La Licorera C. Ferreres va ser fundada al carrer Taulat del Poblenou per en Constantino i la Júlia el dia 11 de maig del 1932, dia de la festivitat de Sant Ponç, patró dels herbolaris. Des de llavors, el barri no ha parat de canviar i de créixer, però la bodega s’ha mantingut impertèrrita al pas del temps al mateix carrer, per oferir-te sempre un somriure i un got de bon vi.
Malauradament, arran de la mort de la Júlia Cahué, neta dels fundadors i tercera generació de la família que regentava la botiga, van decidir fa uns mesos tancar el negoci a causa de la manca de relleu generacional amb ganes de vendre vi i aguantar la parròquia.
Durant tota la seva història, val a dir que La Licorera era molt estimada al barri. Fins i tot la Teresa Ferreres, que va néixer al pis de sobre de la mateixa bodega —mare de la Júlia i filla, al seu torn, d'en Constantino i la Júlia—, va rebre la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona per haver desenvolupat durant molts anys la mateixa activitat licorera i pels vincles establerts durant molts anys amb el barri i el veïnat.
S'enceta una nova etapa per a una bodega emblemàtica al Poblenou, on podràs gaudir de l’espai fent una copa de vi o ventilant-te'n una ampolla sencera, si ho prefereixes, amb una mica de pernil o formatge
Però no ens enganyem, La Licorera del Poblenou també era coneguda pel seu lloro. L'animaló aturava el tramvia cada vegada que li rotava, imitant a la perfecció el xiulet del cap del tramvia, amb les molèsties que això suposava. Va arribar un punt que els de TMB els van demanar, si us plau, que entressin el lloro a dins de la botiga per evitar que es pogués acabar produint algun accident.
I així ho van fer. A dins, però, la cosa no millorava. L'agitador cridava "borratxo" a segons quins clients i a segons quins altres els preguntava "has pagat?". El lloro, com podeu imaginar, es va convertir en tota una institució al barri, però amb els anys es va fer gran i va passar a millor vida, justament l’any dels Jocs Olímpics. Ves a saber si ja s’ensumava que Barcelona canviaria i no volia formar part d’aquest canvi. Ara el veiem ben eixerit, dissecat i penjat al fons de la bodega, podríem dir, com a membre honorífic de La Licorera.
Mentre el barri plorava el tancament de La Licorera, per sort, el mes de juny, apareixen en escena la Jana i en Konstantin (ves per on, mateix nom que el fundador), procedents de Rússia, amb ganes d’obrir una bodega amb història a la ciutat de Barcelona. Així de senzill. És llavors quan descobreixen el local, se n’enamoren a l'instant i el lloguen als propietaris ràpidament, per a sorpresa de tothom. Així, durant els mesos d’estiu, la parella va pintar i realitzar petites modificacions al local per al bon funcionament del negoci, que no ens han de preocupar, perquè la bodega és la mateixa i està com sempre, fins i tot les plaques commemoratives d'en Juli, en Tino, la Teresina i la Júlia continuen penjades a les quatre botes més antigues.
S’enceta una nova etapa per a una bodega emblemàtica al Poblenou, on podràs comprar vins catalans, espanyols, francesos, italians i d’altres parts del món, però també podràs gaudir de l’espai fent una copa de vi o ventilant-te'n una ampolla sencera, si ho prefereixes, de la seva extensa carta, tot acompanyant-la —si et ve de gust— d'una mica de pernil o formatge.