Porto és una ciutat màgica que evoca temps passats, un “estil de color” en paraules de José Saramago, passejar pels seus carrers és un plaer, hi ha uns punts de pas preceptiu com l’estació Sao Bento, el mercat de Bolhao, la catedral i el pont Don Luís I, entre d’altres. Porto està situat a la riba dreta del riu Douro i és aquí a la Ribeira on envoltats de terrasses fem uns beures sota el sol abans de dirigir-nos a Matosinhos on ens esperen per dinar.

O Gaveto és un dels temples gastronòmics de Porto


Arribem al restaurant O Gaveto, un dels temples gastronòmics de la zona que funciona fa més de trenta anys per Manel Pinheiro, ara són els seus fills els qui dirigeixen el negoci mantenint a la cuina a l’ Humberto Alonso, cuiner present des de l’obertura.

Barra del restaurant O Gaveto


Entrem i una gran barra en forma de U presideix el local juntament amb unes grans peixeres plenes de llagostes i llamàntols. L’espai ha estat remodelat recentment, predomina la fusta a les parets i el sostre, està a petar, ja ens havien avisat que és dels llocs més concorreguts de la zona.

Els preus del marisc són per quilo

Passem al menjador interior i ens entaulem a estudiar la carta. Al·lucinem amb els preus i ens assegurem que els preus del marisc són per quilo no per cent grams, ens ho confirmen, ho tornem a preguntar i ens ho tornen a confirmar, però a taula hi ha algú que no s’ho acaba de creure...

Restaurant O Gaveto / Foto: O gaveto


Ens deixem aconsellar amb el vi i el cambrer Moreira ens obre unes ampolles de vi blanc de la zona, està fresquet i baixa bé, fem el primer brindis, que no sigui dit!. Com és inevitable comencem amb el marisc del dia, tots sabíem a què veníem, ens porten unes safates de peus de cabra i de gambetes de costa, de traca i mocador.

Peus de cabra i gambetes de costa / Foto: La colla


És l’hora de “la santola racheada”, és la cabra de mar o “centolla” farcida, és un clàssic de la cuina portuguesa semblant al txangurro a la donostiarra, molt senzill de cuinar tot i que cadascú adapta la recepta al seu gust. Aquí, la “centolla” es bull uns 15 minuts, depenent del pes, es neteja tota la carn de l’interior, potes i pinces, i s’esmicola per barrejar-la amb un sofregit de ceba, mostassa, oli, i un rajolí de vi de Porto, s’omple la closca amb el farcit resultant i per sobre afegim la maonesa, ou dur, cibulet, etc. Es serveix fred i amb unes torrades, brutal, comentem que de vegades les receptes senzilles no et deixen de sorprendre mai, per celebrar-ho, i ja posats, fem un brindis amb el cambrer Moreira que s’hi apunta sense despentinar-se, ja ho diuen que els portuguesos són dels millors amfitrions que existeixen.

Santola racheada / Foto: La colla


També demanem un arròs amb llamàntol, és un arròs caldós, deliciós i molt saborós, potser un pèl passat pel meu gust. Aquests arrossos es cuinen en una cassola alta doncs es tracta que el caldo, després de preparar l’arròs, sigui abundant, aquest fet fa que el temps de cocció exacte sigui difícil d'afinar.

Arròs amb llamàntol / Foto: La colla


De postres ens porten una mica de dolç, el Pao de Ló de Ovar, una mena de pa de pessic tradicional portuguès, molt esponjós, imprescindible a totes les pastisseries del país que maridem amb un Porto Nieport de deu anys en bota.

Pao de Ló de Ovar / Foto: La colla


Ens porten el compte i li passem el compte a l’incrèdul del grup: Ja us ho havia dit, els preus del marisc són per cent grams i no per quilo! Al paio quasi li agafa un cobriment de cor, amb tot el que hem menjat haurà de quedar-se de penyora..., però llavors apareix rient el cambrer Moreira amb una ampolla d’Aguardente Velha reserva CR&F a una mà i el compte amb els preus reals a l’altra, descobrint que tot havia estat una broma que li havia demanat un altre dels comensals del grup. Tots ens fem un tip de riure inclòs el còmplice Moreira.

L'amic Moreira més content que un gínjol / Foto: La colla


Finalment, brindem per darrera vegada mentre entonem “Grândola Vila Morena” i ens acomiadem no sigui el cas que l’amic Moreira acabi com el cambrer de la pel·lícula “El Guateque” i nosaltres a sobre d’un elefant rosa.
En definitiva, O Gaveto és un restaurant marisqueria per recomanar, que ens ofereix una cuina senzilla on el producte és la mare dels ous, sense ximpleries ni complexos, amb un servei molt proper i un preu immillorable, de parada obligada si aquests dies visiteu el país veí. Recordeu, el preu del marisc està marcat per quilos i no per grams, que no us aixequin la camisa!