Enguany l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició ha guardonat Núria Bonet, xef i propietària del restaurant Ca la Núria, al petit poble de Bellver de Cerdanya, amb el premi revelació. Així doncs, trobo que és l’excusa perfecta per fer cap a la cara nord del Cadí i tastar-hi la seva cuina, segons diu la seva web, basada en la qualitat i varietat dels productes que els regala la Cerdanya.
Sortim de la vall de la Vansa, enmig d’una xafogor insuportable i amb unes expectatives molt altes, direcció a Bellver de Cerdanya, un petit poble als peus del Cadí i a tocar del parc natural del Cadí Moixeró, situat entre Puigcerdà i la Seu d’Urgell.
Les darreres pluges ens han deixat un bosc d’un verd intens i brillant que, certament, fa molt de goig, on s’aprecien en la seva màxima esplendor el pi roig, el pi negre, el roure, els faigs, el boix, però també alzines i savines. Si persisteixen, potser tindrem una bona tardor de bolets.
Arribem a la Seu d’Urgell i agafem el trencall a la dreta. Es veu bastant moviment a la carretera, propi dels mesos d’estiu. La parròquia instal·lada a la zona aquests dies en hotels, cases rurals o segones residències es passeja amunt i avall entre la Cerdanya, l’Alt Urgell i Andorra, tot aprofitant els dies de lleure per relaxar-se i conèixer el territori.
Tot i això, aparquem a escassos metres del restaurant, des d’on veiem un parell de grues i cases en construcció, la Cerdanya no para mai de construir, una pena.
Ca la Núria es troba en una casa senyorial amb l’estètica tradicional de la Cerdanya, rodejada de jardins molt arreglats i una gran terrassa, avui tancada. Un cop dintre, ensopegues amb una petita barra on preparen les begudes i les postres; tot seguit, hi ha un parell de menjadors amb els sostres molt alts il·luminats amb la llum de dia que entra pels finestrals. Al passadís, veiem la cuina agitada per la finestra per on surt la teca.
Ens ofereixen un menú gastronòmic format per tres entrants, carn, peix i tres postres, i un menú de temporada amb un entrant, plat principal i postres. Ens decidim pel menú de temporada mentre brindem per les vacances amb un vi blanc que ens persegueix tot l’estiu, l’Ekam del Castell d’Encus. Doncs això, per anar fent boca ens porten una focaccia de tomàquet amb formatge blau cremós per sobre.
La Núria i l’August van muntar el primer restaurant a Puigcerdà ja fa un temps, el van tenir cinc anys obert i, posteriorment, es van traslladar a Bellver, a un local molt petit al mig del poble. És llavors quan els surt l’oportunitat d’agafar la casa actual i fan un pas endavant sense pensar-ho dues vegades. Ells treballen i viuen a Bellver, la Núria m’explica que estan molt contents perquè treballen molt bé tot l’any, durant l’hivern, juntament amb la clientela habitual, s'hi sumen els esquiadors i durant l’estiu, els turistes, alguns d’ells novells en la caça del Tamarro, però entre les dues temporades acostumen també a omplir cada dia. Disposen de quatre salons molt agradables, dos dels quals són els d'ús diari i els altres dos els utilitzen per a grups i ocasions més especials.
Comencem amb una sopa de tomàquet amb síndria i cireres que trobem excepcional, és una combinació molt fresca, i uns canelons de pollastre de pagès amb tòfona. Seguim amb un deliciós bacallà fregit amb sobrassada i mel. La cuina i el consum del bacallà estan fortament arrelats a la terra; de fet, el cuinem i mengem de totes les maneres possibles des de fa segles. El que ara trobem normal, fa tan sols cinquanta anys no ho era, així, els pobles i ciutats allunyats del mar no gaudien de peix fresc i amb freqüència suplien aquesta mancança amb el bacallà.
Tanquem el festival amb una espatlla de xai de Bellver a baixa temperatura especialment gustosa, molt tendra i que es desfà a la boca. Val a dir que el xai procedeix de ramats de productors petits i propers que conformen el paisatge ceretà.
Les postres són una delícia: primer, una pinya amb coco i llimona i, després, el clàssic Tatin de poma amb crema de llet.
Visitar Ca la Núria és, sens dubte, una bona opció si trepitges la Cerdanya, una ràfega d’aire fresc on gaudiràs d’una cuina de muntanya molt íntima. L’estreta relació de la Núria amb la terra que la va veure néixer queda reflectida en les seves elaboracions, tot plegat, en un entorn únic i amb un servei de sala impecable. Marxem entusiasmats Segre avall abans no tornem un altre dia per tastar la terrina de xai de Bellver de Cerdanya amb fruits secs i els raviolis de la Núria amb soja i parmesà, no sigui dit.