Avui és el dia de la loteria. Fins i tot els qui no n’han comprat estan desitjant que els toqui, una probabilitat tan remota com trobar-te una perla aquell remot dia que pots menjar ostres. “Tinguem salut”, diem els resignats que mai no ens ha tocat ni un cèntim. Tinguem salut i tinguem escudella, diem els afortunats. Perquè si tens la fortuna de menjar escudella els dies d’hivern, de sol avar, nits eternes, fred als peus i nas gelat, tindràs un tresor cada dia i tindràs salut.
🔴 Loteria de Nadal 2024, DIRECTE | Sorteig del Gordo del 22 de desembre, última hora
Sí, d’acord, se me n’ha anat una mica la pinça amb aquesta vehement afirmació, però tot és permès si l’objectiu és recuperar l’olla fumejant a casa, encara que només sigui un cop l’any. I ho dic amb coneixement de causa perquè segons expliquen els fabricants de brous en tetrabric, és als volts de Nadal quan més se’n venen. De manera que la sopera de l’àvia surt de l’armari i es poleixen les culleres de plata, però l’olla queda reclosa al racó del garatge. No he vingut a assenyalar a ningú, traïdors, però sí que és una pena que no se segueixi el ritual de cuinar-la a casa perquè no hi ha cap altre plat del receptari popular que millori l’equació de màxima satisfacció per mínim esforç. Per tant, tota exageració està justificada si el resultat és animar a fer bullir l’olla.
Per això, avui cal que escrigui un article de servei públic, amb pocs adjectius i que vagi directament al cullerot, a la idea, sense metàfores ni literatura. Abans, però, de posar-m’hi de ple, dir-vos que tot el que cuineu a casa aquest dia de Nadal està exempt de culpa. El que es valora és la generositat del qui ha entomat les regnes dels fogons -amb tota la feina, el temps i la dedicació que comporta-, independentment de si el galet és més o menys cuit, falta sal a la sopa o hem fet tard a comprar els galets i ens hem de conformar amb fideus.
És una pena que no se segueixi el ritual de cuinar l'escudella a casa perquè no hi ha cap altre plat del receptari popular que millori l’equació de màxima satisfacció per mínim esforç
Per tant, si rebeu alguna queixa dels comensals els podeu enviar a dida, de part meva. N’esteu legitimats. Després voldria dir que tant la recepta com els consells que jo us doni queden absolutament desacreditats davant els de la mare, la iaia o qui sigui que us ha transmès la devoció per aquest plat ancestral. A mi no em feu ni cas i continueu fent-la com sempre, perquè no té un mètode únic ni un sabor homogeni, l’escudella t’ha de fer sentir confortable com quan et calces les sabatilles en arribar a casa. Aquesta és la seva principal funció: l’escudella és casa.
No recito la recepta perquè es pot trobar fàcilment explicada en un vídeo que fa uns dies vam publicar, però per fer-ne un resum dels punts bàsics, el mètode és així de senzill. A la carnisseria compreu porc, vedella i gallina. Del porc, els ossos de l’espinada, un peu partit, un tros d’os de pernil, una botifarra negra i mitja careta. De la vedella, l’os del genoll i un jarret i mitja gallina. Les verdures: porro, pastanaga, nap, xirivia, mitja col i un parell de patates. Com les mides del cos perfecte, els temps de cocció dels ingredients són 90-60-30. Primer poseu la carn (menys la botifarra negra) a l’olla, cobriu amb aigua freda i feu bullir a foc lent 90 minuts mig tapat. Retireu la bromera grisa. Afegiu les verdures (menys la col i les patates) i continueu bullint 60 minuts. Afegiu la col, les patates i la pilota i feu bullir 30 minuts més. Només quedarà posar-hi la botifarra negra i els cigrons cuits perquè recuperin temperatura. Al final, hi poseu la sal.
Retireu carns i verdures amb unes pinces i ho aneu col·locant a una safata amb un parell de cullerots de brou perquè no s’assequin. Ara s’ha d’actuar ràpidament, traspassant el brou a recipients més petits per refredar-lo amb celeritat i evitar que es fermenti i enviï tota la feina a rodar. I un cop freda, podràs desgreixar-la amb facilitat. Ah, sí, els galets! Els courem a banda, en una olla petita amb aigua i brou. Podeu congelar el brou, la carn d’olla i la pilota, però mai congelarem les patates ni els galets. Per tornar a posar en solfa la feina feta només caldrà fer trencar el bull el brou, posar-hi els galets cuits i escalfar la carn al microones o al forn tapat amb paper d’alumini. Treu la sopera dels dies de festes de guardar, para taula amb cura i arracona els ganivets, que aquesta carn d’olla es desfà amb la mirada.
I treu el cava, que celebrarem que ens ha tocat la grossa: la fortuna d’estar junts a taula. Tanta tendresa t’emocionarà i ningú s'adonarà que plores perquè no has pogut, aquest any tampoc, eixugar la hipoteca amb els milions somniats quan vas comprar els dècims, després de fer dues hores de cua a l’oficina de loteria de Sort i quatre hores de cotxe aquell dia de principis de tardor.