M’apropo al barri d’Horta, a la Bodega Massana, una de les més antigues de Barcelona, on crec que no he estat mai. M’han dit que s’hi esmorza de conya i que és un bon lloc que cal visitar. Situada al carrer d’Horta número 1, al bell mig del mateix barri, la Bodega Massana és de les de tota la vida. Ja abans d’entrar, el primer que veig són les botes enganxades a la paret i un parell d’avis garrafa en mà esperant el seu torn per omplir-les de vi de Gandesa, Priorat, Penedès, Alella o qualsevol altre, en tenen per donar i per vendre.
El Carles de la Prida em comenta que la bodega va obrir portes l’any 1930 per uns veïns de Ripollet, llavors a la bodega se la coneixia com a Cal Ripollet. Posteriorment, als anys cinquanta, va ser quan la família Massana, de Sant Pau d’Ordal, es va fer càrrec del negoci, concretament, en Josep Massana i també l’ajudava sa germana Maria, el fill de la qual, Jordi Massana Massana, va continuar el negoci i va ser la seva vídua Cris qui li va cedir el pas al seu cunyat Carles, qui la regenta actualment.
El Josep Maria, el cambrer de tota la vida, no para; el veig amunt i avall amb plats, coberts, gots i porrons que van reomplint per mantenir calmada la clientela, tot sense despentinar-se. Més enllà de les botes i la barra de fusta, que és una meravella, per cert, ens trobem un espai més ampli on les taules de marbre de l’època són ocupades per clients esmorzant, tot i ser dimecres a mig matí, vigilats molt atentament pels veïns d’un altre segle que surten a les fotografies penjades de la paret. Uns clients em comenten que fa més de cinquanta anys que trepitgen el local, recorden quan visitaven la bodega amb els seus pares per fer el vermut i també anaven al Cinema Horta, situat en aquella època justament a escassos metres de la bodega. Aquests veïns queden ara cada dimecres per esmorzar, riure i parlar de temps passats.
El Josep Maria em pregunta què vull prendre, abans, però, miro les taules del voltant amb què entretenen l’estómac i li demano una botifarra amb seques. Veig a la pissarra de la paret que també tenen ous estrellats, tripa de vedella, peus de porc, xai i entrecot a la brasa i lacón. La llista d’entrepans de tota mena no és petita, freds i calents, i a l’hora del vermut el més demanat són les anxoves i les braves, tot i que els dissabtes cuinen sempre quelcom especial per maridar amb un vi en concret. Val a dir que els dissabtes la bodega és una festa i els hortencs acostumen a fer-hi cap per gaudir de la carn a la brasa, sobretot.
Aquí tothom es coneix i la majoria són veïns del barri, la bodega fa de nexe entre diferents generacions i és una alegria veure-la quan està de gom a gom, els esmorzars s’ajunten amb els aperitius i aquests amb els dinars; a la tarda el Carles, veí d’Horta, tanca la barraca, com és lògic, no li dona la vida.
El tracte amb l’Ajuntament em confessa que és complicat. Ara mateix, com que estan dintre del llistat de bodegues emblemàtiques històriques, comenta: "Nosaltres i els propietaris volem fer obres per mantenir el local com déu mana, però l’Ajuntament no ens deixa, és un tema recurrent que totes les bodegues en parlen".
M’acomiado del Carles, el Josep Maria i els veïns d’Horta que esmorzen cada dimecres fins a la propera, tot desitjant llarga vida a la Bodega Massana.