“Hi ha mil excuses per fer aquest sopar”, declarava el xef Dani García aquest dilluns a la nit a l'homenatge del cuiner andalús al seu amic i homòleg Joan Roca. Aquí, tots hi estem d'acord: que bonic és culminar aquest festeig per mostrar agraïment a la figura d'un company de professió amb qui, malgrat el talent d'ambdós, no hi ha cap mena d'impediment per fondre's en una abraçada i reconèixer els esforços i gestos d'un cap a l'altre, sobretot en els pitjors moments. “El seu llegat dels darrers trenta anys és impressionant i continua vigent i només per això, més enllà dels motius personals, ja caldria celebrar aquest sopar d'avui”, afegia García.
L'homenatge patriarcal de Dani García a Joan Roca
Al restaurant Leña, el seu primer establiment a Barcelona, s'hi han ajuntat els millors cuiners de Catalunya i Espanya. Un cop deixat clar l'efecte positiu de mostrar aquesta voluntat entre dos grans de la gastronomia nacional, hem de lamentar —un cop més— la mala execució de l'acte i l'enorme patinada que s'ha produït durant la nit d'aquest dilluns a Barcelona. Desconec si podríem parlar d'insult, mala fe o oblit, però en qualsevol cas, a la plaça de Pius XII, número 4, hi trobàvem en Nandu Jubany, Ferran i Albert Adrià, Alberto Chicote, Oriol Castro, Paco Pérez, Paolo Casagrande, Quique Dacosta o Rafa Zafra, entre altres. 24 senyors, en total.
Ara, em tocaria enumerar la vintena de cuineres que eren a l'acte. Bé, no siguem tan optimistes i confiem en almenys una quinzena, no? Quina pena que amb els dits d'una mà ja en tingui prou: Fina Puigdevall i les seves filles Martina i Carlota Puigvert. Ja està. Honestament, tant de bo fos una broma. Però és la realitat, una veritat de molt mal gust que considero deplorable i patètica. Les grans preguntes que em venen al cap són: No hi ha cuineres d'alt nivell a Catalunya ni Espanya? No hi ha cuineres que mereixien ahir formar part d'aquest homenatge? No hi ha cuineres que siguin amigues de Joan Roca o que han format part de l'important procés fins a arribar al cim mundial?
És clar que Dani García és lliure de convidar qui vulgui al seu restaurant per muntar la festa que li plagui, només faltaria. Però també estem en el dret d'opinar sobre el fet mediàtic que ocorre a la nostra ciutat i cagar-nos-hi en tot. Això és perquè una imatge diu més que mil paraules. I afegeixo: una imatge fa més mal que mil cops de puny. Cops de puny a la memòria històrica i a l'honor gastronòmic d'un territori ric en talent femení als fogons dels restaurants de casa nostra. No sé què pensarien l'Ada Parellada, Maria Nicolau, Carme Ruscalleda, Iolanda Bustos, Susana Aragón, Núria Bonet, Núria Gironès, Carlota Claver, Elisabet Nolla, Gessamí Caramés i un llarguíssim etcètera després de veure la tragicomèdia al restaurant Leña.
Sento ràbia i tristesa en veure l'homenatge a Joan Roca a Barcelona en el qual hi ha 20 cuiners homes i solament 3 cuineres dones i l'insult que suposa per a l'enorme talent femení que hi ha als fogons dels restaurants de casa nostra
Aquesta trobada se suma ja a d'altres anteriors, organitzades pel mateix Dani García, que porten el títol de ‘A cuatro manos’, i que es remunten al 2014 al seu restaurant Hotel Puente Romano, on va tirar endavant diverses accions i homenatges a cuiners com Ferran Adrià, Robuchon, Nobu i Arzak. Si visitéssim l'hemeroteca no tindria cap dubte del balanç d'homes i dones que trobaríem en aquells sopars.
No titllo de res en concret Dani García ni cap dels il·lustres cuiners que hi havia presents a la sala, però clamo al cel que ningú alci la veu i tothom oblidi unes cuineres invisibilitzades a totes les llistes i rànquings culinaris nacionals i internacionals. Hi ha dones a les escoles d'hostaleria d'aquest país —moltes—, i també hi ha cuineres —moltíssimes— als restaurants on anem a fer el menú de migdia o a sopar amb la parella un dia entre setmana. Reduïdes de tots els premis importants, ara les esborrem també dels homenatges als cuiners de casa nostra. Enhorabona.