Arribo al restaurant Fismuler, dins de l’hotel Rec Barcelona, a quarts de dues, com ha de ser. Un cop entaulat, sento parlar català a les taules del costat, fet que em sorprèn i no hauria de ser així. El menjador és gairebé ple, algunes taules són plenes —sembla— de personal de les oficines properes; altres, de gent jove que passava pel barri i, per últim, alguna amb turistes —mòbil en mà— sense parar de fer fotos als plats.
Val la pena recordar que el local és relativament nou a Barcelona, va obrir fa un any i escaig, em comenta l’Alba Mozo, que està al capdavant del restaurant. Trobo que l’espai és casual, però alhora molt acollidor. Ara mateix sento música de jazz, però molt lluny, i m'hi jugaria un pèsol que és Art Tatum. Com dic, l'espai el componen taules i cadires de fusta, al mig del qual veig una barra des d’on es coordina tot el servei, també una cuina a la vista al final del local i unes enormes vidrieres que ocupen tota la façana principal de l’edifici, per on entra la claror de dia que il·lumina el local. El restaurant està situat, concretament, al carrer del Rec Comtal, entre el passeig de Sant Joan i el petit passatge de L’Hort dels Velluters, a Ciutat Vella.
El restaurant Fismuler és el projecte català dels germans Nino i Santiago Redruello, cap de cuina un i cap de sala l’altre, juntament amb el recentment inaugurat Molino de Pez, tots dos pertanyents al conegut grup La Ancha, format per la quarta generació de la família Redruello, que ja fa més de cent anys que alimenten els estómacs més exigents.
Així mateix, el primer restaurant que van obrir els Redruello a Madrid va ser La Estrecha i seguidament La Ancha, al carrer Velázquez, en referència a la mida de la façana dels corresponents restaurants. Aquest darrer és el vaixell insígnia de la família, situat actualment al carrer Príncipe de Vergara.
Fa tanta estona que no he menjat res, que tinc una gana que no m’hi veig. Així doncs, començo amb una torrada amb paté de porc i pollastre amb avellana i cogombre envinagrat, una ostra Guillerdeau del número tres i el canapè de tàrtar de gambes, tot degudament regat amb aigua de Solán de Cabras. Ens hem de cuidar de cara a les festes de Nadal, no fos cas que ens quedem pel camí abans d’arribar-hi.
Tot seguit, ataco la col rostida amb miso, puré d'all negre i herba de marialluïsa, una mica de verdura mai no fa mal. Val a dir que és tendra i saborosa, adoro la col en aquesta època de l’any; ja ho diu la dita “Cada cosa pel seu temps, naps i cols pel mes d'Advent”. Sincerament, crec que la col no té el reconeixement que li pertocaria, és a dir, és sana, barata i es pot cuinar de mil maneres diferents. Recordo els farcellets de col a l’antiga que preparaven com ningú al Senyor Parellada del carrer Argenteria, possiblement la recepta la mantenen a la carta de la Fonda Europa de Granollers, ves a saber, qualsevol dia m’hi deixo caure per comprovar-ho.
A continuació, tasto el calamarsó d’ham, sèrum de llet i remolatxa, que és excepcional, i continuo amb la corbina a la brasa amb kimchi, un dels plats estrella de Fismuler, que preparen en salaó amb sucre i sal a parts iguals, i acompanyen de raïm, que li aporta una mica de dolçor. Val a dir que el toc asiàtic a tot el que m’arriba a taula li dona un punt d’alegria al resultat final, però tenint en compte la qualitat del producte, potser no caldria abusar-ne gaire, però va a gustos.
A la fi m’arriba l'escalopa San Román, d’una mida considerable, un parell de pams almenys. El cambrer li afegeix l’ou cru i la tòfona d’hivern ratllada per sobre, i posteriorment la talla amb forquilla i cullera. Li pregunto per què no fa servir el ganivet, i m’explica que així el client pot apreciar que la carn és ben tendra abans de tastar-la.
Tanco l'àpat amb un pastís de xocolata amb gelat de vainilla, i deixo el plat ben net, coincidint que la música ha parat perquè s'ha acabat el disc. Aprofito, doncs, per marxar, no sense abans acomiadar-me de l'Alba, que em convida a visitar-los a La Ancha quan visiti Madrid i, és clar, en prenc bona nota.
El restaurant Fismuler és una molt bona opció a Ciutat Vella que s’està guanyant la confiança dels barcelonins a cop de cuina directa, producte d’una qualitat exagerada i un servei que et fa sentir com a casa, no deixeu de visitar-lo.