El Bar Bodega Gol, al barri de Sant Antoni, el freqüento des de temps gairebé immemorials. Quan vaig començar a fer-hi cap, el Josep Maria Gol encara servia quintos i fricandós, però amb la seva jubilació la cosa va passar a mans del Xavi Caballero, que va dirigir el negoci fins a l’any passat, quan va decidir deixar-ho córrer per retornar a la seva Galícia natal.
Així doncs, m’apropo de nou a la renovada Bodega Gol per xerrar amb el Sergi Fernàndez, que ha reobert el local juntament amb el seu amic de l’ànima, l'Edu Jàrquez, amb qui va coincidir uns anys a la Hofmann. Feia temps que parlaven de tenir una petita bodega a mitges; tot i això, no trobaven ni el moment ni el local adequat. Però vet aquí que a començament del 2024 es van assabentar —mitjançant l’Enric del grup Confiteria— que la Bodega Gol es traspassava, i van decidir parlar directament amb el Sr. Gol, amb qui es van posar d’acord. De seguida varen veure que calia mantenir l’essència, la decoració i l'oferta. Per entendre’ns, calia mantenir-ho tot, i així ho van fer.
Pel que fa a la cuina, tenien clar que els plats tradicionals de la carta s’havien de mantenir, tot i que van eliminar-ne uns quants, perquè l’oferta era massa llarga per al seu gust. Mentre petem la xerrada amb el Sergi, no m’estic de cruspir-me unes croquetes i una russa, alhora que m’hidrato amb una copa de cervesa ben freda.
Després d’actualitzar la cuina, de dur a terme algunes reformes a la sala i de fer-li una bona rentada de cara en general, van obrir portes una altra vegada el 4 de setembre de l’any passat, i puc constatar que la bodega continua essent la bodega de sempre, i l’oferta —per què no dir-ho— ha millorat, i molt.
El senyor Gol, que encara ara algun dia treballa ajudant en un menjador social del barri, passa cada dia per la bodega a saludar i està content que el llegat continuï. Fins i tot l’Erik, l’antic cambrer de l’anterior etapa, t’atén com si res no hagués canviat.
El Roger i el Rodrigo han aconseguit convertir-se en la veritable ànima del local, els qui troben un discurs propi dins la cuina tradicional i vetllen per mantenir la sintonia en cadascuna de les seves elaboracions, fet que apuja encara més el llistó d'aquest local, fins allà on mai no havia estat
Per arrodonir-ho tot plegat, els faltava un bon cuiner, i és quan decideixen proposar-li al Roger d’incorporar-se a la cuina de la renovada bodega. En aquell moment, el Roger treballava en un altre restaurant amb el Rodrigo, i en rebre la proposta, tots dos van decidir incorporar-se a la Gol de comú acord. Ells han aconseguit convertir-se en la veritable ànima del local, els qui troben un discurs propi dins la cuina tradicional i vetllen per mantenir la sintonia en cadascuna de les seves elaboracions, fet que apuja encara més el llistó d'aquest local, fins allà on mai no havia estat.
A la Gol trobaràs la gilda de seitó i d’anxova, les anxoves, les croquetes de rostit i de pollastre, la russa i l’esqueixada de bacallà, però també la truita de patates o els calamars amb ceba, la tripa de vedella o el cap i pota. Parlem dels menuts, en són uns enamorats, i ja m’avisen que aviat tastarem propostes interessants sobre el tema.
Cal precisar que el Roger és nascut a Juneda i, com a conseqüència, també incorpora receptes de les Terres de Ponent, com els caragols o la girella. Ves a saber si la Gol, amb el temps, esdevindrà l’ambaixada culinària d’aquestes terres.
Aprofito la conversa per demanar uns caragols i una altra canya. ¡Madre del amor hermoso!, aquest parell hi tenen la mà trencada i es nota de seguida.
Una altra dada interessant és que a la Gol han intentat mantenir els preus i, per tant, conserven molts veïns dels de tota la vida, alguns dels quals ja formen part de la història de la bodega.
La bodega té un horari ampli, de manera que podeu passar-hi a sopar si ho preferiu. Això sí, només obren la nit de dijous, divendres i dissabtes i, a més a més, estan pendents de rebre els permisos per a la terrassa, que compten que podran obrir abans no arribi l’estiu.