El tsunami de la grip aviària, que està afectant Europa des de fa mesos, ha deixat milions d’animals afectats. França ha estat la gran perjudicada amb 2.500 focus del virus i el sacrifici de quasi 50 M d’aus, entre elles els ànecs, obviously. Com a conseqüència, la producció del foie s’ha vist seriosament afectada i està a hores d'ara en caiguda lliure.
Estem fins als pebrots que la parròquia pagui la factura de les males gestions i que a aquestes alçades de la pel·lícula, temes com la grip aviària, la grip porcina, les vaques boges, els microplàstics, el mercuri que engoleixen els peixos, i altres qüestions similars siguin temes recurrents sense que ningú posi fil a l’agulla per mirar de remeiar-ho.
De xic trobava rovellons a 600 m d’altitud i ceps a 1.200 m, enguany els rovellons els he collit (no caçat) a 1100 m i els ceps a 1700 m, endevineu per què?... Les xicoies, amb la manca de neu dels darrers anys, s’han convertit en un bé escàs i, per tant, molt apreciat. La trufa silvestre asseguren que està a punt de desaparèixer. Del cranc de riu, ja ningú en parla. Ara tot l’any podem menjar tomàquets, però a un preu desorbitat i sense gust ni olor. La llista de productes que s’estan veient afectats és inacabable, aprofitem doncs cada dia que passa per gaudir del que tenim, però pressionant a qui correspongui per solucionar el tema.
Tornant al foie, les primeres vegades que vaig tastar el foie artesà va ser a l’emblemàtic hotel Andria de la Seu D’Urgell de la mà de la Maria Rosa, la recepta era de l’àvia i era espectacular. Des de llavors, cada any, a començament de desembre ens reunim amb els amics per elaborar el foie que ens cruspirem per Nadal, és com un ritual. El foie l’acostuma a portar l’amic Jordi que l’encomana a un petit productor del sud de França. Enguany no ha estat possible aconseguir els preuats fetges i ens hem quedat amb un pam de nassos i sense foie, al setembre ja ens van avisar que la cosa pintava malament i que aquest any costaria trobar-ne.
L’origen del foie es remunta als egipcis i el seu consum es va popularitzar a Grècia i Roma l’any I aC; actualment, la seva producció està prohibida a un munt de països. Tot i que entenc les reticències respecte a la seva producció, i encara que sigui un xic contradictori, sí que defenso el producte, una de les delicatessen més emblemàtiques del país veí, però també del món gràcies al seu sabor i textura únics.
El foie és un imprescindible de les cartes dels millors restaurants però també dels menús nadalencs. Preguem doncs perquè en el nou any ens puguem fer un homenatge i puguem gaudir altre cop, en companyia, del ritual de preparar-lo i menjar-lo tot brindant amb un bon Borgonya o, un Costers del Segre, si ho preferiu.