Llançà és una petita població de l’Alt Empordà, situada entre el cap de Creus i la serra de l’Albera, que enamora per les seves platges i la seva gent, però també per la seva gastronomia. En aquest sentit, avui, tot i que encara no ha començat la temporada estival, decideixo apropar-me, com qui no vol la cosa, a aquest antic poble de pescadors per visitar el restaurant Els Pescadors, tota una institució a Llançà, però també a la Costa Brava, que convé visitar regularment.
Per situar-nos: quan corrien els anys setanta, l’Anna Maria Punset i el Lluís Fernàndez van decidir fer-se càrrec de l’antiga taverna de pescadors del port de Llançà, on oferien les millors menges marineres del poble; però, com molts negocis familiars, no és fins que s’incorporen al negoci els seus fills Lluís i Mari Àngels que la cosa no agafa una altra dimensió i Els Pescadors es posiciona entre els millors restaurants de la Costa Brava i es converteix, com he dit, en tot un referent de la cuina empordanesa, que és eminentment marinera. El Lluís va aprendre l’ofici del seu pare, així i tot, va perfeccionar-lo fent estades a diferents cuines de prestigi, com El Celler de Can Roca, l'ABaC o l’Akelarre, entre d’altres.
Assegut al menjador d'Els Pescadors, gaudint d’una cervesa ben fresca i de les vistes privilegiades al port marítim de Llançà, contemplo tranquil·lament el balanceig de les barques al ritme de la brisa marina i una platja deserta durant els seus últims dies de tranquil·litat abans no arribi el bon temps i l’allau de banyistes i turistes.
Visitar Els Pescadors de Llançà és tot un luxe, per la seva cuina, el seu producte i el tracte que et dispensen el Lluís i tot l’equip. Convindria que restaurants així estiguessin recomanats pel metge de capçalera.
El cambrer em porta la carta i m’informa del que tenen fora de carta. Pel que fa al Lluís, el veig amunt i avall sense parar. Penseu que, a part d’estar a la cuina, visita diàriament el mercat i la llotja del peix de Llançà per escollir personalment el millor producte de temporada —sigui del mar o de la terra— per acontentar el client. Val a dir que tenen una selecció de vins amb més de dues-centes referències.
A Els Pescadors els fogons no paren mai de funcionar, sempre estan cuinant una cosa o una altra: quan no és el fumet pels arrossos, bullen marisc, i, si no, aquell suquet de peix de roca perquè es covi abans de servir-lo.
Començo amb unes ostres Marennes-Oléron del número dos i unes gambes de la Mar d’Amunt, que són pura delícia i que remullo amb un vi blanc, el Camí de Corbes del celler Roig Parals amb D.O. Empordà.
Confesso que no m’he atrevit a demanar la llagosta perquè era massa gran. És sabut que la llagosta fregida és una de les especialitats de la casa; així com que la llagosta de la Mar d’Amunt —un topònim que es fa servir per a designar la costa nord del cap de Creus, des de l’extrem del mateix cap fins al Port de la Selva, Llançà, Cervera o Portbou— és de les millors del món.
Josep Pla, el nostre escriptor de capçalera, al seu llibre El que hem menjat, ens explicava, però, que les preferia d’una altra manera: “La llagosta s’ha de menjar a la brasa, i això és obligat de fer-ho si la llagosta és fresca, viva i puixant. Hem dit ja algunes vegades que la cuina del peix és antiquíssima, i és natural que un dels primers moviments dels pescadors hagi consistit a posar les llagostes sobre les brases vegetals”.
Continuo amb unes múrgoles a la crema que el Lluís ha comprat aquest mateix matí a un amic de Centelles en qui té molta confiança. Són les primeres que tasto aquesta temporada i serà difícil superar-les.
Tot seguit, uns sipions saltats amb mongetes de Santa Pau i una mica de salsa ponzu per donar-hi aquell toc oriental que tant ens agrada.
Com que encara em queda una mica de coixí, li demano al Lluís mitja ració d’espardenyes amb pèsols del Maresme, que n'hi ha per a plorar. No me'n podia anar sense tastar-les i ho he encertat de ple. Acabo amb un flam de nata, no amb nata; vet aquí un flam diferent.
Visitar Els Pescadors de Llançà és tot un luxe, per la seva cuina, el seu producte i el tracte que et dispensen el Lluís i tot l’equip. Convindria que restaurants així estiguessin recomanats pel metge de capçalera, i ben segur que tindríem vida eterna.