Tan bon punt traspasso la porta del Motel, el restaurant de l’històric Hotel Empordà de Figueres, el primer que em trobo és l’incombustible Jaume Subirós, que em saluda amablement tot empenyent el carret de les postres cap al menjador, senyal que continua sent l’ànima del local. Està en plena forma, com si els anys no passessin per ell. Fa poc vaig llegir, arran de l’homenatge que el mercat de la Boqueria li va fer com a figura clau de la gastronomia i la restauració que va obrir camí en la cuina catalana, que no vol sentir parlar de la jubilació, i trobo que és una molt bona notícia.
Conec el Jaume i el seu fill Jordi de fa molts anys, quan estiuejava amb tota la parentela a l’Hotel Almadraba Park de Roses. No és cert que qualsevol temps passat sigui millor; però sí que ho és que aquells van ser uns estius esplèndids que recordo amb molt afecte. En aquella època, igual que ara, el Jaume sempre estava omnipresent, a tot arreu, vetllant sempre perquè l’estada dels hostes fos el més agradable possible i se sentissin com a casa. De la mateixa manera que et donava el bon dia de vint-i-un botons a l’hora de l’esmorzar, a la magnífica terrassa de l’hotel amb unes vistes privilegiades a la platja de l’Almadrava, amb un bon cafè i el diari; que supervisava els plats al bufet del restaurant de la piscina o preparava un steak tartar amb mà destra davant teu a l’hora de sopar al menjador principal. Una manera de tractar el client que, certament, s’està perdent. Per l’Almadraba de Roses en aquells estius hi desfilava tothom, recordo algun dels seus clients il·lustres, com ara el Juan Mari Arzak, que hi feia estada durant les freqüents visites a El Bulli, o l’escriptor Josep Maria Espinàs, que hi passava bona part de l’estiu en companyia de la seva esposa i la seva filla, per citar-ne un parell.
Però torno al Motel. Un cop li he donat un cop d’ull a la carta, trio el menú degustació de nom Sabors de temporada mentre m’omplen la copa d’un vi blanc de l’Empordà, el Cartesius, fet amb garnatxa blanca, és un vi elegant amb una certa complexitat aromàtica i persistent en boca, l’acompanyo amb un brioix amb piquillo que em porten d’aperitiu.
Des de la cantonada del restaurant, veig el menjador ple; en Jordi, fill d’en Jaume, està preparant un tàrtar a la taula del costat; més enllà, el personal de Cal Narra de Llançà i, darrere meu, el Joan Juncà del restaurant Ca l’Enric, a qui podeu recordar d'un article de fa uns dies. Suposo que hauran aprofitat la festa setmanal dels seus establiments per visitar el Motel i gaudir de la seva gastronomia, la qual cosa diu molt de la seva cuina.
Comença el menú amb una crema de tomata a l’all amb bacallà, olives i cigrons, que trobo molt gustosa i refrescant. Ens saludem amb el Jordi, ara copropietari del negoci familiar i xef del Motel, amb qui rememorem temps passats a l’Almadraba.
Seguim amb una truita de rossinyols i albercoc, una truita de farina de l'Empordà, que ve a ser com una crep a la catalana i que en altres indrets de Catalunya l’anomenen truita amb trampa, pel fet d’afegir-hi farina, o també pannada a Cadaqués o tannara a la Garrotxa.
Continuem amb la serviola mediterrània, també anomenat peix llimona, un peix poc conegut, però d’un gust excel·lent. En aquest cas, el marquen a la graella i el disposen sobre una salsa bullabessa amb verduretes al costat.
Em porten una royale de porcell “croque-monsieur” amb vi ranci i perfum d’estragó. No sé si sabeu que el croque-monsieur és un famós sandvitx francès i com que els sandvitxos es poden omplir amb qualsevol cosa, aquí en realitat el que fan és disposar la royale de porcell al mig de dues torradetes primes i cruixents. El trobo excepcional i es desfà a la boca.
Per desengreixar, tenim un sorbet de cava rosat abans no escullo del clàssic carret de les postres una pasta fullada farcida de crema que està espectacular, com sempre.
El Motel d'aquí poc celebrarà els seus 65 anys, que aviat està dit. No m’allargaré amb la seva història, que molt possiblement ja coneixereu, únicament vull recordar que en Jaume Subirós va començar com a grum i amb el temps es va convertir en gendre de Josep Mercader, fundador de l’hotel i llegenda viva de la cuina catalana, i va agafar les rendes del negoci arran de la mort sobtada del seu sogre. Val a dir que ha sabut, durant tots aquests anys, mantenir l’esperit d’aquella cuina catalana que tant agradava a Josep Pla i que, amb el temps, ha anat evolucionant fins a l’excel·lència.
Així doncs, tant si vas a la Costa Brava com si no, el Motel Empordà és un lloc imprescindible a l’agenda de tot bon gurmet, que cal trepitjar sovint per gaudir de la seva bona cuina, una casa de menjars en majúscules.