De vegades, agraïm poc tenir una joia com la Costa Brava, reconeguda com a patrimoni de la humanitat per la Unesco, a casa nostra. Qui més qui menys hi fa cap sovint, sobretot els mesos d’estiu, esclar; uns la visiten amb amics, altres amb família; uns prefereixen la part del sud, com Lloret o Blanes, mentre que altres prefereixen pujar quasi fins a Llançà o el Port de la Selva; la majoria, però, es queda pel centre, a pobles com Palamós, Calella de Palafrugell o Begur, per posar uns exemples.
La Costa Brava, de la mateixa manera que altres indrets pintorescs del país, té un increment descontrolat de turistes durant els mesos d’estiu i cal filar prim per trobar un espai on poder descansar d’aquestes massificacions. Un bon lloc per fer-ho és, sens dubte, el recentment remodelat Hotel Sa Punta de Begur****, al bell mig de la Costa Brava, que ha obert les portes un altre cop per posicionar-se entre els millors hotels de la zona per als amants de la tranquil·litat i la natura.
L’hotel, amb tan sols 34 habitacions, està situat en plena natura i rodejat de jardins arregladíssims a escassos minuts caminant de la platja de Pals, concretament, dintre de l'anomenat triangle d'or de la Costa Brava, la línia imaginària que uneix les localitats de Pals, Begur i Palafrugell. Fent temps per dinar, assegut al balcó de l’habitació, gaudeixo d’unes vistes espectaculars del mar i les illes Medes tot prenent una copa de vi de l’Empordà, no sigui dit.
Un cop asseguts a la terrassa exterior del restaurant Dalia i disposats a tastar el menú especial dels diumenges, comencem amb un brindis de Moët & Chandon ben fresquet. El jardí, com he dit, certament fa goig, potser per les pluges que han caigut aquests dies. L’olor d’herba mullada em fa feliç, s’aprecia el perfum del romaní, el fonoll i la farigola.
La terrassa és plena d’hostes (i no, atès que el restaurant està obert al públic). A la barra del bar, un jove discjòquei amenitza la jornada amb música lounge en un ambient relaxat mentre els cambrers van amunt i avall amb les seves comandes.
La carta és una mostra de cuina mediterrània, diguem-ne desenfadada, on tenen cabuda altres propostes més internacionals com l’hummus. El xef Josep Maria Martínez és especialista en arrossos i em confirmen que hi té la mà trencada; aviat ho comprovarem, però, de moment, comencem amb uns calamars a la romana tendres i cruixents.
Triem un vi de l’Empordà, el Sense Pressa del celler familiar Mas Geli, fet amb 100% de garnatxa blanca i dotze mesos de criança en bota de roure francès, un vi amb molta personalitat que ens anirà com anell al dit per fer baixar l’arròs. No oblidem que estem a l’Empordà, un indret ideal per als amants del vi i val a dir que la visita al celler Mas Geli és del tot recomanable.
Continuem amb unes croquetes de pernil ibèric i un tàrtar de tonyina vermella amb alvocat molt gustós, també un carpaccio de gamba vermella de costa.
Arriba l’hora de la veritat i apareix a escena l’arròs de Pals amb llamàntol. Però abans cal aclarir que l’arròs de Pals és un arròs d’altíssima qualitat gràcies principalment al clima singular de l’Empordà amb estius menys calorosos que a latituds més baixes i això es nota en el resultat final, obvi.
Apareix l’arròs a taula en una paella quadrada, és un arròs sec amb el llamàntol disposat per sobre. Com era de preveure, està deliciós i al punt, tot i que el llamàntol, pel meu gust, una mica massa fet, però, com dic, això va a gustos. Fem un brindis per l’arròs mentre seguim amb el ritual d’obrir acuradament les parts del llamàntol amb les pinces.
Tanquem el menú amb unes postres artesanals que el xef prepara diàriament. En primer lloc, un pastís de formatge molt gustós i el segueix una cassoleta de crema amb fruites de temporada, maduixes i nabius, un bon final.
La Costa Brava està d’enhorabona amb la reobertura de l’Hotel Sa Punta i el seu restaurant Dalia, un hotel recomanable si visites la Costa Brava i un restaurant amb una fórmula única per als menjars dels diumenges. “Diumenges de Dalia”, imbatible. Així doncs, bon estiu tingui.