Al bell mig de Sants, a la cantonada entre els carrers Andalusia i Sagunt, trobem la Bodega Salvat, fundada per la família Salvat ni més ni menys que l’any 1880. Amb el temps i com deveu suposar, l’emblemàtic establiment ha anat canviant de mans, al principi entre membres de la família, després el van llogar a uns amics i ara fa un any ha retornat a mans de la família Salvat, que manté aquell ambient dels locals centenaris que enamoren la clientela majoritàriament del barri, però també d’arreu, perquè les xarxes les carrega el diable i és impossible mantenir apartats els turistes de qualsevol local tradicional de casa nostra, molt a pesar nostre.
És l’hora del vermut i la Gina em serveix unes anxoves amb olives i una cervesa, i comprovo que són uns veritables especialistes en les anxoves. Aprofito per xerrar amb la clientela: discretament, li pregunto a una veïna quants anys fa que n'és clienta i no ho recorda, diu que a la bodega es coneixen tots i s’ho passen d’allò més bé. Em diu: “Aquí se hace de todo, hijo de mi alma”. No vull ni imaginar-ho i em demano un altre quinto, em comenta que coneixia molt bé la família Salvat de quan era petita.
Un altre parroquià de tota la vida és el Jordi Sunyer, veí nascut al carrer Sagunt. M’explica que aquí comprava el gel, les cerveses, el vi i els sifons, que també va aprendre a jugar als escacs al Club d’escacs Salvat, altres també jugaven al dominó i recorda el soroll de les fitxes a les taules de marbre. M’explica la història del local, que més o menys és així: antigament eren majoristes de vi i tenien dipòsits per emmagatzemar quasi nou-cents mil litres que distribuïen per tot Barcelona i rodalia, recorda que portaven vi al barri xino, al Carmel, a Sant Vicenç dels Horts, en fi, per tot arreu. Em diu que per aquí ha passat pare, fill i Esperit Sant. La història comença amb el Josep Salvat fa quasi dues dècades, el relleu l’agafa el Pere Salvat gran, i després el Pere Salvat fill amb la seva germana Lola, es veu que tots dos eren solters. El Pere, malauradament, va morir sobtadament a una platja de Tarragona i es van fer càrrec de la bodega els cambrers que hi treballaven, el Josep i el Joan, mentre la Lola, ja jubilada, s’ho mirava de prop fins al 2010, quan els cambrers es jubilen i la família lloga el local a unes altres persones, fins a l’any passat, quan l’Adam, un dels nebots dels Salvat que fins aleshores treballava de fuster, agafa el local mantenint la clientela i l’ambient de bodega centenària. Em comenta que si les parets parlessin, ens en faríem creus.
El Jordi continua explicant-me la història del barri i del local. El carrer Sagunt, abans de la guerra, es deia carrer Sant Pere, tot ha canviat molt, però aquest era el carrer principal que unia el barri de Sants amb la Marina de Sants i llavors tenia un carril en cada sentit, era un carrer molt important per on passava molta gent i alguns paraven per proveir-se de vi. Així que la bodega estava ubicada en una situació privilegiada.
Agraït per la conversa, m’acomiado del Jordi i del Joan Esteve, el cambrer de la Salvat des de l’any 62 fins al 2010, abans no se’m llencin al coll altres parroquians per explicar-me les seves històries i les de la bodega, esclar.
La bodega Salvat és un bon lloc per anar-hi sol, amb la família o amb els amics i gaudir d’un espai únic al barri de Sants, tot prenent unes anxoves, on us acolliran amb els braços oberts i els gots plens.