Menorca brilla a la darrera edició del Cooking Films

El dijous 1 de juny va començar el Cooking Films Menorca 2023, festival que combina la gastronomia local amb propostes cinematogràfiques i que enguany celebra la seva setena edició, confirmant-se la seva consolidació.

El primer dia es va projectar la preestrena d'El sabor de les coses simples, amb Gérard Depardieu, i divendres l’estrena de Sa cuina des records un curt sobre el nomenat millor Jove Xef Europeu del 2022. Malauradament, vaig arribar a Menorca més tard, però a temps per veure Historias para no contar del director Cesc Gay, a la terrassa dels jardins de l’hotel Melià Cala Galdana, a tocar de mar sota una lluna plena d’escàndol. La Inés Garrell, directora de la trobada, ens dona la benvinguda i ens fa cinc cèntims del que ens trobarem a continuació: cinema i sopar barrejat per a l’ocasió.

La pel·lícula és un seguit de cinc històries independents que tenen com a lligam set situacions de vegades absurdes, de vegades ridícules, explicades i protagonitzades amb humor, un punt d’acidesa i amabilitat per un elenc de primeres figures. El sopar segueix el mateix ritme de la pel·lícula, a plat per història.

La primera part, Tinc ganes de veure’t, un hilarant trio protagonitzat per una divertida Anna Castillo, Chino Darín i Javier Rey, que el xef de la vetllada ha correlacionat amb una Coca de musclos en escabetx. El segon plat és un tàrtar de gamba amb textura de tomàquet que, cinematogràficament parlant, equival a Sandra, amb Antonio de la Torre, Alex Brendemühl i María León. Seguidament, la Maribel Verdú, l'Alexandra Jiménez i la Nora Navas ens emboliquen a Els dimarts i els dijous, que fa tàndem amb el Cap-roig, enciam rostit i alvocat.

El menú és de quilòmetre zero

El cap-roig el coneixem també com a escórpora, cuinat al vapor servit a sobre d’un llit d’enciam i alvocat amanit amb oli verge de Menorca. El José Coronado ens acompanya a M’has fet molt feliç aquests mesos i amb el Melós de vedella amb foie i bolets, en aquest cas és la vedella menorquina la protagonista, considerada la millor carn del mercat local i que guanya cada dia més adeptes fora de l’illa. I acabem amb París, on mengem les postres amb Quim Gutiérrez, Verònica Echegui i Brays Efe, un Brioix de maduixa, llima i xocolata. La jornada ha estat un èxit.

La tarda de diumenge va ser el moment d’Esperando a Dalí, de la qual vàrem poder gaudir per avançat a la Sala Es moix negre de Ciutadella, de la mà de l’actor Ivan Massagué i el productor Roger Corbi, i que serà estrenada el proper 14 de juliol, sense cap mena de por, enmig de megaproduccions com Indiana Jones i Misión Imposible, janoséquinapart.

"Esperando a Dalí" amb el somtiure als llavis 

Esperando a Dalí és una entranyable pel·lícula, d'aquelles que en surts amb el somriure als llavis, que té com a escenari Cadaqués i el surrealista restaurant del pintoresc Jules (José Garcia), on els germans i alhora cuiners Fernando (Ivan Messagué, artista hiperactiu, polifacètic i molt bon cuiner a la vida real) i Alberto (Pol López) revolucionen el món de la gastronomia a nivell mundial amb el seu nou concepte de cuina, amb uns deliciosos i sorprenents plats com l’aire de pastanaga o el caviar esfèric de meló (us sona??). Una faula on la cuina i els somnis es fusionen impregnats per la màgia de la il·lusió que els envolta. En finalitzar la projecció ens espera un tast de formatges i productes locals.

Estant així la cosa, encarem la recta final del festival fent cap a Biniaroca, un bonic hotel rural en el camí vell de Sant Lluís, on el Cooking ha projectat La vida padre, presentada per una simpatiquíssima Maribel Sala, una de les seves protagonistes, en el paper de la dona del gran Karra Elejande i de mare d’Enric Augè. A la pel·lícula, una comèdia que també compta amb una cara emotiva, la cuina hi té una gran presència, des del mercat fins al plat on els comensals del restaurant l’assaboriran, tot això amb escenes salpebrades amb tocs de crítica humorística als esnobismes de l’alta cuina michelinesca.

Al xef del Biniaroca, Jordi Preto, li hem d’agrair no només la qualitat dels seus plats sinó la picada d’ullet que ens fa als assistents a l’acte, reproduint alguns dels plats que surten a la pel·lícula, com el pollastre de corral a baixa temperatura amb emulsió i cruixent d’anguila fumada; la crema d’eriçó de mar a dues textures del Juan i Mikel Inchausti, la recepta que és objecte de desig i que ens van servir en el mateix precís moment en què era servida al restaurant de la pel·li; o els mochis, tot i que sense un dels ingredients que Augè utilitza al film (mireu la pel·li si en voleu saber més...).

En definitiva, una cloenda rodona per a un festival de petit format que serveix com a gran eina per difondre la cultura cinematogràfica i gastronòmica en un marc incomparable com és l'illa de Menorca.