Al mercat de la Llibertat fa anys que hi ha un trio formidable que ven pollastres i altres viandes: són la Isabel i les seves dues filles, Neus i Eva. Bonhomioses i eixerides, sempre amb un somriure, la fan petar amb les parroquianes mentre despatxen l’aviram i les carns amb tota la traça de les professionals del ram. La Magdalena Batista, la mare de la Isabel, va venir a Barcelona quan tenia dotze anys des de Vallclara, un poblet de la Conca de Barberà. El marit de la seva padrina tenia una carnisseria en aquest mercat gracienc i s’hi va posar a treballar. Al cap de poc va conèixer un escultor tallista amb el taller al costat, al carrer Benet Mercadé, i d’aquell amor en va néixer, l’any 1957, la Isabel. Seguint la tradició familiar, quan tenia catorze anys, mentre encara estudiava, la Isabel va començar a fer-hi hores. En una de les altres carnisseries hi treballava un altre jove, en Joan, i de seguida van començar a festejar. L’any 1977 es casen i el 1979 agafen una parada per a ells. Quan la mare es jubila, el 1988, de les dues parades en fan una de més gran i es queden on són ara, a la cantonada d’Oreneta amb Benet Mercadé, sota el rètol Carnisseria Joan-Isabel Polleria.
Quan el 2007 s’inicien les obres de remodelació del mercat centenari (inaugurat el 1893) es traslladen a la veïna Gal·la Placídia fins al 2009, que tornen al mercat renovat amb cambres frigorífiques, magatzems i climatització —però també amb un supermercat, com si a Barcelona n’hi faltessin i haguessin d’ocupar espai municipal! Malauradament, els mercats municipals barcelonins no són aliens a la doctrina neoliberal de la privatització de tot el que sigui possible. La Isabel diu que les millores van ser molt benvingudes, però que l’horari actual, de matí i tarda, les té esclavitzades. També comenta que ara les parades estan més lluny les unes de les altres i s’ha perdut una mica de la germanor d’abans, la del frec a frec.
Anar al mercat del barri no té res a veure amb comprar a una gran superfície o a una franquícia d’autoservei: la relació que s’estableix amb les paradistes crea vincle i fa barri, els guanys es reparteixen entre famílies i no serveixen per amassar grans fortunes deslocalitzades. La Isabel et pot resoldre dubtes culinaris i donar-te consells de tota mena, i mentre fas cua pots xerrar amb els passavolants i compartir receptes, dèries i neguits.
Anar al mercat del barri no té res a veure amb comprar a una gran superfície o a una franquícia d’autoservei
Contra la immediatesa destructiva, desarrelada i insostenible de les dark kitchens, dels just eat i dels glovos, baixar al mercat a comprar mitja lliura de cigrons, un grapat de bacallà i d’olives negres, dos tomàquets, un pebrot i una ceba per fer-te un bon empedrat en un tres i no res, per exemple. O anar a la Isabel, demanar-li carn pel caldo i fer un brou que ompli la casa de caliu. Que per molts anys tinguem mercats on trobar-nos i comprar-hi aliments per poder cuinar a casa, que per molts anys puguem gaudir d’aquest pilar de la nostra sobirania alimentària, font de salut i alegria!