Aquest cap de setmana s’han celebrat les jornades Foc X Foc a l’estació de Grandvalira, on els organitzadors han reunit amics i gent del sector per gaudir de la bona brasa de la mà del xef argentí Javier Brichetto, un dels màxims representants de la cuina de l'asado argentí a tot el món. El Javier, juntament amb els xefs de Grandvalira, Christian Moreau, Gerardo López i Juanjo Cubo, van preparar un menú a quatre mans per a dissabte al migdia al Refugi del Llac de Pessons, al sector de Grau Roig, i per a sopar al Racó de Solanelles, del sector d'Encamp.
Com que estava nevant a Andorra, l’organització decideix passar-nos a recollir per l’hotel, no sigui que ens quedem tirats abans no arribem a pistes. Ens recull el Jordi Galceran, director de l’estació, un jove dinàmic i molt simpàtic coneixedor de Grandvalira com ningú. Durant el trajecte parlem de l’estació, d’Andorra i del canvi climàtic, també de la Seu d’Urgell, on va néixer i d’on guarda bons records. Veiem la pista nocturna il·luminada, una de les primeres d’Europa, plena d’esquiadors i fa molt goig perquè a més està nevant. El viatge ha estat ràpid i, com qui no vol la cosa, ens trobem a peu de pistes al sector Grau Roig amb un fred de déu. Fem una copa de xampany per fer temps, saludem a uns i a altres, també al Josep Maria Kao i al Javier Torres que són per aquí. Enllestida la copa, ens distribueixen en dues màquines retrac que ens portaran a 2.600 metres d’altitud.
Per qui no ha pujat mai a una retrac, de nit, nevant i amb lluna plena, us asseguro que és una experiència que cal viure almenys una vegada a la vida. Ens enfilem per parets que no imaginaries i les vistes són espectaculars. En cosa d’un quart d’hora estem a lloc.
Ens trobem al Refugi del Llac de Pessons, un dels restaurants més emblemàtics de Grandvalira, amb trenta anys de trajectòria en la cuina de muntanya, on tastarem les innovadores tècniques de brasa que el xef Brichetto fa servir al seu restaurant Piantao de Madrid, seleccionat al lloc número 28 i 4 d'Espanya dels World’s 101 Best Steak Restaurants.
Fora del restaurant, ens dona la benvinguda un enorme foc exterior, al voltant del qual veig penjant d’uns ferros a l’estil del singular cuiner Francis Mallmann, conegut com el rei del foc, pebrots, moniatos, pinyes i altres fruites i verdures.
Ens han preparat un homenatge amb carns dels Estats Units, la vedella Black Angus d’US Meat Export Federation, l’US Beef, reconeguda per la seva intensitat de sabor, i la japonesa Wagyu, probablement la carn més exquisida del món i més anhelada pels paladars més exigents. A més, les hem pogut degustar en diferents formats: ull de bife, que és el que coneixem com a llom alt; l’entranya, el famós tall tradicional de la cultura argentina; la costella, o la picanha. El xef Brichetto ens explica: “Faig diferents talls de carn, amb diferents orígens i cocció. Desenvolupem tècniques de cocció a partir d'una piràmide en la qual cuinem directament amb peces senceres: des d'una entranya americana fins a un rellom de Wagyu japonès, i que, per primera vegada, s’han cuinat a més de 2.000 metres d'altura”.
El xef ens comenta la dificultat de cuinar a la neu a aquesta altitud, atès que primer has de pujar amb retrac tots els aliments i estris necessaris per cuinar a l’aire lliure. Confessa que per a ell és una experiència, però també per al comensal.
Afegeix que tot ha estat possible gràcies a les instal·lacions de màxima qualitat, on tot està concebut i estructurat per donar resposta a la complexa operativa diària. Segons el xef, justament, aquesta excel·lència ha estat un dels motius per dur a terme aquesta col·laboració: “Les cuines són de molt nivell i el prestigi de Grandvalira ha estat la meva altra gran motivació”.
Ens acomiadem de la Blanca i la resta de la parròquia tot felicitant-los per la magnífica organització de les jornades Foc X Foc d’enguany. Així doncs, pugem a la retrac contents de l’experiència viscuda i ens llencem muntanya avall amb la llum de la lluna disposats a repetir l'any que ve, si s’escau.