Avui he visitat La Esquinica, un dels autèntics santuaris de les tapes a casa nostra, fundat ara fa 50 anys per José María Utrilla, nascut a Teruel. Ell, però, ja portava uns quants anys a Barcelona treballant a la desapareguda Gran Bodega del carrer València abans no va agafar La Esquinita, local que ja existia i que va convertir en La Esquinica.  

El primer bar La Esquinica va ser fundat l’any 1972 al barri del Turó de la Peira, concretament, a la cantonada entre els carrers Montsant i Cadí. Anys més tard, s’incorpora al negoci el Paco Marco, actualment al capdavant del negoci, per ajudar el seu cunyat José María. Amb el temps, el negoci va anar guanyant adeptes, en part, gràcies a les seves tapes, però també al seu bon saber fer. Les seves patates braves els van catapultar a la fama ràpidament i van fer que el local s'omplís cada dia i es formessin llargues cues de parroquians a l’entrada del local ansiosos per degustar les seves tapes. 

terrassa
Terrassa de La Esquinica / Foto: Víctor Antich

Però, llavors, arriben els anys vuitanta i amb ells, l’aluminosi, a conseqüència de la qual molts dels edificis existents van ser enderrocats per evitar l’ensorrament. Una de les cases que va patir l’enderrocament, com podeu endevinar, va ser justament on s’ubicava el bar La Esquinica. Així, finalment, l’any 1997 els cunyats agafen els trastos i es traslladen a un local més gran, més lluminós i amb una gran terrassa al passeig de Fabra i Puig, a tocar de la plaça Virrei Amat.

IMG 0736
El Paco de La Esquinica / Foto: Víctor Antich

Com he dit, el Paco i el seu cunyat, ara ja jubilat, són nascuts a Terol, a la part d’Albarrasí, i, esclar, aquest fet es fa palès a cada racó del local. Així, per exemple, la impressionant barra feta amb ceràmica de Domingo Punter, conegut ceramista de Terol amb llegat de cinc generacions; o el mural que presideix el menjador; els cachirulos que pengen per tot arreu, record dels clients que han passat les festes als respectius pobles, i com no podia ser d'una altra manera, alguna Pilarica estratègicament col·locada.

La Esquinica
La Esquinica, el 1984 quan s'ubicava al carrer Cadí/Montsant / Foto: Cedida
menjador2
Menjador de La Esquinica / Foto: Víctor Antich

Mentre fem petar la xerrada amb el Paco, aprofito per esmorzar un plat de llonganissa d’Aragó amb una mica de pernil de Terol, acompanyat degudament d’un got de vi de carinyena. Em quedo parat, tot déu que entra el saluda, és tota una eminència. Tot i que el local està quasi ple, em comenta que ara estan relaxats, perquè molta gent ha marxat ja de vacances. Al setembre, quan comencen les escoles, diu que tenen una altra dinàmica. Ells són veritables especialistes en tapes clàssiques de tota la vida, han fugit d’anar-les renovant i les cuinen igual que fa cinquanta anys. Les anxoves, per exemple, les dessalen ells mateixos, el seitó el fan també ells, les braves de La Esquinica són pura artesania, les croquetes que són de cinc gustos diferents, la llonganissa d’Aragó, la chistorrica o la morcillica, els chocos o els calamarsets són algunes de les cinquanta tapes que conformen la carta.   

cuiner
Cuina de La Esquinica / Foto: Víctor Antich

Em fa la conya que va venir a Barcelona per un cap de setmana i que encara li dura. Em confessa que va trobar una Barcelona encantadora i amb moltes oportunitats, algunes de les quals va saber aprofitar. Comenta que una altra cosa és la constància i l’esforç de molts anys, sense els quals no seríem aquí asseguts comentant la jugada. Té molt clara la conciliació laboral per a ell i per a tots els seus treballadors, diu que és la part més important per mantenir la família contenta i unida. Al Paco no li caldria passar pel local cada dia i, no obstant això, obre ell la majoria dels dies, i ben content. Fan un horari molt bèstia, de vuit del matí a dotze de la nit, sense tancar la cuina, i solament tanquen dilluns, déu-n’hi-do.

salo mosaic3
Mosaic de La Esquinica / Foto: Víctor Antich

M’explica que com que no és una zona turística, treballen principalment amb gent dels barris propers, com ara Sant Andreu, Horta o Nou Barris, tot i que els arriben clients de tot Barcelona, alguns dels quals són nascuts a Terol, Saragossa o Osca, potser en cerca dels seus orígens, ves a saber. Però el més curiós de tot plegat és que els turistes no fan cap al bar, únicament aquells que venen acompanyats d’algú de Barcelona, atès que el barri està fora dels circuits turístics; i així, entre nosaltres, és d’agrair.

L’oferta de La Esquinica no la trobes a qualsevol lloc: bon producte a un preu més que raonable i un servei familiar que t’alegrarà el dia, ben segur.