Tinc la dèria de mirar els carrets a la cua de la caixa del supermercat amb la idea de fer una mena d’anàlisi sociològica de sabatilla i barnús sobre com i què menja la gent. Si preguntes, les respostes freguen la utopia, allò que ens agradaria ser, com volem que ens considerin. El carret, però, és transparent, és la crua realitat, no hi ha maquillatge que amagui la quantitat de brous de tetrabric. Així, doncs, surto del supermercat amb la certesa que continuem menjant sopes, però que ja gairebé ningú en cuina. Els sincers confessen que fer una sopa és una murga innecessària, fan molta mandra i triguen molta estona a estar enllestides.
Caldria que algú els digués que no és necessari mirar l’olla mentre la sopa bull i que, precisament, la sopa regala temps perquè es fa tota sola i tu pots aprofitar per fer allò que et fa més mandra —ordenar armaris, en el meu cas— o el que et ve més de gust —mirar el darrer capítol de White Lotus—. Per tant, aprofito la tribuna del diari per promoure coure sopes amb l’objectiu de salvar la humanitat d’acabar menjant en solitud davant l’ordinador un Yatekomo escalfat al microones. La imatge no pot ser més freda, més trista i menys reconfortant. Ens cal una campanya que reforci les sopes perquè, tret dels Mafaldes empedreïts, a tots ens encanten i si te les mires bé, les sopes són un compendi de virtuts.
Són econòmiques, sostenibles i molt reconfortants. Són econòmiques perquè són dels pocs plats que transformen l’aigua en nutrient i en sabor, per tant, rendibilitat màxima. Són sostenibles perquè permeten l’ús integral dels aliments, aconseguint estovar les parts més dures i també les que no podem menjar (ossos i espines), transmetent-ne el sabor a l’aigua. A més, combaten el malbaratament alimentari perquè són l'estratègia ideal per buidar la nevera i fa la màgia de repartir de manera equitativa pocs ingredients entre els comensals.
Els sincers confessen que fer una sopa és una murga innecessària, fan molta mandra i triguen molta estona a estar enllestides, però la sopa regala temps perquè es fa tota sola
Però no només mengem sopes per conveniència, sinó perquè, com deia, ens reconforten. Aquests dies estic com una sopa, em raja el nas i tinc boira al cap. El meu home m’ha fet una sopa de gallina que m’ha entendrit com a una damisel·la. Ningú t’estima més que el qui et prepara una sopa quan estàs pioc o trist. Les tendències en alimentació canvien al llarg de la història, per creences de salut i modes diverses, però la cuina dels convalescents s’ha mantingut constant durant segles, i la sopa continua al capdavant en el rànquing de plats que curen. Les sopes calentes actuen com a antiinflamatori, però alhora és un plat nutritiu, que hidrata i de fàcil digestió. El cos està treballant a tota màquina en curar i no pot destinar energia a la digestió, per això en molts casos patim manca de gana.
Les sopes parlen. Parlen d’amor, tendresa, confort i família. No hi ha estampa més idíl·lica que una sopera fumejant al mig de la taula, al vespre d’un dia d’hivern, tots compartint l’hora íntima sota el llum del menjador explicant-nos com ha anat el dia. Però també hi ha sopes extremadament malèvoles, que parlen d’odi i rancúnia. Si es fa amb desgana, presses i ingredients descuidats, és un plat tristíssim, d’aquells que ataquen al més profund de l’ànima: la dignitat de la persona. A les pel·lícules quan volen transmetre la solitud, la deixadesa i el maltractament a l’escena sempre hi ha una sopa aigualida i un rosegó de pa. És la imatge de la misèria emocional.
Aprofiteu aquests dies de Carnaval per anar a les Calderades que s’escampen per tot el país. Són festes de tradició antiquíssima, d’origen medieval, en les quals moltes poblacions catalanes treuen al carrer enormes olles i perols per bullir-hi sopes, escudelles o ranxos que gaudiran en un àpat multitudinari com a comiat calòric davant una llarga i magra Quaresma. Vaig tard per avisar-vos que avui se celebra la de Montmaneu, a l’Anoia, però potser soc a temps per animar-vos a venir dimarts a Ponts, a la Noguera, a cantar el “Lali-Lali”, la cançó de la cercavila que acompanya la recapta de casa en casa amb una forquilla i una cullera gegants. Traiem l’olla de l’armari, encenem els fogons i celebrem les sopes!