Segons dades de la Confederació Grega de Turisme, els grecs va ingressar uns disset mil milions d'euros a través de la seva indústria turística l'any 2022, el que suposa al voltant de l'11% del seu PIB. En total, es calcula que el país hel·lè va rebre uns 28 milions de turistes dels quals un terç foren britànics i alemanys a parts iguals, seguits per francesos, italians, nord-americans i visitants dels països veïns (principalment de Bulgària, Albània i Romania).
Per la nostra banda, uns 300.000 turistes de l'Estat espanyol, entre els quals m'incloc, vam visitar Grècia l'any passat; és a dir, un 1000% més dels turistes grecs que van arribar aquí (uns 30.000, segons dades de l'Oficina de Turisme Grec a Espanya, que acaba de reobrir les portes després de deu anys suspesa). Tenint en compte que Grècia pràcticament ha doblat el seu nombre de visitants durant els últims quinze anys, o que aquesta xifra aviat representarà el triple dels seus habitants (a Espanya, per exemple, la relació actual és d'un turista i mig per persona: uns 75 milions de turistes per a 50 milions de persones), és previsible que el país experimentarà algunes transformacions, segurament dramàtiques.
Mentre el sou dels albanesos sigui mantenint-se per sota dels 500 euros mensuals, qui necessita grecs a les tavernes gregues
Associacions com el Fons Mundial per la Natura (WWF, o World Wide Fund for Nature) ja han advertit de la relació existent entre l'increment de turistes i una major presència de plàstics i altres elements contaminants en ecosistemes terrestres i marins; la qual cosa impacta molt negativament en economies tradicionals com la pesca artesanal o la ramaderia i, irònicament, també en el turisme (en el meu cas, dono fe que hi ha cales gregues on no hi he vist ni un peix, o cap altre peix que no fos una orada de piscifactoria les quals s'havien escapat i refugiat a la platja per evitar que una colla de dofins famèlics se les mengessin).
En qualsevol cas, és a la llum de l'escena turística catalana i espanyola que podem provar d'endevinar, talment com si fóssim la pita de l'Oracle, el futur immediat dels grecs i gregues. Ja que, indistintament de la seva pulsió religiosa, arqueològica, gastronòmica, de platja, homosexual o corporativa, i condició demogràfica o socioeconòmica, absolutament tots i totes les turistes, grecs i gregues incloses, passaran pel sedàs de l'ultracapitalisme; la maquinària del qual, amb la concessió monopòlica del sistema aeroportuari de Grècia a favor del grup alemany Fraport l'any 2015, ja ha començat a rodar.
Per descomptat que no tinc res en contra ni dels albanesos immigrants ni dels hooligans anglesos que beuen cervesa Mythos mentre escolten el sirtaki adulterat de Zorba
Amb el control alemany de les principals destinacions turístiques de Grècia, incloses Salònica o les illes de Míkonos, Santorini, Corfú, Creta, Rodes o Paros, la seguretat jurídica al país ha crescut exponencialment; fins al punt d'atraure a grups inversos de tot el món que busquen en el sector del luxe un negoci segur. En aquest sentit, no és casualitat el gran nombre d'hotels recentment inaugurats al llarg dels 15.000 quilòmetres de litoral grec -més del doble d'Itàlia-, com el Mandarin Oriental-Costa Navarino (per cert, la primera propietat del grup a Grècia), o la inversió de 280 milions d'euros en l'illa pràcticament verge de Petalioi-Megalonisos, a l’oest d’Atenes, on el fons d'inversió Grivalia Hospitality té previst construir un complex hoteler de gran luxe.
Quan contrastem l'accessibilitat des de qualsevol aeroport europeu a la República Hel·lènica amb el salari mínim interprofessional a Grècia, que és d'uns 780 euros mensuals, i el preu mitjà de l'habitació doble en qualsevol d'aquests hotels, que no baixa dels mil euros la nit en temporada alta (amb esmorzar inclòs, tot sigui dit), ens fem una idea del negoci que representa invertir aquí. Tanmateix, amb la pujada del preu de l'habitatge o dels aliments (l'oli d'oliva s'ha multiplicat per 4 en dos anys i ja ronda els 10 euros per litre), un sou bàsic en el sector turístic resulta insuficient per a una vida digna. Ara bé, mentre el sou dels albanesos sigui mantenint-se per sota dels 500 euros mensuals, qui necessita grecs a les tavernes gregues?
A Catalunya, recentment han aparegut una constel·lació de tavernes gregues, encara que amb un posat estereotipat (amb bandera a la porta i sanefa grega als contorns del menú)
Per descomptat que no tinc res en contra ni dels albanesos immigrants ni dels hooligans anglesos que beuen cervesa Mythos mentre escolten el sirtaki adulterat de Zorba. Simplement, que prefereixo visitar Grècia en un moment on sigui jo qui hagi de buscar la taverna i no la taverna que m'hagi de buscar a mi. Mentrestant, en la mesura que els grecs es disseminen pel món (això sense considerar els grecs americans o australians, que junts sumen centenars de milers), la possibilitat de gaudir de Grècia fora de Grècia va en augment.
A Catalunya, per exemple, han aparegut una constel·lació incipient de tavernes gregues, encara que amb un posat estereotipat (amb bandera a la porta i sanefa grega als contorns del menú). I, a través d'importadors genuïnament grecs, un reguitzell de productes tan interessants com els vins de Satyrs. Però, afortunadament, sempre ens quedarà l'hivern per gaudir de Grècia. O fins i tot algun dia entre setmana de la tardor o la primavera. I si plou, i fa mala mar, i torna a rebrotar el coronavirus, encara millor.