Baixo de la Vansa a trenc d’alba, el paisatge és gèlid, d’un blanc brillant marcat per la rosada d’aquesta nit. M’aturo davant del pla de Pendes, on veig els isards i cabirols, que també han sigut matiners, l’espectacle es repeteix cada dia perquè és aquí on apareixen els primers raigs de sol a la zona i ells ja s’ho saben. Una hora després, estic aparcant a Adrall, un petit poble al municipi de la Ribera de l’Urgellet situat al bell mig de la comarca de l’Alt Urgell. Doncs bé, a tocar de la carretera i davant del poble, hi ha el Restaurant l’Estanc, on hem quedat amb els amics per esmorzar.

Menjador de L'Estanc / Foto: Víctor Antich

Ens entaulem al reservat, la resta del menjador està ple, davant de la taula de la colla dels joves, Patxi, Vidal i companyia, crec que són de la quinta del 55, tots estan jubilats i mantenen el bon costum d’esmorzar plegats cada dia.

Per situar-nos, L’Estanc obre portes com a tal l’any 1989. Abans, per això, el pare del Xavi i la Marga, sogre també del Toni i l'Imma, tenia un estanc on venia de tot, tal com feien a totes botigues de poble. El Toni m’explica que a la botiga tenien absolutament de tot: carn, embotits i formatges, parafarmàcia, ferreteria i qualsevol altra cosa que us pugueu imaginar. Llavors, a dintre de l’estanc hi havia una petita barra en un racó que cada dia que passava tenia més èxit. Els veïns al principi prenien alguna cervesa o got de vi i amb el temps van començar a oferir una mica d’embotit. En aquella època, la gent fumava i bevia al mateix lloc i al davant hi tenien la carn i els altres aliments. Per qüestions de normativa és quan decideixen transformar el magatzem en bar, així l’estanc va continuar sense la barra.

L'Estanc d'Adrall / Foto: Víctor Antich

De mica en mica, els mateixos veïns i amics els demanaven quelcom per dinar, és llavors quan decideixen començar a fer un petit menú que cuinava la mare del Xavi i la Marga, per veure com anava la cosa. Vist l’èxit, van passar de cuinar a la cassola petita a la cassola gran i, amb la jubilació dels pares, tanquen la botiga, que converteixen en menjador. Així doncs, la Marga, l'Imma, el Xavi i el Toni se’n fan càrrec fins avui, tot mantenint el nom de L’Estanc, que era com els veïns coneixien el local i recuperant receptes familiars que han anat afinant amb el temps fins a arribar a l’excel·lència.

Tripa de corder. L'Estanc / Foto: Víctor Antich

Demanem uns plats de tripa de corder, una safata de carn de xai i pa amb tomàquet. La tripa que cuinen al restaurant L’Estanc deixeu-me que us digui que és la millor tripa de corder que he tastat mai, juntament amb la que cuinen a Cal Celso d’Alinyà, i si no us ho creieu, aneu-hi, tasteu-la i ja em direu. Obrim una ampolla de priorat, no sigui dit, l’Ònix Clàssic amb un 100% de carinyena i fem un brindis mentre escurem els plats sucant un pa increïble que fan al Forn d’Adrall, d’on és filla l'Imma. El forn és dels pocs que queden a la comarca que fornegen amb llenya i la qualitat del pa, com us podeu imaginar, és espectacular. 

Xai a la brasa. L'Estanc / Foto: Víctor Antich

Continuem amb el xai, el fan a la brasa amb llenya d’alzina. El Toni ens explica que el plat més demanat és el trinxat i després el tacó o ventre de porc que també fan a la brasa, tot i que els dies que tenen tripa o peus de porc arrasen.

Mentre tanquem l’esmorzar amb un digestiu, ens comenta que la majoria de la clientela és de la comarca; avui, per exemple, tenen dues taules grans de caçadors. D’Andorra hi ha molta gent que baixa expressament a esmorzar o dinar i aprofiten per comprar el pa al Forn d’Adrall. També paren a esmorzar o dinar els que venen de Barcelona, molts d’ells assidus i ja coneguts de la casa.

Alerta, per això, tenen claríssim que el 29 de desembre del 2029 serà l’últim dia que podrem tastar la seva cuina, atès que és el dia que es jubila la Marga, que és la més jove dels quatre, i llavors tancaran. Entre els companys no descartem organitzar-nos abans del tancament i segrestar el Toni o el Xavi, el rescat per alliberar-los serien uns quilos de tripa de corder cada mes de per vida, i uns tacons, esclar.