Som molts i moltes, potser centenars de milers, els que vivim a la ciutat amb el camp al cor. Des de l'època que estudiàvem filosofia a l'institut ―sí, aquesta assignatura que s'acaben de ventilar en detriment d'Educació en Valors Cívics i Ètics, on, més enllà dels banquets de Plató, també es parlarà de memòria històrica, drets de la comunitat LGTBI o valors dels ciutadans―, la idea utòpica del beatus ille, consistent a enaltir les bondats de la vida rural en contraposició a la vida atrafegada, estressant i escandalosa de la ciutat, habita latent en algun racó de la nostra existència. Tanmateix, la sensació és que els anys passen cada dia més ràpid, i que el marge per fugar-se i consumar el pas cap a una vida més assilvestrada és cada dia més minso. I, en certa manera, fins i tot li hem agafat por a les vacances; no sigui que el trauma de la rentrée dinamiti els records idíl·lics de l'estiu. Siguem-nos sincers, doncs: això de fotre el camp (mai millor dit) és una quimera. I, com més aviat ho assumim, més aviat començarem a actuar en conseqüència. Vull dir, que no tot és blanc i negre, i que et sorprendries de quantes coses pots fer a casa teva d'aquestes que voldries fer a una masia de l'Empordà. Per exemple, cultivar tomàquets. A diferència del cultiu de carabassons, cebes, pastanagues, faves, patates... o de la majoria d'hortalisses que creixerien sense problemes al terra de l'hort que mai tindrem, t'asseguro que al terrat, terrassa, balcó o balconet de casa teva hi poden créixer uns tomàquets collonuts. I per aconseguir-ho, només cal que prenguis algunes consideracions.
“Si el test és gran, el substrat és bo i la ubicació és la correcta, les possibilitats de collir algun tomàquet al balcó de casa estan quasi garantides”
Test i substrat
En primer lloc, fes servir un test o bossa de cultiu (un format innovador que s'adapta molt millor a les limitacions d'espai d'un balcó o terrassa) de 25 litres com a mínim ―ideal 40 o 50―, i un substrat especialitzat dissenyat específicament per al cultiu de tomàquets o hortalisses a base de turbes seleccionades, fibra de coco, compost, adob i altres nutrients específics. O, dit d'una altra manera, evita els substrats universals dels basars xinesos i prioritza aquells dissenyats per fabricants de confiança com Compo, Floragard, Batlle, Flower. Vull insistir especialment en aquest punt: el 40% del teu èxit dependrà del tipus de substrat que facis servir, així que no escatimis en això i busca presencialment o per internet aquell producte que per preu, format, origen o criteris de producció s'adapti millor a les teves necessitats. Un cop tinguis el recipient de cultiu amb el substrat escollit (recordeu premsar-lo lleugerament a mesura que l'aneu omplint, que a l'hora de regar no us endugueu una sorpresa per la reducció de volum), el següent pas serà escollir el lloc idoni per a situar-lo. Com a regla general, poseu-lo allà on sigui, però sobretot que no se sobreescalfi dels costats o des de sota per culpa de la radiació despresa per rajoles o altres materials ceràmics. Ah, i això sense que les tomaqueres deixin de rebre llum directa! Així que feu volar la vostra imaginació, que aquí teniu un altre 20% del vostre l’èxit (algunes idees: podeu anar movent el test de lloc, posar-lo sobre un tamboret, construïr-li una pantalla protectora amb fusta, situar-lo sobre una rajola blanca... qualsevol solució és bona si reprodueix les condicions d'una tomaquera plantada directament a terra: amb les arrels ben fresques i la planta ben assolellada).
“L'any passat, amb una alineació d’onze tomaqueres de cinc varietats diferents, vaig collir desenes d'uns tomàquets que fins i tot la veïna del tercer encara recorda”
Material vegetal
Rebobinem, doncs: si el test és gran, el substrat és bo i la ubicació és la correcta, les possibilitats de collir algun tomàquet al balcó de casa estan quasi garantides. Ara bé, de quina varietat de tomàquet estem parlant? Pel que fa a l’elecció del material vegetal, ras i curt: el meu consell és que prioritzis sempre alguna de les nostres varietats autòctones (tenen un sabor més intens, complex i equilibrat que no pas les varietats híbrides) com ara el tomàquet mandó, el rosa de Girona, el cor de bou, o el bombeta. I que, en lloc de sembrar les llavors, tasca que requereix un grau més alt d’experiència, apostis per comprar directament el planter; és a dir, les tomaqueres ja germinades d’uns 10 cm d’altura i un mes de vida. Això no obstant, si al vostre garden o botiga agroecològica de confiança no trobeu aquest tipus de material (encara que també podeu agafar el cotxe i desplaçar-vos a un centre més especialitzat com Planters Faura, al Papiol, o Planters Casas, a Palafolls, per posar només dos exemples), l’altra opció és, com comentava, partir de zero i recórrer a la sembra directa. En aquest cas, a https://www.lesrefardes.coopLes Refardes, L’Era-Esporus o el Col·lectiu Eixarcolant descobrireu un ventall molt generós de varietats locals, alguna de les quals segur que us temptarà perquè la planteu. Però bé, sigui per mitjà de llavors o de planter, considereu una densitat màxima d’una tomaquera per cada 25 litres de substrat, i fins a un màxim de dues tomaqueres per test.
Aigua, nutrients i fitosanitaris
Finalment, només resten tres coses a tenir en compte: l'aigua, que s'haurà d'aplicar a demanda i procurant sempre mantenir les capes inferiors de substrat ben humides per afavorir la presència d'arrels en aquesta part del test; l'adob, que per evitar que es cremin les arrels procurarem que sigui sempre humus de cuc, el qual afegirem a raó de dos grapats per mes i per planta, barrejant-lo amb els primers 10 centímetres de substrat; i els productes fitosanitaris, que seran uns o altres en funció de si tens erugues, un fong com el míldiu o un virus com el de la necrosi apical. En aquest cas, el repte consistirà a identificar el problema amb anticipació i actuar en conseqüència a partir de llibres o blogs especialitzats. Encara que, si el test és gran, el substrat és l'adequat, les arrels no s'escalfen i no manca aigua ni la llum, ja t'avanço que això de les plagues i malalties no serà un maldecap. Vull dir, que ben segur tindràs tota mena d'insectes potencialment perjudicials per a les teves tomaqueres, però ja veuràs que cap d'ells es desenvoluparà fins al punt de comprometre la salut del teu cultiu. Dit això, em queda desitjar-te molta sort amb aquesta aventura. Un servidor ja fa cinc anys que planta tomàquets al terrat i t'he de dir que l'any passat, amb una alineació d’onze tomaqueres de cinc varietats diferents, vaig collir desenes d'uns tomàquets que fins i tot la veïna del tercer encara recorda. Ah, i sobre les típiques canyes per on s'enfilen les plantes, el cert és que podeu passar de tot i deixar que les mates caiguin, com també utilitzar qualsevol altre tutor. Si opteu per posar-les, a mesura que la planta creixi simplement lligueu-la sense escanyar-la. I ara sí, benvolguts i benvolgudes… molta merda.
