És una alegria comprovar que, malgrat el nihilisme i el col·lapsisme generalitzats, no s’acaben mai l’empenta i l’entusiasme jovenívols, aquelles ganes de fer-ho bé, de fer-ho bonic, d’aixecar alguna cosa i compartir-la —i és expressament que no dic ganes de menjar-se el món, que de gent que volen menjar-se el món tots solets i no deixar engruna pels altres n’hi ha massa, i és precisament aquesta voracitat il·limitada el que tot ho enfonsa i hem de combatre per tots els mitjans.
Restaurant Oníric: energia de l'amor i la joventut
En un local amb el pedigrí d’haver vist néixer La panxa del bisbe, a tocar de la plaça Rovira, la Laura i en Jonatan han plantat el seu Oníric. Aquest parell es van conèixer treballant al restaurant Atempo i amb l'energia de l’amor i la joventut, al cap d’uns anys han decidit posar tota la carn a la graella i dir-hi la seva. Van veure que a Gràcia hi havia moltes fórmules esgotades i espai per una proposta com la seva, fresca, atrevida i popular.
En Jonatan ve de Palència i es va formar al Nova d’Ourense i al Disfrutar barceloní. Té una tècnica excel·lent i molta traça a l’hora de preparar plats exquisits a partir d’aliments humils com l’escórpora, les bledes o el coll de xai. Això li permet que els preus siguin ajustats i el menú del migdia —excel·lent!— vagi a 18 € i el de degustació a 38 €. Fa molta il·lusió entaular-se un migdia qualsevol i que al menú no hi hagi la típica amanida de bossa i un bistec amb patates de segon o et clavin vint euros per un capipota i una ensaladilla: aquesta quinzena a l’Oníric t’ofereixen tres platets que són cadascun una sorpresa deliciosa (un cruixent de kale amb pernil i olives negres, una combinació fantàstica entre calçots, ricotta i civada o el xoc palatal entre remolatxa, pastanaga i cafè) i un segon a escollir (uns fabulosos nyoquis amb salsa verda d’espinacs especiats i costella de porc desossada o l’escórpora amb llenties i salicòrnia que també recordaràs). Les postres culminen la festa: crema catalana de gerds, gelat de maduixa i terra de xocolata, una fantasia feta realitat.
Al menú degustació proposen, entre d’altres, un extraordinari pagre amb la seva bullabessa, bledes, gelatina de ratafia i praliné de nous —combinació guanyadora, peix, verdura i fruits secs—, o un verat marinat amb sal i sucre sobre cruixent d’alga wakame gustosíssim, i a la carta, per exemple, per 12 € tens un espectacular xai amb pera al vi, puré de moniato i rocoto (un pebre vermell picant originari d’Amèrica Llatina): aquí la melositat del coll casa de primera amb el picant i la dolçor.
Mentre escric tot això i rememoro tots aquests gustos —i em ve al cap La Sosenga per totes les coses bones que tenen en comú—, salivo i somric i ja començo a maquinar excuses per tornar-hi.