Amagat en un petit carrer del Born al barri de la Ribera, un dels barris més pintorescs de la ciutat, pròxim a Santa Maria del Mar, trobem el restaurant Estimar Barcelona del xef Rafa Zafra, que juntament amb la seva sòcia Anna Gotanegra va obrir portes el 2016, convertint-lo en un dels restaurants més admirats de la ciutat, per on han desfilat personatges com els Obama, la Hillary Clinton, l’Steven Spielberg, el Bruce Springsteen o els Rolling Stone.
Aparco la moto a Via Laietana i agafo el carrer Princesa fins al carrer Montcada. Al Museu Picasso veig la cua habitual, igual que davant el Xampanyet. Passo per davant de l’Euskal Etxea on fa uns anys vaig aprendre a jugar al mus, un joc que tot i tenir molts adeptes personalment el trobo avorrit, jo soc més de botifarra. Potser per tradició familiar, perquè el meu avi deien que era un tafur i la jugava força bé. Trenco pel carrer Sombrerers; a la Barcelona medieval els gremis eren importantíssims, d’aquí el nom de molts dels seus carrers, ja que cada gremi acostumava a instal·lar-se a un mateix carrer. Concretament, les ordenances del gremi dels Sombrerers daten de 1545, el nom ha anat variant amb els anys: barreters, capellers... Gairebé al costat trobem el carrer de Sant Antoni dels Sombrerers, on hi havia una capella dedicada a aquest sant, per on passava tot el gremi a resar les seves pregàries. Ara hi ha un altre lloc de peregrinació i no té res a veure amb els barrets, aquest és el restaurant Estimar Barcelona.
Arribo al restaurant, com dic, fent una passejada pel barri, sempre ve de gust passejar per la Ribera. Tal com m’apropo veig clients que ja esperen a la porta, que s’obre tan bon punt arribo. Entro i m’entaulen davant la cuina on el Francisco Zafra, cap de cuina, i el seu equip van de bòlit amunt i avall. Al taulell belluguen gambes i escamarlans juntament amb ostres i navalles, llenguados i algun cap-roig d’un vermell esplendorós.
El Rafa Zafra, sevillà i bullinià, ha incorporat el seu restaurant al paisatge de Ciutat Vella igual que al seu moment ho va fer l’església de Santa Maria del Mar. La seva manera de cuinar el peix i marisc no deixa indiferent ningú i part de l’èxit, com és evident, és gràcies a la qualitat dels seus productes, que aconsegueixen al port de Roses mitjançant la seva sòcia, que pertany a la família Gotanegra, dedicada al peix des de fa cinc generacions. El menjador és molt íntim, per a unes vint persones i escaig, l’espai es fusiona amb la cuina i al voltant trobem els diferents “mise en place” on cuiners i personal de sala, tots a una, fan les delícies dels comensals.
M’omplen la copa d’un albariño, el Pazo Pondal, un vi elegant amb aromes florals i afruitats amb molta personalitat.
Començo amb una gilda diferent, la gilda de l’Estimar, i una torrada de mantega i caviar que trobo excepcional.
A un ritme pausat però sense descans van apareixent els plats, apareixen les cloïsses de Carril i l’extraordinari biquini amb salmó i caviar.
M’arriben dos platets de calamarsets: uns arrebossats, acompanyats amb la seva tinta, i els altres a la planxa. Quin producte, Déu meu!
Encara salivejo els calamarsets que arriba el Carpaccio d’escamarlanets, cada plat que apareix sembla superar l’anterior.
És l’època dels pèsols llàgrima del Maresme, també coneguts com a caviar verd, que em serveixen amb espardenyes, i tanco el festival amb la Gamba vermella del Cap de Creus. Em recomanen el flam per postres i, òbviament, el demano.
Visitar Estimar Barcelona és assaborir el mar a cada queixalada i gaudir de la passió que transmet la seva cuina a ritme de flamenc, música de fons. Marxo content, direcció a Santa Maria del Mar on potser m’hauria de confessar.