L’altre dia vaig anar al mercat d'un poble proper a Barcelona. Vaig comprar tot el que no necessitava. Sí, no és un error de transcripció, ho he escrit amb tota la intenció: no necessitava res del que vaig comprar. Vaig omplir el cistell perquè el cor se’m va trencar a trossos de la pena, malgrat que dissimulava mostrant-me riallera, sobretot als paradistes. En aquell poble proper a Barcelona, el mercat és d’una tristesa que encongeix. La majoria de les parades tenen la persiana avall, i moltes de les quals encara són obertes estan en traspàs i els passadissos són pràcticament buits de clients.

Mercats moribunds i en extinció

I, segons sembla, no és pas l’únic mercat moribund. Alguna cosa intuïa, però no ho havia vist mai perquè jo soc compradora habitual del Ninot, un mercat ple de vida i alegria. Com a ciutadans, com a consumidors, tenim la responsabilitat de no deixar morir un model de distribució tan humà, tan fresc, tan real, amb tanta història com són els mercats municipals. És amb aquesta intenció que escric aquest article, per això us faré una llista de raons per les quals els hem de salvar: el mercat és la universitat del gust i els carnissers, peixaters, verdulers... són els catedràtics.

Com a ciutadans, com a consumidors, tenim la responsabilitat de no deixar morir un model de distribució tan humà, tan fresc, tan real, amb tanta història com són els mercats municipals

Entrar al mercat és una lliçó d’aliments: aprofita per preguntar el nom dels productes, d’on venen i com cuinar-los. Lliçons pràctiques, directes i sense floritures. El mercat et regala temps i et facilita la feina avançant passos de la recepta: desespina peix, desossa carn, retalla les verdures o et cou els llegums. És la compra més sostenible. Per una banda, la venda a granel és eficaç per reduir envasos innecessaris, i per l’altra, la majoria de les parades són directament gestionades pel propietari que controla al detall els estocs, promovent la venda dels productes que tenen menys sortida, adequant el proveïment a la demanda del client i, en conseqüència, controlant el malbaratament.

Caràcter social, sostenible i solidari

El mercat és un club social i solidari. Quantes persones que pateixen soledat no desitjada, amb l’excusa de comprar unes unces de pernil cuit, hi van a petar la xerrada? Quants paradistes saben detectar el tràngol econòmic, anímic o de salut d’aquest o aquell client? Quantes cullerades de cigrons no passades per la bàscula han ajudat a sortir del sotrac al veí del barri? Els mercats són la resistència dels productes ancestrals necessaris per preservar el gust autòcton. Són garants del patrimoni culinari local, que ens fa diferents, únics i atractius als visitants de la ciutat. La visita al mercat t’ajuda a entendre el país que t’acull, però si en aquest mercat hi trobes el mateix porexpan amb filets de peix anònim de l’altra punta del món, no tindrem gens d'interès ni ens sentirem que pertanyem a cap lloc.

Els mercats són la resistència dels productes ancestrals necessaris per preservar el gust autòcton. Són garants del patrimoni culinari local, que ens fa diferents, únics i atractius als visitants de la ciutat

I si després d’enumerar tots aquests arguments per explicar que el mercat és un model que és del tot necessari, del que hem de tenir-ne cura i donar-hi suport, encara considereu que exagero, us animo a acompanyar un cuiner a fer la compra a mercat i observareu l’èxtasi, una mena de levitació entre religiosa i libidinosa. El cuiner us regalarà prou escenes de plaer per rodar una pel·lícula eròtica o, fins i tot, porno: com mira els ulls dels llobarros, com toca (si li ho permeten) els melons o els préssecs; com ensuma els tomàquets; com saliva amb les tripes: com besaria – si pogués - un besuc (que entenc que el nom fa referència als llavis molsuts del peix, oi?).

I, recordeu, que les lletres de 'mercat' no són arbitràries, sinó que són un anagrama que amaga un significat tan cert com que el mercat és: matèria primera, experiència, resiliència, constància, atenció i temps.