Ens agraden els xeflis protocol·laris. Presentacions, vernissatges, lliçons magistrals, actes inaugurals: sigui la cerimònia que sigui, però sempre que hi hagi alguna cosa per picar. De vegades això no s’anuncia en la invitació, però cada vegada és més habitual que t’ho especifiquin. Si no hi ha perspectives d’aconseguir ni que siguin unes pastetes salades o un cava calent (i generalment dolentot) en un vaset de plàstic, no considerem que valgui la pena aixecar el cul del sofà. La natura humana és així, i ergàsters i afarensis, erectus i habilis, denisovans i H. heidelbergensis, antecessors i neandertals, cromanyons i sàpiens-sàpiens sempre han agraït que algú els oferís menjar i beure de franc, ni que sigui a canvi que algunes autoritats o representants d’institucions públiques o privades et clavin un discurset.
Divendres passat, els sotasignats van tenir l’honor i l’oportunitat d’anar a la presentació de l’edició d’enguany del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FEMAP). El van fer a la sala de plens de l’Ajuntament de la Seu, presidit pels severs retrats dels quatre evangelistes. El Villaró, en la seva vida anterior com a arxivador (que és la simbiosi entre el moble i la persona) va trobar una deliciosa crònica d’un refresc municipal, a final del segle XVIII, on un canonge de la catedral va ser enxampat amagant melindros darrere d’una butaca per endur-se’ls després a casa.
L’acte va tenir parlaments assenyats i sobretot breus, on els convidats són sobretot els representants dels quaranta municipis on s’hi fan concerts. No hi ha temps per perdre, perquè a la catedral de Santa Maria d’Urgell ens esperava l’Ariadna Savall amb les seves arpes i lires, al davant d’un conjunt de bregadíssims músics i cantants, per delectar-nos amb els cants apocalíptics de la Sibil·la i un fascinant poema místic cantat en noruec antic. Però anem a les coses importants: al fato. Hi havia, d’entrada, una garantia important. El proveïdor. El càtering, com se’n diu ara. Com és ja habitual, se’n cuidava l’associació Menja’t l’Alt Urgell, que aplega una bona colla d’artesans alimentaris de la comarca. Amb la Marisol Salvador i la Urgell Isus al davant, res no podia fallar. Cal impressionar els il·lustres visitants, que venen de punta a punta dels nostres Pirineus, amb els productes de la terra. Una ràpida inspecció de les safates que hi havia damunt la taula ens va permetre fer una composició de lloc del qual ens oferien.
Per començar, els formatges. Oh, els formatges: el mític Ermessenda, un dels formatges insígnia del Salvador Maura, ànima de la formatgeria Mas d’Eroles, d’Adrall, fet amb llet crua ecològica de cal Franch de Bellestar. Ja només amb aquest ho tindríem salvat, això. Però no se’n vagin encara, que n’hi ha més: el mític Castell-llebre, de la Penella, aquest en la versió de llet crua de cabra —en tenen una altra pasteuritzada, però no és cap al mateix. I, per acabar de rematar-ho, un sensacional Coscollet de l’Oliva, formatgeria olianenca, també de llet crua de cabra, que té una preciosa crosta florida amb els mateixos fongs que donen caràcter al Camembert, el Geotrichum candidum.
Bé, quatre formatges de no res, diran els torrapipes de sempre. I què més? Home, unes plates generoses d’embotits de Carns Àngel de Peramola, que és una casa centenària on fan un producte exquisit. Bulls, llonganissa, xoriço. Sí, ja sabem que aquí dalt no n’hi ha gaire tradició, de xoriços i similars, però en fan i boníssim. Següent pregunta. I de beure, què? Aquesta és fàcil. El vi blanc, el fenomenal Carisma, elaborat amb Gewürztraminer i Riesling que creixen al poble alt-urgellenc de Montanissell. Un vi amb caràcter que està esdevenint un clàssic. El negre era un altre clàssic: el Salvavides del Batlliu de Sort. Ull de Llebre, Merlot i Garnatxa. Les patates rosses (ens agrada, reivindicar: millor rosses que fregides) eren de cal Sastret, que les fan a Oliana. I la coca de recapte i el pa amb tomàquet, del forn Tahussà, de Coll de Nargó.
En resum, una perfecta demostració de com es pot organitzar un tast coherent, deliciós i sense haver d’anar a buscar res al Perú o a Nova Zelanda. De fet, ja és tradicional que el FEMAP organitzi alguns dels concerts del festival amb tastos de productes locals. A Sort, el 20 de juliol, amb el concert de Tamar Lalo s’hi podran degustar formatges de Tros de Sort i vins del Batlliu; l’endemà, a Llívia, formatges de Montmalús i cervesa de cal Margarit. A Tremp, el 27, Música Trobada, amb vins de la Solana Roivert i làctics de Formatges del Pallars. L’endemà, a la capella del Seminari de la Seu, la cervesa de Cal Margarit i formatges del Pujol–Orra. Més informació a femap.cat. Bona música i bon profit!