Passejar pel Barri Gòtic sempre és un plaer, si no et roben la cartera, és clar. Paga la pena perdre’s pels carrerons de vianants i gaudir del paisatge, tot rememorant com era la ciutat anys enrere. Fent voltes, doncs, pels carrers de darrere l’ajuntament, justament a l’encreuament dels carrerons Bellafila i la Palma de Sant Just, trobem un oasi ben amagat, la Bodega la Palma.
Amb més de vuitanta anys atipant la clientela, la Bodega la Palma —veïna del conegut bar La Plata i del vintage bar L'Ascensor— ha estat i continua essent recer de consellers i regidors, a causa de la proximitat amb la Casa Gran de la ciutat i el Palau de la Generalitat, a banda de la clientela de Barcelona i turistes en general. En tot cas, si les parets parlessin, segur que ens quedaríem esfereïts i ens en faríem creus. De fet, amb cada canvi de govern, apareixen per la Palma cares noves, i la mestressa no se’n pot estar de dir-los: Vosaltres marxareu, però jo continuaré aquí, i riu.
La Judit i l’Albert van agafar la bodega ara fa uns vint anys, mantenint la decoració original. La bodega, però, va obrir portes l’any 1935, de la mà de la Maria Castells i família, i va ser la seva filla Carme qui li va vendre el local a la Judit.
La Judit em comenta que part de la clientela ve a la Palma per fer-hi el vermut, unes gildes i un vermut Miró reserva amb tirador, que no té el mateix gust que el d’ampolla. Ara bé, una altra part de la gent que hi acudeix hi va a dinar de menú, un menú imbatible que preparen al preu de 15 euros; o també a sopar, tot i que en aquest cas recorren a les tapes a la carta.
És un local emblemàtic i, com a tal, protegit per l’Ajuntament, amb la qual cosa no hi poden fer obres de cap mena —ni tan sols pintar el local— sense autorització municipal.
La Judit és nascuda al barri, concretament al carrer Lladó. Parlant-hi recordem amb nostàlgia que el barri no té res a veure amb com era fa uns trenta anys, quan jo també hi vivia. Coincidim en el fet que, de pispes n'hi ha hagut sempre, però que ara la cosa està pitjor que mai. Tot i això, tenen pocs problemes amb els lladres, perquè els carrerons impedeixen una fugida fàcil i prefereixen altres carrers més amples per on poden escapolir-se millor. A més a més, s’ha muntat una xarxa veïnal molt potent, on els veïns s’avisen entre ells de qualsevol merder que pugui haver-hi i així poder-se ajudar si cal.
Continuem la conversa mentre m’empasso un parell de les famoses gildes amb un vermut negre, no sigui dit, i és cert que és més bo que el vermut embotellat. Els plats més demanats són les clàssiques braves —que agraden a tothom—, la brandada de bacallà amb tòfona ratllada per sobre, les croquetes de calamars, que preparen des del principi i que, gràcies a l’èxit que tenen, les han mantingudes a la carta durant tant de temps, la moixama i els embotits, que els hi porten directament de Vic.
Darrerament, la Palma s’ha vist ampliada, ja que el propietari del Pla, el restaurant del costat, el traspassava per jubilació. D’aquesta manera han pogut reorganitzar-se, perquè el local de tota la vida se’ls havia quedat petit.
D’altra banda, sembla que el relleu de la Palma està garantit, ja que un dels fills de la Judit ha estudiat cuina al Sant Ignasi i ara treballa a l’estranger.
Així doncs, us aconsello que visiteu el Barri Gòtic i no deixeu de visitar sempre que pugueu la Bodega la Palma, que ja sabeu que paga molt la pena.