Quedem a les nou del matí al mercat per comprar viandes i verdures amb els amics de @sillysausage_caterings. Mentre ens partim unes faves a la catalana al bar del mercat, repassem receptes i què necessitarem. Amb una horeta tenim els cabassos plens i procedim a cuinar. Posem aigua a bullir, hi escaldem deu tomàquets de penjar, els pelem i a coure amb mitja cabeça d’alls esclafats, oli, vinagre, farigola, llorer i orenga: que vagin fent xup-xup. Engeguem el forn i hi fiquem quatre moniatos en una safata. Tallem mitja dotzena de cebes a juliana i a fregir a la paella tranquil·lament. En un recipient que puguem tancar bé, una carmanyola, per exemple, hi posem oli, soja, força moscatell, pebre, sal i un parell o tres de costelles de porc tallades a trossos, que quedin ben amarades de la salsa i es vagin marinant.
Popets encebats i hummus bil lahme
Al cap d’una horeta, els moniatos estaran al punt, la ceba tindrà un color fenomenal i els tomàquets faran patxoca. Pelem els moniatos i en un bol els barregem amb formatge fresc, un parell d’ous i la farina que agafi: amb aquesta massa tan senzilla ens sortiran nyoquis per a uns quants àpats —a la zona rioplatense hi ha la tradició de menjar-ne cada dia 29 i posar un bitllet sota el plat per tenir bona fortuna el mes següent: la llegenda explica que Sant Pantaleó va demanar un rosegó de pa a uns pagesos del Vèneto i ells el van convidar a uns nyoquis. Quan se’n va anar, els pagesos van trobar unes monedes sota el plat. Com que tot això va passar un 29 de juliol, la data va quedar fixada. La ceba, ara ja de color torrat i amb aquella flaire meravellosa, la separem en dos.
Què no es pot fer, amb un bon sofregit! Aquest matí farem popets encebats i hummus bil lahme. Els popets els afegirem a la ceba i el courem una hora a la mateixa paella, amb pebre blanc, moscatell, una mica de cacau i, al final de tot, julivert. L’hummus bil lahme és un plat clàssic del Mediterrani i l’Orient Mitjà que combina l’hummus amb la carn de vedella (bil vol dir “amb” i lahme “vedella”). Tallem un parell de bistecs de vedella a tires fines, barregem la carn amb la ceba que havíem apartat, hi afegim una cullerada sopera de ras al hanut (una mescla d’espècies molt popular del nord d’Àfrica que conté nou moscada, canyella, cúrcuma, cardamom, clau i pebres), sal, un grapat de pinyons, un pessic de sumac (que li donarà un toc cítric) i que no falti el julivert! Amb un bon llit d'hummus, és un plat de festa major.
Ens hi hem estat unes tres hores. Podríem haver fet mil altres receptes. La qüestió és trobar-se, cuinar plegats i fer rebost
Els tomàquets, ja confitats, els pots guardar en un pot de vidre, ben col·locats, i a la nevera seran un recurs fabulós per acompanyar qualsevol plat o bé per convertir una humil torrada en una delícia. Els popets encebats els pots congelar i quan et requi, amb un pot de cigrons, et solucionaran un àpat i t’alegraran el dia. La costella marinada la pots guardar a la nevera i en un dia o dos fer-la al forn a baixa temperatura en una horeta: te’n lleparàs els dits!
Fer rebost amb els amics: obligació social
Ens hi hem estat unes tres hores. Podríem haver fet mil altres receptes. La qüestió és trobar-se, cuinar plegats i fer rebost: que quan t’agafi la gana i estiguis rebentat o vagis amb pressa, tinguis recursos i viandes bones per treure el ventre de pena. Un dia tu ensenyaràs una recepta, i un altre dia, l’aprendràs. Us faltarà un ingredient i us inventareu amb quin altre substituir-lo. Us ho passareu bé i punxareu la bombolla gastronòmica: feu rebost amb els amics, ja veureu quina alegria!