Sant Jordi és només un dia, que és el de comprar, però la resta són els dies de la lectura. I avui, entre votant i votant, és el dia de comentar la lectura. I és que un dels llibres que vaig comprar, Saber y sabor: Escritura y comida, d'Enric Bou, em té totalment absorbida. Aquest és un llibre que costa de pair, sobretot si te’n fas una fartanera. Si ets imprudent i el llegeixes tot d’una acabaràs empatxat. És això una crítica a l’autor? No, Enric, és la poca traça que tinc en explicar-me, perquè el que precisament vull dir és que és un llibre immens, enorme, amb una humilitat gegant. Perquè l’Enric ha compilat i extret fragments dels millors llibres de cuina, alimentació i gastronomia de tot el món i de tots els temps.
És per això, que per poder menjar el tiberi, paint-ho com mereix, s’ha de picolar, fer-ne petites mossegades i degustar-les, transformant la immensitat en un menú degustació dels de poc i bo. La forquilla no cal, però el llapis sí perquè quan et convingui recuperar un saber o un sabor, ho trobis amb facilitat. És com aquells llibres de cuina en què assenyales la recepta que t’ha funcionat i que ja forma part dels teus àpats quotidians. Afila el llapis i esmola el ganivet, que això comença! Us he preparat en les següents línies un menú degustació amb les afirmacions que més m’han fet salivar. Us les presento en la vaixella bona i us les serveixo en safata.
D’entrada un aperitiu contundent, de sabor intens, ben identificat, marca de la casa, que és la premissa de tot el llibre: menjar és més que alimentar-se.
Bolets escabetxats per marcar terreny
Aquí som com som i ho mostrem com mengem.
- El menjar es configura com a element decisiu de la identitat humana i com un dels instruments més eficaços per a comunicar-la. (Massimo Montanari, 2006)
- Menjar és una reafirmació diària de la identitat cultural. (Kittler, Sucher i Nahikian, 2012)
Canelons a la Rossini
Els humans no mengem, cuinem.
- La cuina, lluny d’ubicar-se en estreta relació i continuïtat amb l’ambient natural i els seus productes, se centra en la capacitat humana de modificar-los amb processos que alteren la seva naturalesa. (Montanari, 2006)
Amanida de tomàquet amb mosaic de verdures
Discriminació comercial.
Existeix una forma de discriminació espacial, a través de la qual les empreses decideixen no ubicar un supermercat d’aliments frescos en una zona determinada a causa de prejudicis racials (per exemple, perquè en els barris on habiten immigrants tenen poca viabilitat comercial). Els paisatges alimentaris són, per tant, entorns classificats i racialitzats. (Enric Bou, 2024)
Truita de botifarra d’ou
La religió del menjar
- Durant segles, a la península Ibèrica, negar-se a tastar la carn de porc era motiu suficient per haver de rendir comptes davant el Tribunal del Sant Ofici. Els recent conversos podien tastar la seva autenticitat mitjançant el que menjaven.
- La dieta ibèrica no es compon només de varietats de pernil, sinó també de persecucions per raons religioses. (A partir del poema del convers Antón de Montoro, s. XIV)
Aire de pastanaga
Fam.
- Espanya és un país en el qual el més important ha estat sempre menjar o no menjar. (Vázquez Montalbán)
Saltat d’eco verdures amb brots orgànics
La responsabilitat individual en l’emergència climàtica.
- La política alimentària suggereix que les compres individuals d’aliments tenen el potencial de transformar el sistema alimentari industrial en un de més ètic, saludable i sostenible des del punt de vista mediambiental. (Enric Bou, 2024)
Escudella
Llibertat i independència.
- La cuina és l’arma més poderosa, útil i revolucionària que tots i cada un de nosaltres tenim a l'abast per fer realitat aquí i ara el món que volem. (Maria Nicolau, 2022)
Seitons fregits
Les tècniques culinàries.
- Prefereixo els fregits i els rostits, doncs, com que no incorporen salses, no dissimulen defectes de cocció. Que els guisats siguin com els amics, és a dir, pocs i bons. (Dr. Thebussem – pseudònim- 1888)
Arròs per compartir
Comensalitat.
- La comensalitat és compartir el menjar, que té propietats gairebé màgiques per la capacitat de convertir a individus egoistes en un grup col·laboratiu (Williams, 1984)
Pollastre rostit
La importància de l’espai.
- La cuina és el lloc per excel·lència on hom “se sent a casa” (Imma Morino, 2019)
Bunyols de vent
El poder evocador i reconfortant del menjar.
- El menjar de la nostra cultura, de la nostra família, es converteix sovint en l’aliment refugi que busquem com adults en moments de frustració i estrès. (Enric Bou, 2024)
Plum-cake
- El producte és primordial, però l’objectiu de la cuina és millorar el producte, malgrat que hi ha vegades que no és possible fer-ho millor que la natura.
- Les panses poden ser el millor d’un pastís; però un paquet de panses no és millor que un pastís; i qui ens ofereixi un paquet ple de panses no podrà només per això cuinar-nos un pastís, i molt menys fer alguna cosa millor que les panses. (Wittgenstein, 1998)
I per acabar, amb el cafè, aquest magnífic colofó de l’autor: Llegir és menjar, escriure és cuinar.