Després de deixar enrere els marçots, les carreretes o els moixerons de Sant Jordi (per posar alguns exemples de bolets de primavera), la temporada de bolets afronta amb algunes dificultats el seu tram decisiu. Normalment, amb les pluges de mitjans d'estiu, els boscos pirinencs de pi roig i pi negre s'omplen de ceps pinícoles (Boletus pinicola), rossinyols (Cantharellus cibarius), rovellons (Lactarius sanguifluus) i pinetells (Lactarius deliciosus) que caldegen l'ambient de cara a la recta final del partit. Amb la sequera d'enguany, però, és com si ens haguessin negat la primera part i, com en un partit ajornat, entréssim per més inri amb un gol en contra. Tanmateix, a l'agost va ploure, i si el fred no cau com un llampec ni es posa a bufar cap vent huracanat (cosa que amb el canvi climàtic és del tot imprevisible), els bolets de les altures apareixeran. De fet, els primers erols ja han tret el cap -encara que molt tímidament-, i el fet que a les portes dels Pirineus el Mercat del Bolet de Cal Rosal -el més important de Catalunya i una visita obligada per a tots els aficionats als bolets- hagi començat rodar, denota que la situació no és tan excepcional com sembla. En qualsevol cas, en un any com aquest tota precaució és poca, i reemplaçar la lectura nocturna per l'estudi d'una guia de bolets no sona tan desbaratat; no sigui que enguany ens hàgim de conformar amb escarlets, llores o bolets de tinta. Per altra banda, sempre ens quedaran els bolets legals i il·legals de les Espanyes, de França, de Polònia, de Lituània o del Canadà que, d'uns anys cap aquí, han inundat els mercats del país sovint a preu de bolet nacional.

La guàrdia civil protagonitza una operació contra la recol·lecció il·legal de bolets / Foto: Guàrdia civil

Sigues conscient que si apareix el propietari i et demana que marxis, o fins i tot que li entreguis els bolets, ho hauràs de fer

Afortunadament, hi ha vida més enllà dels Pirineus. I, tractant-se de les inclemències meteorològiques, les penes d'uns són les alegries dels altres. Així, mentre a la cara sud de la Cerdanya recorren quilòmetres sense ni rastre de ceps, a les comarques d'interior del sud de Catalunya ja no saben on posar els surenys foscos (Boletus aereus) i els ous de reig (Amanita caesarea). Perquè us feu una idea de la magnitud de l'esplet, es comenta que els propietaris de les finques estan cobrant per arreplegar-los, i que amb l'entrada s'inclou un porró de garnatxa i un tastet de truita amb suc. Ara seriosament, la temporada no podria començar millor a l'interior de Tarragona. Però ja que he tret el tema, us heu preguntat mai pels propietaris dels terrenys forestals on entrem a collir bolets? Enfront d'aquesta pregunta, és probable que us vingui al cap la Maria del Rosario Cayetana Fitz-James Stuart i de Silva, popularment coneguda com la Duquessa d'Alba, i aquell mite que es podria travessar Espanya de nord a sud i d'est a oest trepitjant exclusivament les seves propietats. El cert és que ni ella ni els seus hereus tenen a Catalunya finques forestals, i que la majoria dels nostres boscos són de propietaris particulars com tu. Per tant, quan entris a un bosc a buscar bolets (o pinyes, o flors, o fins i tot llenya), sigues el més net i respectuós possible i no manipulis els filats ni deixis les tanques obertes -tracta el bosc com si fos teu-. I sigues conscient que si apareix el propietari i et demana que marxis, o fins i tot que li entreguis els bolets, ho hauràs de fer.

Surenys foscos (Boletus aereus) en una roureda / Foto: cestadesetas

L’ou de reig i el sureny fosc són espècies termòfiles que creixen en terres baixes, àcides i riques en silici, com el sauló o la pissarra

Com trobar ous de reig i surenys foscos

Però tornem al sud de Catalunya i a l'inici apoteòsic de la temporada de bolets. Qualsevol que allà baix es guanyi el jornal amb la vinya coneix les plagues i malalties que en qüestió de poques hores poden arruïnar-li la verema. El míldiu de l'any passat n'és un clar exemple, com també la podridura grisa d'enguany. Quan aquesta malaltia ocasionada pel fong Botrytis cinerea es manifesta, els pagesos s'afanyen a collir el raïm, però també a rastrejar els boscos contigus. I això és exactament el que està passant aquests dies. Per tant, si no t'aguantes de menjar un carpaccio d'ous de reig amb foie i un rajolí de vinagre, o una crema de surenys foscos ofegats amb mantega, posa rumb cap a les Muntanyes de Prades i els seus voltants; a qualsevol de les seves fondes trobaràs propostes com aquestes i més suculentes encara. Si, per altra banda, el que vols és fer el primer cistell, atent a aquests consells. Sobre l'ou de reig i el sureny fosc: ambdues espècies són termòfiles (necessiten calor) i creixen en terres baixes, àcides i riques en silici (saulons, pissarres o llicorelles fins a 1000 metres d'altitud). Busqueu en llocs assolellats i ben drenats de boscos de roures, alzines, i alzines sureres (d'aquí el nom del sureny) amb presència de pins, cireres d'arboç, brucs i estepes. Per no confondre l'ou de reig amb el reig bord (Amanita muscaria), un bolet tòxic, al·lucinogen i fins i tot mortal, assegureu-vos que tant el peu com les làmines de sota del barret siguin ben taronges. El sureny fosc, per la seva banda, es confon amb els ceps o sureny blanc (Boletus edulis), que té un rivet blanc al voltant del barret, o el cep d'estiu (Boletus aestivalis), amb el peu reticulat; i fins i tot, per l'esponja de l'anvers del barret, amb la família dels mollerics (Suillus sp.), encara que aquests últims presenten un barret llefiscós i indigest, però que es pela amb facilitat. Finalment, qualsevol cep que presenti una coloració vermellosa, no l'agafeu: podria ser un mataparent (Boletus satanas).

Ous de reig en diferents estadis de creixement / Foto: cestaysetas

Tindria més sentit parlar de pescar bolets que no pas caçar-los, per estúpid que soni

Acabo avui abordant una qüestió important: per què diem anar a caçar bolets? El fet és que ni Josep Pla ho té clar (Les hores, 1953): «A la tardor, la gent del meu país va a caçar bolets. El verb és una mica hiperbòlic. En lloc de dir que van a cercar o a buscar bolets, en diuen a caçar bolets. ¿Ho diuen perquè són tan recòndits i difícils de trobar? No ho sé. El fet és que diuen que van a caçar bolets», ni Vázquez Montalbán aporta tampoc una argumentació esclaridora (l'Art del menjar a Catalunya, 1977): «És tan seriosa la recerca del bolet que a Girona l'anomenen caça». Per la meva banda, fa uns mesos vaig escriure que anar a caçar bolets sona com aigualit, perquè la caça (l'anomenada activitat cinegètica) vol coordinació, punteria, oïda, assossec... i un seguici de disposicions més o menys alienes al món boletaire. I que, en canvi, considerant allò consubstancial a la pesca (delicadesa, tacte, paciència, perseverança...), tindria més sentit parlar de pescar bolets que no pas caçar-los, per estúpid que soni. Entorn d’aquest debat, avui em proposo anotar una relació de conceptes: deixant de banda que la caça i la recol·lecció de bolets es practica en el mateix medi (és probable que l'expressió tingui simplement aquest origen elemental), el fet és que el nom d'alguns bolets guarden relació amb animals: cama de perdiu, cresta de gall, orella de gat, llengua de bou, peu de rata, cua de cavall, pet de llop). Per tant, tractant-se d'animals, que millor que anar a caçar-los?

Mataparent (Boletus satanas) en un alzinar/ Foto: cestadesetas