Aquest matí només llevar-me he trucat al restaurant by Solà per reservar taula. No m’ha estranyat que ningú agafés el telèfon, ja que era massa d’hora. M’ha sorprès, però, que al cap de pocs minuts l’Ismael Fernàndez, xef i propietari del local, juntament amb la seva parella Pilar, m’ha tornat la trucada. Estarem d’acord o no que és un detall poc habitual.
L’Ismael Fernàndez i la Pilar van obrir fa uns anys aquest petit restaurant, amb una terrassa fantàstica, a l’Eixample Dreta. Des de llavors, la seva popularitat al barri no ha deixat de créixer, gràcies al seu saber fer i el boca-orella. Ofereixen una cuina d’autor estacional que fa les delícies dels veïns i treballadors de la zona, que l’omplen cada dia, sobretot al migdia.
Em presento al restaurant per sopar. Abans, però, encara que no vingui al cas, he passat pel Poble Nou a fer un beure a la bodega centenària La Pubilla del Taulat, on havia quedat amb uns amics. Quina ha estat la nostra sorpresa quan l’hem trobada tancada, amb la persiana abaixada, tot i que avui no és el dia de descans setmanal. Sembla, segons diuen els veïns, que el propietari s’ha jubilat, ha tancat el negoci i l'ha traspassat a una coneguda marca de cervesa. Estarem a l'aguait, però de moment sembla que hem perdut una altra bodega.
Tornem al by Solà. M’instal·lo al menjador interior, atès que la terrassa està plena. Em serveixen una mica de vi blanc del Montsant ben fresquet —que ja em perdonareu, però no en recordo el nom— i uns aperitius, una ostra Poget superespecial amb emulsió de còdium i caviar del Pirineu i un caprici d’anxova del Cantàbric.
Després de negociar amb la Pilar quines mitges racions em poden oferir per tastar com més plats millor, quan ho tinc clar m'agafa la comanda diligentment. M’explica que ells tenen una carta viva, on tots els productes els entren al dia, tot respectant escrupolosament les estacions.
Començo amb una sobrassada, feta amb bou de Galícia en comptes de porc, amb un relish de figues. La sobrassada i la figa és una combinació interessant que mai t'acaba de sorprendre. M'omplen la copa d'un vi ecològic dels cellers Ruuuts, fet amb varietats ull de llebre i garnatxa.
Tot seguit, menjo un caneló farcit de gambes de Palamós que és una delícia. La massa està feta amb un gel de la mateixa gamba. El conjunt ve acompanyat d'un brot de rave picant, un airbag de patata i un chili crab.
Continuo amb els nyoquis amb sepioles de l’Ametlla de Mar amb crema de cranc que són una meravella i es desfan a la boca.
Acabo el sopar amb uns ceps. Com sabeu, som en plena temporada de bolets i ara especialment venen de gust els bolets, acompanyats d’una escuma de carabassa amb pastanaga envinagrada, crema d'umeboshi, tòfona de tardor ratllada per sobre i un cruixent de pebrot rostit.
Per postres, demano una llet amb galetes diferent, on el xef reinterpreta aquestes postres de tota la vida. Sobre una galeta feta a casa, hi afegeix una escuma i una mica de ratlladura de llima, que aporta frescor al conjunt. Unes postres que preníem de xics i que potser tornarem a prendre a partir d'ara, ves a saber.
Me'n vaig passejant tranquil·lament cap a la Vila de Gràcia, tot pensant que la cuina de l'Ismael és una bona opció si et deixes caure per l'Eixample.