hidrats de carboni, en quantitat i periodicitat, la ciència està demostrant que ni el greix d'origen animal augmenta el colesterol dolent ni necessitem cinc peces de fruita al dia per a sobreviure amb garanties. És més, prenent com a referència l'alimentació de societats eminent carnívores com els inuits (els impròpiament anomenats "esquimals"), els científics han demostrat que els hidrats no només són una de les causes de l'alzheimer (la ja anomenada diabetis del tipus 3), sinó que la seva sobreingesta està relacionada amb una inflació crònica del nostre cos, la qual està relacionada amb un ventall de càncers i altres malalties. En aquest sentit, no és casualitat que l'anomenada dieta o alimentació cetogènica, que redueix la ingesta de carbohidrats a menys de 50 grams diaris i que substitueix la glucosa per les cetones endògenes (produïdes al nostre fetge) com font d'energia, s'hagi començat a prescriure en persones amb càncer, malalties autoimmunes, diabetis de qualsevol mena o epilèpsia, per posar només alguns exemples. Aleshores, què vol dir tot això? De debò que hem de deixar de consumir hidrats? La resposta és probablement no. Els hidrats són una font molt interessant de calories a curt termini i estan associats a aliments amb micronutrients importants. Això no obstant, és evident que cal reduir la seva ingesta de manera dràstica, especialment en persones d'hàbits sedentaris, i prioritzar fonts d'hidrats de carboni complexos com els cereals antics, les fruites o els llegums.
I acabo. Soc conscient que el problema dels carbohidrats sona a l'enèsima moda alimentària, però el fet és que es tracta d'un assumpte molt seriós amb fonament científic que ens empeny com a societat a un canvi de paradigma alimentari. Que la meitat de la població adulta catalana i el 35% dels nostres infants tinguin excés de pes té molt a veure amb això. Ara bé, també pots continuar culpant als greixos de tot plegat i continuar afartant-te de pa, pasta i pizza cinc cops al dia, set cops per setmana. És més, per mi com si creus que la terra és plana com una pizza. Per la meva banda, a mi la reducció de carbohidrats em fa sentir de meravella.