Fa uns dies, en un sopar amb companys de premsa, una periodista portuguesa va trobar un ingredient al menú que no comprenia: cap-roig. El peix, també anomenat escórpora, va ser definit pel maître d’aquesta manera: “És un peix molt lleig, amb moltes espines i amb verí tòxic, que viu al fons del mar”. En tota la descripció, no hi havia ni un borrall de gastronomia, ni res que fes venir salivera davant d’aquell peix que la periodista portuguesa desconeixia.
S’estava venent fatal i per salvar la situació alguns ens vam afanyar a dir-li que era molt gustós, que incloïa en suquets i que també se’n feien patés i pastissos. Quan va arribar el plat, amb una petita porció de paté d’escórpora, era ben bo i malgrat aquella mala presentació inicial, vam quedar satisfets.
Els noms propis de bars i restaurants
Però no vaig poder evitar pensar en una cosa que em ronda pel cap ja fa uns anys, que és sobre els noms propis de bars i restaurants. Sembla que hi ha certa tendència en posar malnoms, noms que no evoquen res plaent, ans al contrari, noms que són insults o paraules que es refereixen a pífies. És una pena que no pugui incloure el reguitzell de noms que he anat desant amb cura perquè no vull ofendre ningú, ni jutjar el vi per l’etiqueta, però tractaré de posar exemples on qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.
A qui li ve de gust anar a menjar a un lloc que es diu restaurant Els plats cremats o L’Esquerp del Port, al bar Llardós o al bar Salmó Nel·la, a la tasca Can Carallot o a la d’en Josep Frustració? A mi, així d’entrada, em costa. Podem culpar-ne a la lectura de massa proposicions de Wittgenstein o podem pensar que no té massa sentit fer servir noms que portin al pensament escenes o coses que vagin en contra de l’acte gastronòmic.
No tot té per què remetre als plaers de la llengua i de noms neutres en tenim exemples fantàstics, com ara 035 o 14 de la Rosa, que juguen amb el nom de la direcció on s’ubiquen, i d’altres que estableixen una coherència amb allò que ofereixen, tal com Món Vínic o Muysca, o amb algun objecte del seu interior, com el Bar Torpedo. Encara n’hi ha que simplement es diuen Sibèria i tenen un logo glaçat, i fan uns bons menús del dia.
Tanmateix, això de posar noms pejoratius no és res de nou. Jo no vaig ser-hi mai perquè va tancar quan només calçava 6 anys, em consta que hi va haver un gran restaurant a passeig de Gràcia amb Rosselló que es deia La Punyalada (1927-1998), que així el rebatejaren els assidus l’Olímpic Bar, potser perquè els semblava massa neutre. Tot i això, fem-hi una pensada per no tenir la ciutat plena de noms estrambòtics que més que de locals d’hostaleria semblen de novel·la història dolenta basada en l’edat mitjana.