Redescobrir Andorra a l’estiu i la seva cuina de muntanya

Fugim de la calorada de Barcelona i fem una escapada a Andorra. Com els mesos d’estiu són per gaudir-los a la natura, ens apropem al llac de Pessons, a més de dos mil metres d’altura, situat al capdamunt de l’estació d’esquí Grandvalira, en concret, al sector Grau Roig. Bufa un airet fresquet, fresquet, agraït pels que venim de la calor. Per arribar-hi, deixem el cotxe al pàrquing del Cubil i agafem un transport de l’estació, tot i que és molt recomanable pujar caminant, ja que és una passejada molt agradable i es poden aprofitar les rutes per fer senderisme.

Doncs bé, a dos mil tres-cents metres d’altura, al davant del llac, amb unes vistes d’infart i envoltats de natura, ens trobem el restaurant Refugi del Llac de Pessons, antic refugi de muntanya reconvertit des de ja fa uns 30 anys en borda-restaurant que ofereix una bona cuina de muntanya als esquiadors durant l’hivern i als veïns del Principat, però també esportistes, excursionistes i passejants durant l’estiu. La borda és tot un signe d’identitat andorrà, present a les antigues cases tradicionals, on s’acostuma a degustar productes de proximitat, que és justament el que hem vingut a fer.

La carta ofereix plats de cuina tradicional muntanyenca com el trinxat, l’escudella, l’arròs, el foie mi-cuit, l’espatlla de xai al forn i carns a la brasa. Mentre decidim què demanar, ens saluda la Mireia, que dirigeix el restaurant, però que també és la sommelier. Un cop triat el menjar, ella ens ajuda a triar el vi, ja que la carta és molt extensa i predominen els vins catalans, espanyols i francesos, però també de molts altres països com Austràlia o Xile, sense oblidar els vins andorrans, com a mostra del que es fa al Principat. La Mireia ens aconsella un Bourgogne 2017 del celler Fatien Père & Fils i l'encerta, un pinot noir clàssic, elegant i suau.

De teca, el primer que ens arriba a taula és un salmorejo molt refrescant; la diferència entre el salmorejo i el gaspatxo, com sabeu, és bàsicament que el primer no porta pebrot ni cogombre i se li afegeix pa ratllat per espessir-lo. Seguim amb l’arròs de muntanya amb costella de porc, botifarres (crua i negra), espatlla de conill i carreroles. Està molt gustós, s’aprecien les aromes de la farigola, del romaní, i també de les carreroles, que deuen ser les darreres, com diria el @xavinoriguis_ (o potser no), ja que ara mateix estem a nou graus, malgrat que som a principis d’agost.

En tot cas, aquest arròs compleix plenament amb les nostres expectatives, tot i que no ens el podem acabar. Fem un brindis, el lloc s’ho mereix i nosaltres també. Arriba el segon, unes estupendes costelles de xai del Pallars, amb patates i pebrots, servides sobre una pedra calenta per mantenir la temperatura. Si us deixeu caure pels Pessons, tastareu una cuina de muntanya senzilla, però de qualitat, en un marc inigualable.

El Grau Roig Hotel, camp base per fer excursions i punt de sortida per arribar al restaurant Refugi del Llac de Pessons

De baixada o de pujada, segons es vulgui, un bon lloc per fer-hi nit és l’Hotel Grau Roig, on tenim previst sopar. Es tracta d’un hotel de muntanya de luxe al cor del Pirineu andorrà, dirigit per la Dúnia Sants, que, conjuntament amb el seu equip, fa sempre tot el possible perquè la teva estada sigui el més agradable possible.

Les habitacions són molt confortables, espaioses, amb una decoració muntanyenca, però actual, on la fusta de roure, la pedra i les pells tenen un fort protagonisme, com si es tractés d’un refugi de muntanya. Ara bé, totalment contemporani i sense que hi falti cap detall. A més a més, disposen d’un balconet amb vistes a la vall i a les muntanyes, i també, no cal dir-ho, al telecadira, que surt just de davant de l’hotel, pel gaudi dels esquiadors en temporada d’hivern.

Sopem al Restaurant Marmita del mateix hotel. Aprofitant que ens trobem a l’estiu, optem per uns primers freds, concretament, una terrina de foie gras amb tòfona i gelatina de Pedro Ximénez i una amanida de llamàntol amb verdures que estava deliciosa. Tot plegat, regat amb un DO Ribeira Sacra, de nom Lalama, del celler Dominio do Bibei, sedós i estructurat, amb presència de fusta gràcies als setze mesos en bota de roure francès.
 

Per acabar, ens empassem un mero salvatge amb puré de coliflor i fons de marisc i un tàrtar de bou amb maionesa de mostassa, ruca i parmesà, tallat a ganivet.

Acabem amb un coulant calent de xocolata, crema de xocolata blanca i un pastís Tatin de poma, les dues postres amb gelat de vainilla, que reguem amb un xampany Henriot, blanc de blancs.

Al cim de les pistes d'esquí de Soldeu trobareu el W&M Jean Leon

Ara bé, la proposta culinària d’Andorra i en concret de Grandvalira és abundant, així doncs, un altre indret que cal trepitjar si t’apropes per la zona és el Wine & Meat Bar by Jean Leon a Soldeu, on només pots accedir amb telecadira i on trobaràs unes vistes espectaculars que el fan imprescindible. D’altra banda, si ets aficionat al golf, abans de menjar, encara podràs fer uns quants drives al camp de golf més alt de tot Europa.  

Al Wine & Meat Bar tot funciona com un rellotge suís gràcies al Roger, sempre diligent i generós. Aquí podreu menjar dia sí dia també una bona carn a la brasa, com el secret ibèric o el llom baix Black Angus Nebraska. I si voleu alguna cosa de primer, podreu escollir entre diferents opcions com les croquetes de rostit, les anxoves de l’Escala o una amanida com la de carabassa rostida i stracciatella, tot remullat amb un vi Jean Leon; en aquest cas, per a l’ocasió l’escollit va ser un Vinya La Scala 2015. De postres, us recomano la seva particular versió del lemon pie i un flam casolà per llepar-se'n els dits.

En definitiva, posem fi a la nostra escapada molt contents de redescobrir Andorra en temporada d’estiu, les seves muntanyes i, com no podria ser d'una altra manera, la seva cuina de muntanya, és clar!