La Mundana: el bistrot de Sants on tastaràs la millor cuina del barri

Sortim de la redacció del diari situada al barri de Sants en direcció al carrer Vallespir. Hem encomanat taula al restaurant la Mundana, fa mesos el tenia en llista d’espera i pendent de trepitjar, però debades la llista de desitjos és més llarga que el calendari.

Al carrer Vallespir trobem la Mundana, anys enrere aquest carrer era la via principal que comunicava Sants amb el barri de les Corts, ara, és dels més concorreguts de Sants amb el permís del carrer de Sants, és clar. Està ple de locals que et conviden a passejar-te pel barri i anar tastant les seves propostes, així doncs, trobem la bodega Bartolí oberta des de 1939 i on et deliten amb un dels millors menús del barri, no puc dir el mateix del servei, el Celler de Gelida amb 125 anys d’història o l'Addis Abeba amb una de les millors cuines etíops de la ciutat.

Al davant de la Mundana trobem l’Alain Guiard que ha treballat als millors fogons d’Europa com Can Fabes, Sant Pau, Abac o Alain Ducasse entre d’altres i al polivalent Marc Martín amb un currículum similar i actualment ànima de la sala i la cuina. Entrem al local, trobem la barra i la cuina a la dreta i al final un petit menjador amb poques taules, també una petita terrassa que fa les delícies dels fumadors. A la Mundana, el personal, el local, la cuina i els preus confirmen que estem en un bistró, maleïdes siguin les paraules gastrobar i vermuteria.

Els intocables

Mentre aguaitem la carta amb deteniment, fem unes canyes, ens sorprèn “els intocables”, aquells platerets considerats els clàssics del restaurant, impossibles de no triar si és la primera visita, i en el meu cas ho és, així que ens hi llancem de cap.

Comencem amb unes Braves de la Mundana amb allioli fumat i salsa brava, mal començament, que voleu que us digui, a mi m’han deixat bastant indiferent més enllà de la presentació que és de foto. No us donaré ara la turra amb si m’agraden més les braves tipus Tomàs, on la segona cocció de les patates és a baixa temperatura perquè no quedin cruixents o al revés, però sí que us vull comentar, parlant de braves reinventades, que tot i haver passat quasi vint anys recordo amb precisió absoluta les braves del Sergi Arola al restaurant del mateix nom que estava ubicat a l’hotel Arts i, sincerament, i entre nosaltres, llavors sí que vaig al·lucinar.

Ens porten una mica de pa de punxes d’un forn del barri amb mantega fumada per anar matant el cuc i omplim les copes d’un vi blanc de Valdeorras 100% Godelo, un vi diferent, afruitat i molt interessant.

Ou sorpresa i costelles coreanes

Tastem l’Ou sorpresa amb puré de patata, rovell trufat i escuma carbonara, us diré una cosa, està suculent i aquest plat per si sol mereix una visita monogràfica. Ens porten les Costelles coreanes a la brasa, gingebre, cacauets i coriandre, el seu sabor picant i contundent les fa irresistibles, estan molt encertades.

També tastem l’Arròs de peus de porc, amb picada de festucs i estragó, un plat ben cuinat amb l’arròs al punt. Gaudim de la Corbina macerada en miso amb puré de pastanaga i gingebre, salsa de taronja i mostassa, indubtablement la millor ària de la funció d’avui, igual que l’altre dia ho va ser l’ària de Kundry al Parsifal, que vaig veure i ofereix aquests dies el Liceu sota la batuta del mestre Josep Pons.

Les postres 

Acabem amb les postres: la Torrija farcida de crema de vainilla i la Xocolata blanca amb escuma, molt llaminers.
No sé per què, però em ve a la memòria Jo Mai Mai del Joan Dausà:
“Un menjar exquisit, vull provar aquest vi
Qui vol cafè? Hi ha gin-tonics també”
Descobrir la gastronomia de la Mundana no suposa cap esforç, és un restaurant informal on t’ofereixen plats per compartir cuinats a la brasa, al forn, a la graella japonesa o en escabetx amb influències japoneses, franceses i mediterrànies. L’Alain i el Marc t’ofereixen una cuina sense prejudicis que t’obligarà a trepitjar el barri més sovint.