Pinotxo penja el davantal i s’acomiada de la Boqueria

Fa uns dies Joan Bayén va rebre un sentit homenatge per la seva trajectòria al capdavant del mític bar Pinotxo en què s’acomiadava de la Boqueria amb qui ell sempre ha mantingut que estava casat.

Bar Pinotxo: obligat a canviar el nom per ordre judicial

El Juanito, com el coneixem els amics, va néixer al barri del Raval de Barcelona el 1934, va començar a treballar darrere de la barra de l’ara emblemàtic Bar Pinotxo amb la seva mare Catalina ara fa quasi vuitanta anys. La Catalina va començar fent entrepans i cafès, però amb el temps, el Juanito va reconduir l’oferta gastronòmica a plats tradicionals de la cuina catalana com el cap i pota, els cigrons amb botifarra negra o els calamarsons amb mongetes, entre d’altres, rebent el Premi Ciutat de Barcelona de Gastronomia ara fa set anys.

El Juanito és “perico” fins a la medul·la i maratonià de soca-rel a estones lliures, va córrer divuit maratons, una d’elles a la ciutat de Nova York. Fins fa poc era habitual trobar-te’l per Montjuïc suant la cansalada. Et deia: “he deixat de córrer maratons perquè les guanyava totes" i reia, hahaha”. Obria el bar cada dia puntualment a les 6 del matí, quan encara no estaven posats els semàfors, així contava amb els amics paradistes fent el cafetó cada dia abans d’obrir el mercat.
Amb el temps s’ha convertit en icona de la Boqueria, és estimadíssim per tothom degut al seu caràcter afable i únic. Trepitjar el Pinotxo és endinsar-te en un temps passat, un viatge d’anada i tornada on revius la Boqueria de tota la vida, sense additius ni conservants. Sempre diu: “Saps quin és el meu problema? Que no estic mai cansat”.

Al llarg dels anys he visitat la Boqueria en infinitat d’ocasions, endrapàvem sobre tot a El Universal, el d’abans, quan el portava el Mario, molts dijous ens cuinava la paella davant nostre mentre petàvem la xerrada a la barra, també el Quim de la Boqueria on esmorzàvem els ous de Calaf amb xanguet o el filet de vedella amb foie. Però la setmana l’acabàvem sempre al Pinotxo, he coincidit a la seva barra, amb cuiners com el Ferran i Albert Adrià, l’Albert Rauric, l’Isidre Gironés, Joan Roca o Fermí Puig. Però també amb esportistes, polítics, actors i capellans. Pel seu local, em va explicar el Juanito, han passat personatges com la Jacqueline Bisset, “és guapíssima, guapíssima” deia.

Ningú es lliurava de trepitjar el local. El Juanito sempre sabia qui era qui, i amb una picada d’ullet t’avisava que no et moguessis, que aviat tindries el teu lloc, i així era. Des de la parada 465 dispensava el mateix tracte a tothom, turistes o no. Amb el seu adeu se’n va tota una generació i moltes hores de barra, vivències, desitjos i somnis.
Per sort el relleu queda garantit amb el seu nebot Jordi i família, que ja porten molts anys capitanejant el mític local.
Fins ara, Juanito, gaudeix de tan merescudes vacances, la llegenda continua.