Homenatge a la fundadora de l'única escola de gastronomia del món amb Estrella Michelin

Aquest passat dimecres, l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició presidida per Carles Vilarrubí ha retut homenatge a la desapareguda Mey Hofmann. L’acte ha tingut lloc a l’hotel Catalonia Plaza i el sopar ha anat a càrrec de Hofmann i Juvé & Camps.
May Hofmann ha estat una de les figures més rellevants de la gastronomia catalana. Nascuda a Barcelona el 1946, va conèixer la passió per la cuina de ben jove gràcies a diferents estades a Alemanya, que la van dur a estudiar hostaleria a París, on va ampliar els seus coneixements. Entre els seus mestres va comptar amb Juan Mari Arzak o Alain Ducasse obrint l’escola Hofmann l’any 1983 al carrer Argenteria de Barcelona amb un únic objectiu: transmetre els seus coneixements i la seva visió de la cuina a altres persones.

Vaig tenir la sort de conèixer la Mey Hofmann a començament dels anys noranta. Va ser una tarda d’hivern que em vaig apropar a l’escola del carrer Argenteria amb la decisió d’apuntar-me a un curs de cuina. Recordo que em va atendre ella, no la coneixia, primer es va interessar per les meves ambicions tot fent un cafè asseguts al menjador. Em va estar explicant fil per randa tots els cursos que oferia l’escola, em va ensenyar les aules, les cuines i em va presentar diferents mestres i alumnes que ens anàvem trobant mentre fèiem un tomb per l’escola, recordo que vaig marxar encantat tot i que, malauradament, al final no va ser possible apuntar-me al curs que tenia previst.
Més endavant vam tornar a coincidir en les meves visites al restaurant Hofmann d’Argenteria. En una d’aquestes visites vaig coincidir al menjador amb Joselito “el pequeño ruiseñor”, el recordeu? Doncs bé, anava acompanyat d'un senyor amb qui no parava de discutir alçant la veu, finalment, el senyor va marxar i el Joselito, en un estat decrèpit va començar a cridar i tirar la vaixella per terra, per sorpresa de la resta de clients que no donàvem crèdit. Llavors va aparèixer la Mey, impertèrrita i pausada, i educadament el va fer fora del menjador on l’esperaven un parell de mossos uniformats que se’l van endur a la força.
Doncs bé, continuem amb l’homenatge d’aquesta visionària a qui avui han anomenat “empresària de primer ordre, plena d’entusiasme, determinació i humanitat”. Per la seva escola van passar prop de vint mil alumnes, el seu esperit pioner i innovador la va portar a liderar la primera escola que també tenia restaurant gastronòmic, un binomi pioner que van seguir moltes altres escoles arreu del món.

Segons Carles Vilarrubí "Hofmann és l'única escola de gastronomia del món amb Estrella Michelin on ofereixen una formació de qualitat i una experiència gastronòmica excepcional als seus clients, amb diferents estils i propostes culinàries. Un actiu gastronòmic del nostre país".
A més de l'escola, Hofmann va crear un imperi gastronòmic que actualment dirigeix la seva filla Silvia i que inclou el Restaurant Hofmann, guardonat amb una estrella Michelin des del 2004, la Pastisseria Hofmann, l'Espai de degustació Hofmann, el Racó Hofmann, la Tasca Hofmann i el Hofmann Bistrot.
El menú triat per a la celebració del seu homenatge està especialment inspirat en els ingredients i productes de la zona mediterrània, així doncs hem tastat un Pastís fi de sardines amb sofregit català, tomàquets semisecs i marinada de llimona, una de les receptes més emblemàtiques de Hofmann que hem remullat amb un vi blanc, l’Ermita d’Espiells D.O. Penedès. Seguim amb el Pit de xai brasejat amb herbes aromàtiques, moniatos i bolets que en aquest cas hem maridat amb un vi negre dels mateixos cellers, el Casa Vella d’Espiells 2018. Per acabar, unes prepostres, la Llimona, romaní i oli d’oliva i les Postres Mey, una creació de la protagonista d’aquest homenatge: Bescuit d’ametlla, cruixent de vainilla, compota fresca de maduixa i llima, mousse de vainilla, aigua de maduixes, tot regat amb una Cava Essential Pinot Noir de Juvé & Camps.
Marxo agraït a l’acadèmia i al seu president Carles vilarrubí per l’homenatge a la Mey Hoffman, els objectius de la qual són, per una banda, cohesionar, protegir i promoure la investigació, divulgació i promoció de la cuina i gastronomia catalanes, i consolidar, per l’altra, la inequívoca i necessària relació que hi ha d’haver i cal mantenir entre cuina i societat.