Ras i curt: el consum d'alcohol provoca càncer. O millor hauríem de dir, multiplica les possibilitats de patir-lo, especialment en algun dels òrgans del sistema digestiu com l'esòfag, l'estómac, el fetge, el pàncrees, el recte o el còlon. Tal com explica el Dr. Ketan Patel, director de la Unitat d'Hematologia Molecular del Medical Research Council de la Universitat d'Oxford, un cop dins el nostre organisme, l'alcohol s'oxida en una toxina anomenada acetaldehid; la qual, amb certa facilitat, altera l'ADN de les nostres cèl·lules i pot causar les mutacions als gens que desencadenen la creació de tumors malignes, invasió de teixits o metàstasi. Per tant, des de la cerveseta o el vermut del migdia, al got de vi del dinar o sopar, passant pels licors de sobretaula o els combinats... És un fet científic que l'alcohol contingut en totes aquestes begudes pot ocasionar-nos la mort. Per evitar-ho, però, tens dues opcions: per una banda pots deixar de beure, o reduir la teva ingesta d'alcohol als mínims que recomanen les associacions contra el càncer (una o dues copes en situacions especials que puguin donar-se molt ocasionalment). O bé, si creus que el consum habitual d'alcohol li dona algun sentit a teva existència (en el meu cas, participa en la significació d'unes imatges, sabors o experiències que de per si ja són molt potents, com ara una reunió amb amics i amigues, el deix als llavis d'un estofat o la contemplació d'un paisatge des d'un mirador), recorda només una cosa: la vida mateixa és un exercici de gestió del risc. I, des d'anar amb cotxe, a quedar-se embarassada, a reclamar un augment de sou, a banyar-se a la mar, a dir t'estimo... absolutament tot comporta una gestió del risc. Tanmateix, i, per evitar mentir-nos a nosaltres mateixos i caure en justificacions segrestades per l'alcoholisme, et recomano el que el meu amic Miguel anomena ramadà alcohòlic, que no és altra cosa que passar un mes a l'any sense beure'n ni una gota.
Que potser no hi ha el mateix volum d'alcohol etílic en una mitjana de cervesa (330 ml), una copa de vi blanc (150 ml) o un gintònic (250 ml), aproximadament, uns 20 mil·lilitres d'alcohol absolut?
Last Drop Day
Del meu amic Miguel ja n'he parlat alguna vegada (el de les monedes de 30 euros, per exemple). Avui, però, us vull presentar la seva última iniciativa: l'esdeveniment Last Drop Day que ha tingut lloc aquest cap de setmana a la destil·leria gallega Aguardientes de Galícia (per cert, propietat de Bardinet, una destil·leria catalana) de la qual ell n'és el gerent i mestre destil·lador. L'objectiu d'aquest congrés disfressat de fira amb concerts i marmites ha consistit a resoldre col·lectivament la següent pregunta: si l'alcohol destil·lat és tan dolent com diuen (és evident que experimenta una criminalització des de les institucions europees), quin sentit té el fet de continuar transformant-lo a partir de matèries primeres tan diverses com el vi, els cereals o la canya de sucre, si els elaboradors i elaboradores de begudes alcohòliques no volen cap mal a ningú? D'entrada, voldria destacar la valentia de fer-se aquesta pregunta des de la seva condició d'elaborador d'aiguardents, licors i destil·lats (entre les quals destaca el mític Licor Bonet o el Gin Giró, per exemple). I, més enllà, el valor de convidar a aquest esdeveniment eminències com el professor i cap del servei d'endocrinologia i nutrició de l'Hospital Germans Tries —Can Ruti—, el Dr. Manel Puig Domingo; o el psicòleg, professor i cap del Grup d'Investigació en Estrès i Salut (GIES) de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Dr. Joaquim Limonero. De fet, en tant que assistent a aquest congrés amb ball inclòs, reconec que en aquest article ja hi ressonen les conclusions i coneixements aportats per ambdós especialistes. Però si alguna cosa es desprèn directament d'aquesta iniciativa és l'absurditat amb què s'està castigant un sector —el de les destil·leries— en comparació amb la indústria del vi o de la cervesa, aquesta última en mans de quatre multinacionals, i, consegüentment, amb els marges econòmics propis d'un monopoli. El motiu? El susdit: el càncer no discrimina si l'alcohol prové d'un tipus de beguda o una altra. O dit d'una altra manera, que potser no hi ha el mateix volum d'alcohol etílic en una mitjana de cervesa (330 ml), una copa de vi blanc (150 ml) o un gintònic (250 ml), aproximadament, uns 20 mil·lilitres d'alcohol absolut?
“El jovent queda directament per emborratxar-se i es beu en excés per assolir un estat de relaxació, eufòria o alegria que és, en efecte, una contradicció”
O follem tots o la puta al riu
Corren temps difícils per a l'alcohol. Només a Espanya, el 15% dels càncers tenen una relació directa amb el consum d'aquesta substància (un 5% per sobre de la mitjana europea). Però encara més demolidores són les dades de l'últim Informe d'Alcohol, Tabac i Drogues il·legals a Espanya, on, per exemple, el 36,1% dels menors entre 15 i 18 anys reconeixen haver participat en una entrompada —el botellón— en l'últim any, o que la majoria d'ells i d'elles consumeixen alcohol perquè "és divertit" o perquè "els agrada com se senten després de beure". Sobre l'anomenada entrompada, un fenomen nascut al sud d'Espanya durant la dècada dels vuitanta, cal destacar l'origen subversiu de la paraula: es passa de la "reunión", on l'amistat és la protagonista, al "botellón", on l'ampolla, és a dir, l'alcohol, és el centre gravitacional del grup. I aquí és on radica la nostra segona preocupació: el jovent queda directament per emborratxar-se i es beu en excés per assolir un estat de relaxació, eufòria o alegria que és, en efecte, una contradicció: l'alcohol és una droga depressora del sistema nerviós central. Davant d'aquesta realitat, cal aplaudir les estratègies adoptades per la indústria del vi i de la cervesa; la primera, aprofitant uns suposats vincles amb el menjar —el maridatge— que només els experts poden prescriure, o reivindicant paradoxalment que el vi és bo per a la salut; i la segona, posicionant-se tàcitament en uns espais de consum entre hores (com a aperitiu, per exemple, encara que a diferència d'un vermut, d’aperitiu no en tingui res), o fins i tot com a beguda refrescant, fent-li la competència directa a les gasoses de tota la vida.
El vi també mata
En conclusió: les begudes espirituoses són igual de bones o de dolentes, de segures o de perilloses, que els vins, la cervesa o qualsevol altra beguda alcohòlica. I que el jovent les utilitzi per emborratxar-se mitjançant les entrompades no justifica la croada de les administracions en contra d'elles. Si el dia de demà a la mainada li agafa per emborratxar-se amb vi a granel, encara més barat que l'alcohol destil·lat, de debò que també s'iniciaria una caça de bruixes en contra d'aquest sector? I perquè entengueu com és de contradictori tot plegat: al Parlament Europeu, només fa unes setmanes es va votar que a les ampolles de vi no hi aparegués un text —com sí que ho fa a les ampolles de licors o destil·lats— amb coses com el vi mata. I dit això, acabo amb una dita del meu amic gallec: qui no vulgui morir, que no visqui!