El restaurant amagat a la cara sud del Cadí on tastaràs l'autèntica cuina de muntanya

La vall més desconeguda dels Pirineus és, sens dubte, la vall de la Vansa, situada als peus dels vessants meridionals de la serra del Cadí. El municipi principal és la Vansa i Fórnols i inclou petits pobles de muntanya tan bucòlics com Fórnols, Adraén, Cornellana, Ossera, Sisquer o Padrinàs, entre d’altres.

Ubicada a la comarca de l’Alt Urgell, al bell mig de l’Alt Pirineu, com dic, a la cara sud del Cadí, no té res a envejar a la Cerdanya, situada a la cara nord, però tampoc res a veure. Per situar-nos: a Sorribes de la Vansa puc estar-hi dies i nits sense trobar-me ningú més enllà dels meus veïns i amics, Rafa i Ani, sense els quals, dit sigui de pas, la Vansa no seria la mateixa. Aquesta activitat social pràcticament nul·la concedeix a la vall un valor afegit difícil de pagar amb diners.

Les nevades dels darrers dies ens han deixat uns bons gruixos de neu a la zona i un paisatge de ple hivern, ara que tot just falta una setmana per començar la primavera. Tot i això, les carreteres estan ben netes, i no m’estranya, he vist passar ben d’hora el Joan de Cornellana amb la màquina llevaneus amunt i avall apartant la neu de la via. Avui, per això, fa un dia ben solejat i aprofito per apropar-me a Fórnols, on tinc taula reservada al Paller de Cal Coma, tot parant pel camí per gaudir del paisatge.  

La Marina m’entaula davant dels finestrals, des d’on tinc unes vistes espectaculars. Mentre faig uns tragos del porró, m’explica que ja fa 25 anys que van obrir Cal Coma, primer van estar de lloguer uns cinc anys a Cal Ton, però després es van tirar a la piscina i van convertir l’antic paller familiar en el restaurant que avui regenten. Va ser una tasca difícil, em comenta el Josep, parella de la Marina, i les obres van durar quasi un parell d’anys. Torno a fer un altre trago, no sigui dit; és un vi a granel del Priorat que els hi porten directament, i, entre nosaltres, no està gens malament.

Avui tenen canelons, macarrons, esqueixada, amanida amb formatge i l’escudella que la Marina cuina tots els divendres. Demano l’escudella i em deixen la sopera a taula perquè em serveixi la que em vingui de gust. De fet, és una sopa de galets sense la carn d’olla, amb fideus, mongetes, cigrons, botifarra negra i blanca i pilota. Us confesso que és ben saborosa i reanimaria un mort.  A l’hivern el veïnat de la vall acostuma a fer-hi cap els dies de més fred, cullera en mà, per degustar-la; és un clàssic de la zona.

No em costa gens imaginar-me la Marina fent bullir l’olla plena de carcasses de pollastre, ossos de pernil, ossos del vano, conill de vedella i les verdures que va triant i afegint de mica en mica amb aquella fe: l’api, les cebes, els porros, les pastanagues i les patates, que, depenent de l’època de l’any, acostumen a ser de l’hort que tenen a tocar del restaurant i cuiden amb aquella alegria.

La vall de la Vansa és rica en caça i bolets, així, al Paller de Cal Coma cuinen com ningú el civet de senglar i el de cabirol; de vegades, per això, et sorprenen amb una llebre ben guisada. Acostumen a afegir bolets fins i tot a la sopa i és d’agrair, sempre tenen ceps, carreroles, camagrocs, moixernons i, quan és l’època, els rovellons, que preparen a la brasa amb all i julivert.

De segon, tasto els peus de porc amb ceps que hi canten els àngels i una mica de conill guisat. I, és clar, de postres, un flam fet a casa.

El Paller de Cal Coma t’ofereix una cuina senzilla i tradicional on el producte és la mare dels ous. És un bon lloc on deixar-te caure si t’apropes a la zona i tastar la seva cuina, fins i tot un bon arròs de muntanya si ho preferiu, això sí, per encàrrec.